Uigur

De Viquipèdia

Uigur ئۇيغۇرچە Uyƣurqə уйғурчә
Pronunciació:	AFI:
Altres denominacions:
Parlat a:	república Popular de la Xina, Kazakhstan
Regió:	Turquestan
Parlants:	10 milions
Rànquing:
Classificació genètica:	Llengües altaiques    Llengües turqueses     Túrquic Llengües turqueses orientals      Uigurs
estatus oficial
Llengua oficial de:	Regió Autònoma Xinjiang Uigur
Regulat per:	Comité de Treball de Llengües Ètniques de Xinjiang
codis de la llengua
ISO 639-1	ug
ISO 639-2	uig
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	uig
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

L'uigur és una llengua turquesa parlada pels uigurs uns 7.300.000 persones, incloent-n'hi uns 6.000.000 a la regió autònoma de Xinjiang (Xina) i 300.000 al Kazakhstan. L'uigur s'escriu en caràcters ciríl·lics i/o àrabs, tot i que existeixen projectes de conversió a l'alfabet llatí.

L'iugur es divideix en tres dialectes:

• el central, al Nord de Xinjiang (6 milions de parlants),
• el de l’Est o Lop Nor, a la part meridional (40.000 parlants)
• el del Sud, Hotan o Na'tang a Hotan, Qargar i Qarkilik (2.200.000 parlants).

Exemple d'uigur amb traducció al català:

"Pêr l'änguz(a) ishke war nimi-dro. Pêr mla, pêr qïz war nimi-dro"

Hi havia un marit i una muller. Hi havia un noi i una noia.

Existeix una edició en uigur de la Viquipèdia

v • d • e Llengües turqueses
Túrquic Occidental
Bolgar	Bolgar† | Txuvaix | Húnic† | Khàzar†
Txagatai	Aini²| Txagatai† | Ili Turki | Lop | Uigur | Uzbek
Kiptxak	Baraba | Baixkir | Tàtar de Crimea¹ | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaim | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Urum¹
Oghuz	Afshar | Àzeri | Tàtar de Crimea¹ | Gagaús | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Turc | turcman | Urum¹
Túrquic Oriental
Khalaj	Khalaj
Kirguís-Kiptxak	Altai | Kirguís
Uigur	Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Khakàs | Altai septentrional | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental | Sakha / iacut
Vell turc†
Notes: ¹Es troba en més d'un grup, ²Llengües mixtes, †Extingida