Agullent
De Viquipèdia
| Agullent | |||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Vall d'Albaida | |||
| Gentilici | Agullentà Agullentina |
||
| Població (2002) | 2.289 | ||
| SuperfÃcie | 16,20 km2 | ||
| Densitat | 141,30 hab/km2 | ||
| Altitud | 360 m | ||
| Nuclis de població | 1 | ||
| Coordenades | 38° 49’ 20†N 0° 32’ 51†W |
||
| Predomini lingüÃstic històric | Valencià | ||
| Partit judicial | Ontinyent | ||
Agullent és un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida.
Taula de continguts[amaga] |
[edita] Etimologia
L'etimologia d'este poble té origen romà , del nom patronÃmic Aculianus, derivat d'Aculius, amb el canvi de partÃcula -an en -ent, tal com trobem en altres topònims valencians com Ontinyent, Bocairent, Llutxent, Crevillent.
[edita] Demografia
Al segle XV la població oscil·lava entorn dels 400 habitants (agullentins), el 1560 arribava als 1.000, sent uns 1.200 a finals del segle XVI. Al segle XVII minvà fins a prop dels 600, però augmentà progressivament, i el 1787 en tenia 1.059 habitants; el 1910 arribà a 1.129, el 1994 als 2.196 i el 2002 a 2.289.
[edita] PolÃtica
En les darreres eleccions el PP aconseguà la majoria absoluta (i, per tant, l'alcaldia) amb 6 regidors; el Bloc en va obtindre 3 i el PSPV 2.
[edita] Història
De la llarga dominació musulmana tenim escasses referències d'una torre i una alqueria à rab anomenada "Agullen" i una necròpolis d'època tardana. La població valenciana romana o la població indÃgena va anar arabitzant-se a poc a poc, tant en la cultura, religió, com en l'idioma, i al final de la dominació sarraïna, aquesta arabització en l'espiritual i en el cultural va ser quasi completa. Segons Pasqual Madoz, Jaume I va donar en feu el grup de casa d'Agullent al cavaller Guillem de l'Olivar, un dels capitans que li van ajudar en la reconquista d'Alcoi; però al morir este sense descendència, va tornar a pertà nyer al patrimoni reial, en temps de Jaume II.
Conquistades estes terres als moros entre 1244 i 1249 entren a formar part de la Corona d'Aragó, de carà cter liberal, com a manifesta l'herà ldica de l'escut municipal. Després de la conquista de les terres, els pobles són repoblats principalment per cristians que procedien de la Catalunya oriental i occidental, com també d'Aragó.
La història d'Agullent, fins a finals de l'any 1585, apareix vinculada a Ontinyent, de la qual depén en aspectes geogrà fics, polÃtics, militars, judicials i religiosos.
L'actual Agullent naix com a nucli urbà en l'Edat Mitjana, fruit de l'emigració o població cristiana que va anar agrupant-se al voltant de l'església de Sant Bertomeu Apòstol, i entorn del molà fariner, construïts en el segle XIV-XV.
Durant la Guerra de les Germanies, la documentació de la Virreina, pel 1524, diu que Agullent és un "Lloc o carrer de la Vila d'Ontinyent". En esta Guerra, primera revolució social de l'Europa moderna, intervé Agullent amb Ontinyent, agermanats amb altres poblacions reials valencianes, en contra dels abusos de l'aristocrà cia.
A finals de segle XVI, es va produir un augment de població arribant a tindre 300 cases, el que suposava una població d'uns 1200 habitants. A causa d'este augment demogrà fic, Agullent va disposar del suficient poder econòmic (5 mil lliures) per a sol·licitar al rei Felip II el privilegi reial de constituir-se com a municipi autònom. A partir d'acà Agullent es convertix en universitat reial i es forma el Consell i els Jurats. Va ser, doncs la Catòlica Majestat del Rei qui va alçar Agullent a un nou rang i li va donar dret a tindre vida pròpia.
Dos fets van contribuir posteriorment a la despoblació de la universitat: l'expulsió dels moriscos decretada per Felip III, a principis del segle XVII, i l'èxode a Ontinyent de moltes famÃlies durant el segle XVIII. Aquests fets van donar lloc a la desaparició de molts pobles que existien en la comarca abans de l'expulsió.
