Artabazos II

De Viquipèdia

Artabazos II (elamita Irdumasda; persa Artavazdâ) fou un noble persa (vers 388 aC-325 aC), que fou sàtrapa de Dascilios o Frígia Helespòntica

Va néixer prop del 388 aC del matrimoni del seu pare Farnabazos II amb la princesa Apama, filla d'Artaxerxes II de Pèrsia.

Vers el 367 aC alguns sàtrapes de l'Àsia Menor es van revoltar contra el rei i el 363 aC foren derrotats. El sàtrapa Ariobarzanes de Dascilios fou deposat i executat. Artabazos, que era son germanastre, fou nomenat sàtrapa pel seu avi. Es va casar amb una dona ròdia i els germans d'aquesta, Mentor i Memnon foren importants aliats. Mentor es va casar mes tard amb la seva filla Barsine.

El 358 aC, a la mort de Artaxerxes II, va decidir revoltar-se, no se sap perquè ni es pot explicar el fet ja que disposava d'un exercit reduït. Va contractar els serveis d'un exercit atenenc dirigit per Cares que estava lluitant contra aliats d'Atenes revoltats però anaven curts de diners. Amb aquesta ajuda va derrotar al exercit persa el 355 aC en una batalla que Artabazos va anomenar "la segona Marató". El rei de Pèrsia va demanar a Atenes de retirar a Cares si no volien ser atacats, i Atenes va acceptar i Artabazos i el seu petit exercit es van haver d'enfrontar sols amb els perses; va contractar cinc mil tebans però fou derrotat abans de que aquestos arribaren (353 aC)

Va fugir llavors a Macedònia amb Mentor i Memnon, i va romandre a la cort de Filip II per deu anys. Allí es va trobar amb el príncep Alexandre, el futur rei, i el filòsof Aristòtil. Fou nomenat sàtrapa Arsites, que probablement era fill de Ariobarzanes.

Mentor va aconseguir el perdó reial i va estar al servei de Pèrsia combatent a Egipte i quant el rei Artaxerxes III de Pèrsia li va demanar com li podia pagar els serveis, li va dir que cridant del exili a son germà Memnon i al seu cunyat Artabazos II; el rei els va perdonar i van poder tornar a Pèrsia el 342 aC. Artabazos II va donar al rei molta informació sobre els plans de Filip II de Macedònia per atacar Pèrsia. El 340 aC va morir Mentor i la seva dona Barsine es va casar amb Memnon.

Es suposa que entre el 339 aC i el 336 aC Artabazos II va estar al costat de Darios III contra Artaxerxes IV de Pèrsia en la lluita per la successió d'Artaxerxes III de Pèrsia .

Quant Darios III de Pèrsia Codomannos fou arrestat per el sàtrapa de Bactriana Bessos el juliol del 330, el sàtrapa fou aclamat rei per tots els nobles locals i pels que havien seguit al rei, amb l'excepció d'Artabazos II i els seus fills (i els seu mercenaris grecs), que van romandre lleials al rei deposat i es van negar a lluitar al costat de Bessos. Unes setmanes després Artabazos II es va rendir a Alexandre a la satrapia d'Hircània. Farnabazos ja coneixia al rei dels seus temps d'exili a Macedònia. Alexandre li va entregar a la seva filla Barsine que havia estat feta presonera el 333 aC després de la derrota i mort de Memnon a Cilícia en la lluita contra els macedonis, i que havia tingut un afer amorós amb Alexandre.

Artabazos va passar a ser conseller d'Alexandre i va dirigir la lluita contra el rebel Satibarzanes a Ària quant Alexandre ja havia sortit cap a Aracòsia i Gandara. Alexandre li va agrair nomenant-lo sàtrapa de Bactriana. Farnabazos va ser un lleial governador i va rebutjar un atac escita a la seva capital. El 328 aC va dirigir junt amb l'amic d'Alexandre, Hefestion, una operació militar al nord de Sogdiana. El 327 aC va demanar ser rellevat del govern de la satrapia per la seva avançada edat (uns 62 anys) i Alexandre va acceptar a contracor i el va nomenar governador d'una fortalesa a Sogdiana, un destí molt mes tranquil. A aquest lloc Alexandre es va trobar amb Roxana amb la que es va casar, just quant Barsine havia donat a llum al primer fill d'Alexandre, Heracles; les reaccions de Farnabazos i Barsine al matrimoni d'Alexandre son desconegudes.

No se sap que va passar amb Artabazos. Els seus fills foren honorats per Alexandre i van rebre llocs destacats: Copen al exercit; Farnabazos a la cavalleria. Una germana d'Artabazos, Artacama, es va casar el 324 aC amb el general Ptolomeu, i una filla, Artonis, es va casar amb el secretari reial Èumenes; una neta (filla de Mentor i Barsine) de nom desconegut, es va casar amb l'almirall Nearcos.