Alfred del Regne Unit (duc de Saxònia-Coburg Gotha)
De Viquipèdia
Alfred del Regne Unit, duc de Saxònia-Coburg Gotha (Windsor 1844 - Coburg 1900). Duc sobirà de Saxònia-Coburg Gotha des de 1893 fins el 1900. La seva mare l'ennoblí amb els títols de duc d'Edimburg, comte de Kent i de l'Ulster.
[edita] Naixement, educació i infància
El príncep Alfred nasqué a Windsor el 6 de setembre de 1844 essent el quart fill de la reina Victòria I del Regne Unit i del príncep consort Albert de Saxònia-Coburg Gotha. Foren els seus padrins, el duc Adolf del Regne Unit oncle de la seva mare, la duquessa Alexandrina de Baden tia per part de pare del nounat, i príncep Carles de Leiningen, oncle per part materna.
Conegut des de petit amb el nom d'"Alffie" fou molt afí del seu germà més gran el futur rei Eduard VII del Regne Unit. Des de ben petit manifestà la seva voluntat d'entrar a formar part de l'exèrcit del Regne Unit i als setze anys s'incorporà a la Marina britànica.
El 1862 les potències li ofereriren el tron de Grècia després de la renúncia del rei Otó I de Grècia, ell no l'acceptà i el tron anà a recaure sobre el príncep i deprés rei Cristià de Dinamarca. Serví a les fragates HMS Galatea i HMS Euryalus.
El Maig de 1866 el parlament li atorgà una llista civil per la qual percebia un total de 15.000 lliures esterlines de l'època, a la vegada que fou creat per la seva mare duc d'Edimburg, comte de Kent i de l'Ulster i li concedí les més importants ordres del país entre les quals es trobaven: l'ordre de la Garratera i l'ordre de Sant Patrici d'Irlanda. A més a més, la Corona li cedí l'usdefruit de Clarence House. Al llarg de la seva vida rebria les ordres estrangeres del: Toisó d'or de mans del rei d'Espanya, la legió d'honor del govern francès, l'ordre de l'Annuziatta d'Itàlia, l'ordre de Sant Esteve d'Àustria, l'ordre de Sant Andreu de Rússia o l'ordre Ostmanieh de l'Imperi Otomà.
Desenvilupà una important activitat representativa per tot l'Imperi, visitant colònies com Austràlia, Gibraltar, Hong Kong o l'Índia.
[edita] Matrimoni i fills
Casat el 23 de gener de 1874 amb la gran duquessa Maria de Rússia filla dels tsar Alexandre II de Rússia i la princesa Maria de Hessen-Darmstadt al Palau d'Hivern de Sant Petersburg. Tingueren cinc fills:
- SAR el príncep Alfred del Regne Unit, nascut a Londres el 1875i mort a Meran el 1899.
- SAR la princesa Maria del Regne Unit, nascuda a Londres el 1875 i morta a Bucarest el 1938. Es casà amb el rei Ferran I de Romania a Bucarest el 1893.
- SAR la princesa Victòria Melita del Regne Unit, nascuda al Palau de Sant Antoni de Malta el 1876 i morta a Niça el 1936. Es casà amb el gran duc Ernest Lluís IV de Hessen-Darmstadt del qual es dovorcià i es tornà a maridar amb el gran duc Ciril de Rússia.
- SAR la princesa Alexandra del Regne Unit nascuda a Coburg el 1878 i morta a Schwabisch Hall a Baden-Württemburg el 1942. Es casà amb el príncep Ernest de Hohenlohe-Lagenburg.
- SAR la princesa Beatriu del Regne Unit nascuda a Eastwell Park de Kent el 1882 i morí a Sanlúcar de Barrameda Cadis el 1966. Es casà el 1909 a Coburg amb l'Infant espanyol Alfons d'Orleans-Borbó.
[edita] Ducat de Saxònia-Coburg Gotha
A la mort del seu oncle el duc sobirà Ernest II de Saxònia-Coburg Gotha sense descendència, el tron recaigué sobre el príncep Alfred del Regne Unit. Des de 1893 i fins a la seva mort l'any 1900 desenvolupà les tasques de sobirà d'aquest petit ducat alemany. Els primers temps foren durs i ell era vist com un foraster en les conservadores i tradicionals terres saxones, aviat però, guanyà una enorme popularitat. A Coburg i a Gotha establí una escola reial de música i reuní una important col·lecció de ceràmica i cristall, valorada en mig milió de marcs alemanys de l'època, a la foralesa del Veste de Coburg. Al seu proclamat duc de Saxònia-Coburg Gotha renuncià a la seva llista civil, al seu seient al Parlament però demanà les deu mil lliures que anualment percebia per mantenir la seva residència de Clarence House.
L'any 1899 el seu fill i successor morí a Merano (Àustria, ara Itàlia causa d'un intent de suicidi que havia perpetat escasses setmanes abans. A la seva mort, l'any 1900 la corona recaigué al seu nébot el príncep Carles Eduard del Regne Unit, duc de Saxònia-Coburg Gotha. El duc morí el 30 de juliol de l'any 1900 al castell de Rosenau a Coburg.
