Saragossa
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Capdulh de la Província d'Aragon. Era ciutat de Saragossa (en castelhan e aragonés: Zaragoza) ei eth cap-lòc dera Comunautat autonòma d'Aragon e dera província de Saragossa. Istoricament, ar emplaçament dera ciutat i auie çò poblat iberic de Salduie o Salduba, e mès tard ua ciutat romana pròplèu ad aguest lòc, nomentada Caesaraugusta per emperaire Cèsar August. Eth sòn nom actuau, donques, procedís der antic toponim roman, a trauèrs der arab Saraqosta. Eth nom devenguec Saragoça (damb era ç prononciada /ts/) jos mans cristianes, mès tà dauant Çaragoça e, fin finau, passèc a Zaragoza en castelhan e aragonés, e Saragossa en catalan, que dèc eth francés Saragosse, er italian Saragozza e er anglés e er aleman Saragossa. Se trape ath lhet des arrius Ebre, Huerva e Gállego, ath centre d'ua val damb ua grana varietat de païsatges, des de desèrts (Las Bardenas) enquia bòsqui densos, prats, montanhes, eca. Està plaçada a 199 mètres sus eth nivèu dera mar e compde damb uns 628 000 abitants (nomentadi saragossans), ei a díder, mès o mens era meitat dera poblacion d'Aragon. Era situacion geografica de Saragossa ei excepcionala, donques que se trape a miei camin enter Bilbao, Barcelona, València, Madrid e Tolosa, distants totes ath torn des 300 km de Saragossa. Ath delà, tanben se trape pròplèu ena termièra francesa, apuprètz uns 150 km. Està comunicada damb eth rèste dera peninsula Iberica mejançant autovies e autopistes, autanplan era dobla via cap ath País Valencian encara se trape en ua fòrça lenta fasa d'execucion. Saragossa dispause d'un aeropòrt pròplèu ena ciutat. Darrièrament a estat escuelhuda coma sedença dera Mòstra Universau deth 2008, en qué era tematica centrau serà era aigua e tot çò qu'aguesta compòrte entara umanitat, des des recorsi idriqui enquias tèmes mieiambientaus.
Era hèsta dera patrona se celèbre eth 12 d'octobre, dia dera Mair de Diu de Pilar, coneishuda popularament coma "El Pilar". Aguestes hèstes son fòrça coneishudes e atrèn un gran numerò de toristes, principaument per actes coma era ofrenda de flors ara Vèrge e era grana animacion que viuen es carrèrs. Era hèsta deth patron ei "San Valero" e se celèbre eth 29 de gèr. Ei costum minjar en aqueth dia un "roscón" (tortelh). Tanben ei popular eth refranh (dit popular) que ditz: "San Valero, rosconero y ventolero", donques qu'ei fòrça frequent que bohe damb fòrça eth mestral (en Aragon nomentat "cierzo") pes volts d'aqueth dia.
I destaque sustot era Basilica de Pilar, ua grana òbra religiosa barròca (edificada sus anteriores e despareishudi temples romanic e gotic) decorada damb pintures de Goya e eth sòn suer Francisco Bayeu, en quauques ues des sues copòles. Totun ei fòrça destacable er autar major dera basilica, òbra de Damià Forment, qui tanben realizèc er autar major dera glèisa deth monastèri de Poblet. Tanben son bastisses de nomentada importància: Era Lòtja ("Lonja"); era Catedrala de San Salvador ("La Seo"), començada a edificar a compdar dera conquista cristiana per Alfons I eth Bataller ath 1119 sus eth que abantes siguec era mesquita dera ciutat araba (rèstes romanics visibles des deth carrèr ar absida); es glèises de San Pablo e de Santiago; eth palai reneishentist des Luna (aué sòn deth Tribunau Superior de Justicia d'Aragon); eth Palai deth Aljaferia (sòn actuau des Còrts d'Aragon), a on ena tor deth Trovador, e dusaus ditz era tradicion, Verdi placèc era sua òbra operistica.
