Xocolata
De Viquipèdia
La xocolata (o també xocolate o xocolat) és l'aliment basat en el cacau més conegut i difós en el món pel seu particular sabor, teixidura i coloració. S'ha discutit l'origen del mot xocolata el qual sembla tenir dues probables arrels. Una de les arrels deriva de la llengua nàhuatl (centre de Mèxic) xococ que significa "agre" o de xocolia, "acidar" i de la terminació átl, "aigua". Altra possible arrel del mot prové del llengua maia (sud-est de Mèxic) chokolhaa que literalment significa "líquid o beguda calenta".
Taula de continguts |
[edita] Història de la Xocolata
La xocolata es va originar a Mèxic, probablement el 1500 aC. Els olmeques, nadius del golf de Mèxic, consumien el cacau. El segle III, la beguda de xocolata era consumida principalment per la classe alta dels maies amb fins cerimonials. En la seva composició, es barrejava el cacau amb pimentó, vainilla, mel, o altres components. Els asteques (segles XI a XVI), a més de consumir la xocolata com a beguda freda pròpia de classes altes, utilitzaven el cacau com a moneda i ho associaven amb Xochiquetzal, la deessa de la fertilitat.
Cristòfor Colom va portar alguns grans de cacau per mostrar-los als Reis Catòlics, però ningú no va saber què fer-ne i van ser oblidats. Les fonts originals de producció de cacau a l'època de la Nova Espanya es trobaven als estats mexicans de Chiapas, Tabasco i Oaxaca. Una vegada que els espanyols van conèixer l'existència del fruit i de la beguda que fabricaven els asteques amb ell, van quedar sorpresos per la seva teixidura i la seva fàcil preparació. S'atribueix a les monges d'Oaxaca la iniciativa de crear amb el cacau una beguda dolça, tal com la coneixem actualment, amb cacau, sucre de canya i canyella. Va tenir gran èxit i de seguida va ser difosa per Espanya i després per la resta d'Europa.
Els frares establerts a Mèxic van enviar al port de Barcelona un carregament de cacau juntament amb la fórmula per a la seva elaboració. Va ser traslladat fins al Monestir de Pedra, on els frares van començar a preparar i consumir xocolata, especialment en els períodes d'abstinència. Va obtenir gran popularitat, ja que l'Església catòlica va considerar que el seu consum no trencava el dejuni, i va passar a ser la beguda preferida durant la quaresma, pel seu valor nutritiu.
El seu alt preu ho va convertir en la beguda oficial dels reis i la cort espanyola. A principis del segle XVII, les infantes espanyoles van introduir aquest costum a França, especialment després de les noces de Maria Teresa d'Àustria amb Lluís XIV. D'aquesta manera es va estendre el seu consum per Europa i es va convertir en signe de distinció i elegància.
Seduïdes o temptades per aquest fruit, les grans nacions europees van decidir tenir les seves plantacions de cacau per a assegurar-se'n l'aprovisionament. Els francesos ho van fer a Martinica i Madagascar; els belgues al Congo; els anglesos a l'Índia oriental; els alemanys a Camerun; els holandesos a Ceilan i els portuguesos a Brasil.
El 1828, Conrad J. van Houten va patentar un mètode per a extreure el greix dels grans de cacau i obtenir cacau en pols i grassa de cacau. Gràcies a això va ser possible fabricar les modernes rajoles de xocolata. Daniel Peter, un pastisser suís va entrar en el negoci de la xocolata del seu sogre. El 1867 va començar a experimentar amb la llet com a ingredient. Va dur el seu nou producte, xocolata amb llet, al mercat el 1875. Va ser assistit en el procés de llevar el contingut d'aigua de la llet per prevenir la floridura per un veí, un fabricant d'aliments per a bebés:Henri Nestlé. El 1879 altre suís, Rodolphe Lindt, va desenvolupar un altre procés que va permetre donar a la xocolata, que fins a aquesta data tenia un sabor àcid i una teixidura sorrenca, el delicat sabor i la fina teixidura que ara coneixem.
[edita] Composició general de les rajoles de xocolata
La xocolata és un aliment obtingut a partir de cacau en gra, de pasta de cacau, de cacau en pols o cacau magre en pols i de sacarosa, amb o sense adició de mantega de cacau. Ha de contenir, com a mínim, un 35 per cent de matèria seca total de cacau, un 14 per cent de cacau sec desgreixat i un 18% de mantega de cacau.
[edita] Per què la xocolata és tan bona
Una raó molt important en el plaer de la xocolata és que el seu punt de fusió és una mica menor que la temperatura del cos, així es fon dins la boca. La xocolata conté endorfines que són estimulants per al cervell que produeixen sensacions de plaer, i per això, alguns creuen que és un afrodisíac.
[edita] Beneficis per la Salut
Recerques recents demostran que el cacau o la xocolata negre té molts beneficies de salut, ja que conté antioxidants i prevé la hipertensió. La xocolata també és un aliment ric en calories amb un contingut elevat de greix. També s'ha comprobat que la xocolata és un estimulant feble ja que conté teobromina i cafeina en petites quantitats.
[edita] Enllaços externs
[edita] Bibliografia
- Maria Antònia Martí Escayol. El plaer de la xocolata. La Història i la cultura de la xocolata a Catalunya. Editorial Cossetània, Valls 2004.
