Vladivostok
De Viquipèdia
Vladivostok (rus Владивосто́к) és una ciutat de l'orient rus, capital del territori de Primórie (o el Litoral), prop de les fronteres de la Xina i Corea del Nord, situada en un port natural vora el golf de Pere el Gran. És una ciutat amb indústries relacionades amb el seu important port comercial i militar, obert a l'oceà Pacífic a través del mar del Japó: drassanes, construccions mecàniques i construcció de maquinària per al tractament del peix i per a la indústria de la balena. És la terminal del Ferrocarril Transsiberià. Té una població de 600.000 habitants.
[edita] Història
Va ser fundada l'any 1860.
[edita] Període revolucionari
Després de la Revolució d'Octubre a Rússia, el soviet d'obrers i soldats va assolir el control de Vladivostok el novembre de 1917. Els aliats tenien por que els alemanys s'apoderessin de la regió (els presoners de guerra havien estat alliberats i eren a la zona). Japó va enviar vaixells de guerra a la ciutat i hi va desembarcar soldats per encarregar-se de mantenir l'ordre però sense intervenir en els afers interns (gener de 1918). Poc després, també hi van arribar soldats britànics. Al març també van entrar a la Sibèria tropes xineses, i el Japó hi va enviar més soldats per estabilitzar la situació als territoris de Transbaikal i Primórie (o el Litoral), on convivien els blancs, els bolxevics i els presoners alemanys i txecs (que tenien tallades les vies per retornar a Europa). Els txecs es van aliar amb els blancs. Per protegir-los, el Japó va desembarcar 93.000 soldats a Vladivostok, i els americans, francesos, italians i britànics hi van enviar també soldats (uns set mil entre tots).
El 29 de juny de 1918, el soviet de Vladivostok va ser deposat pels txecs, i el govern que es va formar al seu lloc es va aliar amb el cap blanc, l'almirall Koltxak, l'agost de 1919. Les forces dels aliats van ocupar els territoris de Primórie o el Litoral i la regió de l'Amur fins al llac Baikal (amb Blagovèixtxensk, Khabàrovsk, etc.) i van ajudar l' almirall Koltxak. El juliol els txecs van ocupar Simbirsk (després anomenada Uliànovsk per Lenin), i a l'agost els txecs van entrar a Txità, a Transbaikàlia. El govern provisional autònom instal·lat a Vladivostok va utilitzar la bandera verda i blanca, amb el verd a la part de dalt.
El 1919 els bolxevics, després de derrotar Koltxak i ocupar Omsk i Tomsk, van avançar cap a Transbaikàlia. Un govern provisional bolxevic es va establir a Verkhneúdinsk (tardor del 1919). El novembre de 1919 l'exèrcit de Koltxak es va enfonsar i els bolxevics de Vladivostok van assumir altre cop el poder. Koltxak va ser executat al febrer de 1920. Entre Vladivostok i Verkhneúdinsk quedaren els territoris dominats pels atamans cosacs, amb el seu cap principal Grigori Semiónov, que era partidari d'unir la Transbaikàlia, Amur i Primórie al Japó.
El soviet es va sostenir fins a l'abril de 1921, quan fou substituït per un govern democràtic ràpidament eliminat per una rebel·lió fomentada pels japonesos, dirigida pels germans Spiridon i Nikolai Merkúlov (26 de maig de 1921), de la qual va sorgir el govern provisional de Trans-Amur (Priamúrskoie vrémennoie pravítelstvo), presidit per Spiridon Merkúlov i amb Nikolai com a ministre de Marina i Afers Estrangers. Un Congrés va designar cap militar del govern provisional el general Dieterich, que dirigia les restes de l'exèrcit de Koltxak.
La Conferència de Washington (abril de 1922) va imposar al Japó l'evacuació total. Després de l'evacuació japonesa (que encara va retenir el nord de Sakhalín fins el 1925), els blancs es van dispersar. Al juny, els Merkúlov van entregar el govern al general Dieterich, que va presidir una Assemblea local (Zemski Sobor). El 22 d'octubre de 1922, les tropes de la República de l'Extrem Orient van entrar a la ciutat, que després va ser part de la Unió Soviètica.
[edita] Enllaços externs
 |
Ciutats al Territori de Primórie |  |
| Capital: Vladivostok Arsenyev | Artyom | Bolshoy Kamen | Dalnegorsk | Dalnerechensk | Fokino | Lesozavodsk | Nakhodka | Partizansk | Spassk-Dalny | Ussuriysk |
