Tuvinià
De Viquipèdia
|
Тыва дыл; tyva dyl |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: {{{pronunciació}}} |
| Altres denominacions: | tuva |
| Parlat a: | Rússia |
| Regió: | Tuva |
| Parlants: | 200 000 |
| Rànquing: | {{{rank}}} |
| Classificació genètica: | altaica (discutit) turquesa |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Tuva |
| Regulat per: | no té regulació oficial |
|
|
|
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | tyv |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | tyv |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El tuvinià (Тыва дыл, tyva dyl), també conegut com tuva, és una llengua turquesa. És parlada per unes 200.000 persones a la República de Tuva a la part central del sud de Sibèria. La llengua té una gran quantitat de mots manllevats del mongol i més recentment del rus. Hi ha petits grups d'emigrants tuvinians que parlen diversos dialectes del tuvinià a la Xina i a Mongòlia.
[edita] Ortografia
L'ortografia original tongana va ser originada a principis dels anys trenta per un monjo tuvinià budista, Lopsan-Chimit, que més tard va ser víctima de les repressions en els conflictes estalinistes. Feia servir majoritàriament caràcters llatins amb algunes lletres especials. Uns quants llibres, que incloïen butlletins destinats a ensenyar a llegir els adults, estaven impresos amb aquest sitema d'escriptura. L'alfabet de Lopsan-Chimit va ser substituït per un altre basat en l'alfabet ciríl·lic, usat avui en dia, i va ser eficaçment esborrat dels llibres d'història. Durant l'era postsoviètica, els estudiants tuvinians i altres estudiosos van renovar el seu interès en la història de les lletres tuvinianes i en fixar fonts històriques creïbles.
L'actual alfabet tuvinià és una versió modificada de l'alfabet rus, conté tres lletres addicionals: ң (la "ng" llatina o, en l'Alfabet Fonètic Internacional, la [ŋ]), Өө (la "ö" llatina o en l'AFI [ø]), Үү (la "ü" llatina o en l'AFI [y]). L'ordre alfabètic segueix exactament el rus, amb la ң inserida després de la Н russa, la Ө després de la О, i la Ү després de la У. No hi ha una versió en majúscula de ң per què no hi ha cap paraula que comenci amb aquesta grafia en tuvinià.
[edita] Literatura
El tuvinià té una rica tradició de folklore de transmissió oral. Aquesta tradició inclou molts gèneres que van des de breus endevinalles i aforismes fins a contes màgics, èpics o de por que necessiten moltes hores per ser recitats. Alguns exemples i extractes del gènere èpic com Kirish, Bora-Sheelei han sigut publicats. Aquesta forma d'art ara està en perill ja que la gent gran que transmet aquestes històries no està sent substituïda per gent jove.
|
|
|||
| Túrquic Occidental | |||
| Bolgar | Bolgar† | Txuvaix | Húnic† | Khàzar† | ||
| Txagatai | Aini²| Txagatai† | Ili Turki | Lop | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Tàtar de Crimea¹ | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaim | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Urum¹ | ||
| Oghuz | Afshar | Àzeri | Tàtar de Crimea¹ | Gagaús | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Turc | turcman | Urum¹ | ||
| Túrquic Oriental | |||
| Khalaj | Khalaj | ||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Uigur | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Khakàs | Altai septentrional | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental | Sakha / iacut | ||
| Vell turc† | |||
| Notes: ¹Es troba en més d'un grup, ²Llengües mixtes, †Extingida | |||
