Billar del Salz
De Biquipedia
Billar del Salz |
|||
---|---|---|---|
|
|||
{{{imachen}}} | |||
Comunidat autonoma | ![]() |
||
Probinzia | |||
Redolada | Xiloca | ||
Codigo postal | 44311 | ||
Latitut Lonchitut |
{{Coor dd| lon=-1.500|lat=40.682}} | ||
Superfizie | 38,6 km² | ||
Altaria | 1219 m. | ||
Distanzia | 62 km enta Tergüel | ||
Poblazión | 98 ab. (2004) | ||
Chentilizio | {{{chentilizio}}} | ||
Ríos | {{{ríos}}} | ||
Pachina web | {{{web}}} | ||
Billar del Salz (Villar del Salz en grafía SLA y en castellán) ye un monezipio de a probinzia de Tergüel (Aragón), situato en a redolada de o Xiloca. A suya poblazión ye de 98 abitants (2004), en una superfizie de 38,6 km² y una densidat de 2,54 ab/km².
Contenius |
[editar] Cheografía
Ye situato en Sierra Menera.
[editar] Istoria
En 1195, Alifonso II d'Aragón donó ista localidat á os monches zisterzienses de o monesterio de Piedra.
- Dono insuper predicto monasterio vilare de Salice cum medietate totius hereditatum sive alodii que est inter castrum sancte Eulalie et predicto vilare de Salice, et sit [..... ..... ..... .....] de Salice, quod afrontat ex una parte versus illam cequiam maiorem que discurrit inter vilarium Cremat et vilar de Salice
[editar] Nome
O nome prene probeblemén de Salz no por os arbols de o chenero salix sino por aber pertenexito á os monches zisterzienses de o monesterio de Piedra. O monesterio de Rueda, tamién zisterziense se clamó tamién de Salz porque o primer lugar d'Aragón on s'establioron istos monches yera Salz de Galligo; os biniens fuoron Chunzería, Samper de Lagata (ofizialmén conoxito como del Salz) y Escatrón.
En 1210 bi ha un testo on se fa referenzia a ista pertenenzia:
- grangias illas vestras scilicet Perils et vilar de Saltse, que sunt in termino de Turol
En 1217 bi'n ha atro:
- Quia cum locus ipse de Petra in quo eiusdem abbatis monasterium est fundatum, et grangia que dicitur Vilar de Salz, necnon et triginta kafizcia salis in salinis de Monterd a recolende memorie regibus Aragone eidem monasterio
[editar] Charrar
O lesico aragonés d'ista localidat se replegó en o lumero 10 de a rebista Ruxiada. Claman l'atenzión palabras como: Abellanera, acotolar, agora, asinas, camamilla, camín, carasol, casa lugar, cocollo, cuasi, deseguida, desembolicar, desfarfollar, flama, palometas, poyato, sabuco, tamién.
[editar] Fiestas
- Pascua de Pentecostés.
[editar] Beyer tamién
|
|
---|---|
Allueba | Badenas | Baguena | Bañón | Barrachina | Beya | Bello | Billafranca | Billafermosa | Billar del Salz | Blancas | Bueña | Burbaguena | Calamocha | Camín Reyal | Castellón de Tornos | Cosa | Cucalón | Ferreruela de la Uerba | Fuen Frida | Fuens Claras | Lagueruela | Lanzuela | Loscos | Mon Fort | Mon Reyal | Nogueras | Odón | Güellos Negros | Perazens | Pozuel | Rubielos de la Zerida | San Martín del Río | Santa Cruz de Nogueras | Tornos | Torralba de los Sisons | Torre los Negros | Torreziella de lo Rebollar | Torrillo | Zingla |