Benasqués
De Biquipedia
| Bariedaz de l'aragonés | |
|---|---|
| Benasqués | |
 |
|
| Nombre local: | Patués |
| Charradors: | Entre 1000 e 2500 (?) |
| Localizazión cheografica: | Bal de Benás |
| Lugar(s) prenzipal(s): | Benás |
| Rasgos dialeutals: | De transizión ta o catalán |
| Bitalidá: | Alta |
| Escritors prenzipals: | Carmen Castán, José Antonio Saura, Chusé María Ferrer |
 Esta fuella ye escrita en benasqués. |
El benasqués, dito patués per la chen que el charra, ye el sistema lingüistico propio de la Ball de Benás, en l'Alta Ribagorza aragonesa.
Contenius |
[editar] Llocalisasión
El benasqués se ragona n'es llugars de Benás, Sarllé, Ansils, Grist, Saunc, Chía, Castilló de Sos, Elorú, Bisagorri, Renanué, Urmella, Bilanova, Sesué, Erisué, Remastué, Sos, Llire, Arasán, La Muria, San Feliu y San Martí.
[editar] Filiasión
El benasqués ye un d'els sistemas lingüisticos de transisión de la familia de lluengas romanicas, de manera que la suya clasificasión lingüistica ye un tema de debat contino prou compllicau.
Se trata d'el conchunto prou omochenio de parlars altorribagorzans de la Ball de Benás, dan particularidats propias que el fan diferén de la resta de bariedats ribagorsanas -aragonesas u catalanas-, y que conta dan una inflluensia molto més gran d'el gascón. Ixa posisión espesial entre las dos (u tres) lluengas fa que alguns lingüistas (1) s'eigan inclinau per considerar que forma part de la lluenga catalana, encara que una mayoría s'estima més considerar el benasqués coma un sistema lingüistico particular, d'estremada transisión ta'l catalán norosidental pero situau adintro d'el diasistema aragonés.
Manimenos, la postura no ye encara cllaramén definida, y continan abén-ie opinions diferens, tanto entre els lingüistas coma entre els propios benasquesos, que beden el suyo idioma prou diferén d'el catalán normatibo y de l'aragonés común.
[editar] Estrutura
[editar] Fonolochía
Prinsipals diferensias entre el sistema fonolochico benasqués y l'aragonés:
- El grau d'ubridura de las bocals e y o (sèt, còr), que á begadas puede fer distinsión semantica (fòrt~fuerte, fórt~furno), pero que no porta á trafulcar-se cuasi mái.
- En alguns parlars benasquesos, la a d'els pllurals y d'algunas formas berbals se torna e, coma en catalán (Las fransesas se'n tornan ta París~Les franseses se'n tornen ta París).
- La falta de la interdental sorda, que la grafía aragonesa representa dan una z, y que en benasqués sona siempre coma /s/ (zielo~sielo, zereño~sereño) u coma /ts/ en els pllurals prosedens de -T'S (ziudaz~siudats).
Moltos rasgos d'el benasqués se pueden trobar en altras bariedats de l'aragonés, sobre tot en l'aragonés oriental.
Encara que el benasqués no diftonga alguns d'els bocables que sí hu fan en la resta de bariedats aragonesas (fèl~fiel, fòc~fuego), puede dir-se que la diftongasión ye molto més cheneral que la no-diftongasión, feto que define millor l'aragonesidat d'el benasqués cuan se considera ixe rasgo coma una isoglosa cllau entre l'aragonés y el catalán.
[editar] Grafía
La forma més empllegada ta escribir en benasqués ye una adaptasión propia de l'ortografía de la lluenga aragonesa, que usa l'alfabeto latín.
L'asentuasión sigue més u menos las mismas normas, encara que el tochet puede tenir funsión diacritica en casos que l'aragonés no comparte: mai-mái (nunca), mon-món (mundo).
[editar] Morfosintasis
I hai casos que la -o final se mantién en singular pero no en plural. Esto ye curioso perque ba está prou común a l'aragonés dende la Ball de Tena y Terra de Biescas ta la Ribagorza.
- arco/arcs, banco/bancs, chermano/chermans, farsiello/farsiells, lelo/lels, meco/mecs, miollo/miolls, palo/pals, pito/pits, sepo/seps, sueco/suecs, terreno/terrens, tusuelo/tusuels, nugo/nucs, ñedo/ñets, sentido/sentits, canudo/canuts, forau/forats, candau/candats, llinau/llitats, prau/prats, taulau/taulats,güello/güells, casuelo/casuels.
Deduzim n'estos casos que la presensia de la -o ye antiga. Ye de notar que acompaña a uns diftongos -ie-, -ue- que se pierden n'el proseso de castellanisasión cheneral, (güello, farsiello), y ye una prueba de la més gran filiasion del benasqués dan l'aragonés n'el pasau.
Se beiga l'articlo sobre Bariasions d'el benasqués
[editar] Lesico
Se beiga la Llista de bocables propios d'el benasqués
[editar] Aspeutos sosioculturals
[editar] Situasión cheografica
El benasqués se charra en un conchunto de balls chicotas coneixidas coma la Ball de Benás, a'l norte de la Ribagorsa aragonesa, en la compllegansa alta de l'Esera.
[editar] Situasión sosial
Ye pareixida á la de la resta de bariedats aragonesas, encara que el suyo uso sosial ye més bigoroso. El suyo prestichio sosial tamé ha creixiu en els saguers años, grasias á'l treballo d'asosiasions y personas d'adintro y de fora de la ball.
[editar] Bariasión diatopica
Una isoglosa cllara ta distinguir las bariedats benasquesas ye la d'els pllurals en -as/-es, que desepara al norte Benás, Grist, Ansils y Saunc, dan plurals en -es, d'els altros llugars de la ball més a'l sur, dan plurals en -as como n'aragonés cheneral.
[editar] Literatura
Se beiga l'articlo Lliteratura en benasqués
[editar] Enllases esternos
- Dizionario de patués (benasqués-castellán) de l'Asoziazión Guayente
- Benasqués en a "Gran Enciclopedia Aragonesa".
[editar] Bibliografía
- A. Ballarín, Diccionario del benasqués, Zaragoza, 2ª ed (1978).
- J.A. Saura, Elementos de fonética y morfosintaxis benasquesas, Zaragoza, Gara d'Edizions-Institución Fernando el Católico (2003).
[editar] Referenzias
(1) Per exemplo, Antoni Babia en La Franja de la Franja : la parla de la Vall de Benasc, on el català és patuès, Barcelona : Empúries, cop. 1997.
| Dialeutos de l'aragonés | ||
|---|---|---|
| Aragonés meridional | Aragonés oriental | Aragonés ozidental | Aragonés zentral | Chodigoaragonés† | Nabarro† | Rioxano† | ||
| Bariedaz orientals de l'Aragonés | ||
|---|---|---|
| Altorribagorzano | Benasqués | Baxorribagorzano | Campés | Chistabín | Estadillano | Fobano | Fonzense | Grausino | Ribagorzano | | ||
