Bilanoba

De Biquipedia

Bilanoba
{{{imachen}}}
Comunidat autonoma	Aragón
Probinzia	Uesca
Redolada	Ribagorza
Codigo postal	22467
Latitut Lonchitut	{{Coor dd| lon=0.461|lat=42.546}}
Superfizie	7 km²
Altaria	982 m.
Distanzia	136 km enta Uesca
Poblazión	122 ab. (2006)
Chentilizio	{{{chentilizio}}}
Ríos	{{{ríos}}}
Pachina web	{{{web}}}

Esta fuella ye escrita en benasqués.

Bilanoba (Villanova de Ésera en castellán) ye un munesipi de la probinsia de Uesca, que se troba á la comarca de la Ribagorsa, á la boca de baixo de la ball de Benás, dintro de la conca de l'Esera e dan ombra d'estar-se d'entre las serras de Chía e de la ball.

El llugar de Bilanoba tien dos nuclios de casas deseparats l'un de l'altro, cadagún dan la suya islèsia, que son fetas d'els temps d'el romanico aragonés. El casc urbano d'el llugar se composa de bellas casas siñorials coma Casa Ríu e Casa Bertràn, e la més important de totas, Casa d'el Señor que ba ser propiedat d'els Bardaxí.

Bilanoba se troba á bentisinco kilometros baixadera de la complleguera alta de la ball e d'el masiso de la Maladeta-Aneto, agon que yera planeyat que se fés un tunel pasadero enta Fransia que mai no se ba fer. 42 kilmetros luenes, ta l'este, de la muga dan Cataluña, e 135 Km enta l'uèst de la capitala de la probinsia.

El chentilisio culto de bilanoba ye "bilanoban/a", pero á més esiste una forma més coloquial, que diu que ye "bocatobas".

Contenius 1 Datos numericos 1.1 Demografía 1.2 Climatolochía 2 Economía 3 Festas e festibidats d'el llugar 4 Las dugas islèsias de Bilanoba 5 Parlar local 6 Enlasaments esternos

[editar] Datos numericos

[editar] Demografía

Ebolusión

1900	1950	2006
243	131	122

[editar] Climatolochía

• Temperatura mixana añal: 9,6 graus sentigrads.
• Presipitasión mixana añal: 1.140 mm

[editar] Economía

La economía d'el llugar antigament yera alasetada á'l bestiar bobín que bien se feba en las fincas de la ball. Dan l'arribada d'el siglo binte e, sobre tot, la construcsión de las pistas d'esquí t'alto, ta Sarller, que ban binre á chuntar-se que ya no marchaba bien el tinre bestiar en la ball, ban fer que alabets, totuno, se fés prou més fàsil de bibir d'el turismo que no de la terra, e se ba recombertir la economía d'el llugar. Encara güei se-i poden bider els efectos d'ixe cambio, e coma la ball entèra se ba cambiar de bestuache e calseros, coma quino diu, e se ba ficar de plen en el negosi toristico que de Bilanoba enta Benás fa correr els dineros e mos ha fet aduyats ta que bidem una ball de Benás prou biba, per contas de la que podeba aber-nos pllegat, cosa parellana que de las altras balls, pro.

[editar] Festas e festibidats d'el llugar

• 29 d'abril, Festa mayor fén els onors ta Sant Peiro Martir, que ye mica d'el final de la semana de Sant Chorche. Tradisionalment, se-i fa una romería de la plasa d'el llugar ta la ermita que bi ha per alto, bells 40 minuts dillá en la serra, agon que ragonen els padrins que, d'antis més, se puyaban els chobens n'els albars en mirán de doplar'ls per els pesos colgats de la punta d'alto d'els arbes.

[editar] Las dugas islèsias de Bilanoba

Els bocatobas tenen una islèsia á cada barrio d'el llugar. Las dugas son d'estilo romanico aragonés. La primera e més antiga ye Santa María, n'el barrio homonimo, ta la cual en chiner d'el 2006 ya se ba dir que eba intensions de mirar de restaurar-la. l'Altra islèsia ye Sant Peiro, patrón d'el llugar, e se ba fer enamplada n'el siglo XVI per la cual cosa els rasgos més romanicos han quedau amagats per l'estilo posterior.

[editar] Parlar local

En el llugar de Bilanoba s'eba parlau tradisionalment una bariedat aragonesa oriental de transisión d'el benasqués ta l'alto ribagorsano, anque coma tot hu referent á'ls parlars de Benás, dengún no se posa d'alcuerdo de coma se be de dir. Els propios bilanobans ne cllaman patués d'el suyo parlar, coma els parlars de més d'alto de la ball, pero el suyo malnomre (bocatobas) fa bider la opinión que moltos d'els suyos besins nebats (d'a complleguera més alta de Benás) n'han queríu tinre d'hu que se i-parla n'el llugar.

Més sentificament, parexe que la bersión de que més se ragona ye que, en berdat, ye patués més que no altra forma ribagorsana, anque dan particularidats que el relasionan dan el ribagorsano. La forma patuesa, pos, d'el llugar de bilanoba sería de plen dintro de la koiné benasquesa meridional (pllurals femeninos rematats en "-as" per contas d'"-es" coma dirriba de la ball).

[editar] Enlasaments esternos

• (es) Bilanoba n'el portal CaiAragón.com
• (es) Bilanoba en LosPirineos.info