Al llarg dels segles posteriors les vicissituds polÃtiques d'Estat Espanyol es van reflectir també a Agullent. En els inicis del segle XX, Agullent, va mamprendre un lent creixement que es va vore truncat per la Guerra de 1936, i que no es va reiniciar fins a finals dels anys cinquanta.
Un altre fet destacable va ser la prolongació de la lÃnia de ferrocarril Xà tiva-Alcoi en 1902, la qual cosa va millorar el comerç i les comunicacions d'Agullent amb l'exterior.
[edita] Activitats econòmiques
El terme municipal d'Agullent, presenta una forma rectangular, amb una extensió de 16,52 km2, es dividix en dos parts: el secà i l'horta. En el secà destaquen els cultius bà sics i tradicionals: l'olivera, la garrofera, l'ametler, la bresquillera, els cereals i la vinya. En l'horta destaquen les hortalisses, la dacsa, els tarongers.
Només un 3% del total de la població es dedica Ãntegrament a l'activitat agrÃcola, mentres que un 10% treballen en l'agricultura els caps de setmana o en les estones lliures. La superfÃcie cultivada abasta 600 Ha; sent el cultiu de major extensió l'olivera, seguit dels arbres fruiters i de l'ametler.
Els més de 2250 habitants que viuen actualment en el municipi d'Agullent treballen majorità riament en la indústria del tèxtil, que ha substituït progressivament l'activitat agrÃcola, la qual ha quedat en un segon terme. Es tracta d'un teixit productiu format principalment per xicotetes i mitjanes empreses, cooperatives i tallers artesanals, dedicats en la seua major part a la fabricació de mantes, parafina, cera i a la confecció de gèneres de punt; entre altres.
[edita] Entorn natural
La Font de la Maciana: situada dins de la serra d'Agullent. S'hi pot arribar per un camà que passa per darrere de la piscina i s'endinsa serra amunt. Es tracta d'un paratge natural en contacte amb la natura on els visitants aprofiten per a anar de picnic i fer una excursió per la serra.
La Covalta: és la mà xima elevació de la Serra d'Agullent (889m); dins de la cova hi ha una fonteta d'aigua freda. Des d'allà es pot contemplar una de les panorà miques més belles de tota la Vall d'Albaida.
[edita] Gastronomia
La cuina valenciana d'Agullent està condicionada, com totes, pel seu medi o entorn, la qual presenta certes singularitats que compartix amb altres pobles valencians. La gastronomia d'Agullent presenta gran varietat de plats tÃpics i exquisits, aixà com els embotits casolans i artesanals.
En este municipi destaquen diversos plats que configuren una sana dieta mediterrà nia: Cassola d'arròs al forn; olla amb pilotes (putxero); arròs d'hivern: bledes, naps i fesols; paella amb pollastre i conill; pericana: pebre, albergina, bacalla; coques de farina amb aladroc; cansalada viada amb tomaca i pimentó; embotits: botifarra de ceba, botifarra de carn, llonganissa, salsitxa casolana, sobrassada...; pastes tÃpiques: rotllets d'aiguardent, pastisets de moniato, coques, tant dolces com salades, fogassa, bescuits i coca d'ametla.
[edita] Festes de moros i cristians
Per l'abril; s'hi celebren tots els anys, coincidint el seu inici amb el primer cap de setmana després de Pasqua. La primera referència sobre estes festes data de 1883 on es publica en el Diari Mercantil del 25 de març, el programa d'actes de festa en honor a Sant Vicent Ferrer. Des de llavors i com cada any al llarg de 4 dies, els carrers s'invadixen de filaes i comparses que escenifiquen la lluita entre el bà ndol cristià i moro i la conquista de la plaça per les tropes de Jaume I. Els festejos pròpiament dits comencen abans de la data mencionada, donant lloc a actes solemnes com la Presentació dels Capitans i la Publicació.
[edita] Enllaços externs
- PaÃs Valencià , poble a poble, comarca a comarca, de Paco González RamÃrez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Ajuntament d'Agullent
- Festes de Moros i Cristians d'Agullent
- Institut Valencià d'EstadÃstica.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
