Xerxes I de Pèrsia
De Viquipèdia
Xerxes I (Persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah'), fou rei de reis del Imperi persa (Shahanshah) del 485 aC al 465 aC). Fou membre de la dinastia aquemènida. "Xerxes" es la transcripció grega del nom persa usat com a rei (Khashayar Shah) que volia dir Rei d'herois. Al llibre d'Ezra i al llibre d'Ester correspondria a Axašweroš (אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ) (Ahasuerus). Era fill de Darios I el gran i de la reina Atossa (filla de Cir II el gran) i fou designat successor pel seu pare amb preferència als seus germanastres mes grans, nascuts abans que Darios fou coronat rei.
Després de ser proclamat rei a la mort del seu pare va sotmetre Egipte on va nomenar com a sàtrapa a son germà Aquèmenes. El 484 aC es va revoltar a Babilònia Bel Shimani. Xerxes va reprimir la revolta i es va emportar l'estàtua d'or de Marduk, les mans del qual el rei legítim de Babilònia havia de tocar el primer dia de cada any, i va matar al sacerdot que li ho va voler impedir.
Una segona rebel·lió es va produir a Babilònia a una data incerta, vers el 482 aC o 479 aC. La va dirigir Shamash Eriba i fou sufocada pel sàtrapa Megabizos. Babilònia fou saquejada per les tropes perses i algunes ciutats que donaven suport a la revolta foren destruïdes.
Taula de continguts |
[edita] La segona guerra mèdica
Xerxes va decidir de castigar Atenes per el seu suport a la revolta de Jònia del 500 aC i la victòria de Marató (490 aC). L'expedició fou preparada amb gran cura. Un gran exercit es va concentra a Sardes; segons Heròdot l'exèrcit de terra anava dirigit pel mateix Xerxes i el formaven nou-cents mil homes dels quals vuitanta mil eren genets i vint mil conductor indis, libis i àrabs; el primer cos de l'ala esquerra el dirigia Masistes; el segon cos Mardoni; Smerdomes dirigia el primer cos del centre i Magabizos el segon cos; l'ala dreta tenia com a caps a Gergis (primer cos) i a Tritantecmes (segon cos); la flota anava dirigida per el príncep Aquèmenes, sàtrapa d'Egipte, i disposava de 1207 vaixells de guerra i 3000 de transport, amb 36000 soldats i 250000 tripulants als vaixells de guerra i 150000 tripulants als de transport; Aquèmenes també dirigia el contingent egipci; Prexaspes el contingent fenici; Ariabignes (germanastre de Xerxes) els contingents de Jònia i Cària; Magabazos els continents de Cilícia, Pamfília, Lícia i Xipre. Aquestes xifres son evidentment molt exagerades però probablement Xerxes va mobilitzar mes de cent mil homes. L'exèrcit va creuar l'Hel·lespont a la primavera (es van construir dos ponts) i es va fer un istme artificial a la península del Mont Athos. Provisions abundants foren emmagatzemades a tota la ruta de Tràcia. Una aliança amb Cartago va impedir a Atenes disposar del ajut de Siracusa i Agrigent. Alguns estats grecs van prendre partit per Xerxes, especialment Tessàlia (la dinastia Alevada), Tebes i Argos. Els atenencs i els seus aliats van decidir tancar el pas del Tempe a Tessàlia per impedir l'avanç persa, que a l'estiu ja eren a Macedònia. La força enviada al pas, per via marina, no va poder sostenir la posició ja que els perses la podien rodejar per un pas de la comarca de Persebos i també podien desembarcar a la seva esquena, i van evacuar Tempe, deixant el control de Tessàlia a Xerxes. Els grecs de Perràhbia, Magnèsia, Dolòpia, Dòria del Parnasos, Ènia i Màlia (Malis) es van sotmetre al gran rei. Els perses van donar un rodeig cap a les muntanyes del Olimp i van entrar a territori grec hostil, originant l'anomenada segona guerra mèdica. Els aliats grecs es van fer fort al pas de les Termòpiles. Un grup de la flota persa va xocar amb vaixells de l'atenenca a l'illa d'Sciatos, i aquestos darrers van fugir i dos dels tres vaixells foren destruïts. Els perses van instal·lar una senyal marítima a una roca anomenada actualment Liptari (entre Sciatos i Cap Sèpia) i un temporal que va durar uns dies va destruir una part de la flota persa (unes 400 naus que foren llançades contra la costa de Magnèsia a Tessàlia) mentre que unes 15 naus que es van introduir per error a les línees gregues foren capturades. 200 naus van intentar bloquejar el canal sud que separa l'illa d'Eubea del continent per al seu moment, impedir la retirada dels grecs, però un desertor de la flota persa, un grec anomenat Esciles d'Escion, va informar als grecs de la maniobra que fou avortada. L'exèrcit persa va fer el seu campament a la plana de Traquínia.
[edita] La Batalla de les Termòpiles
És ben conegut el resultat del atac persa en la Batalla de les Termòpiles, rebutjat reiteradament per l'espartà Leònides fins que un pastor mali anomenat Efialtes, va ensenyar als perses un pas de muntanya que va permetre als atacants rodejar el pas i deixar assetjat a Leònides; aquest va fer retirar al contingent i es va quedar disposat a morir a nomes els espartans, i la gent de Tèspies i Tebes, i amb Abronicos de missatger va avisar a la flota atenenca que es va poder retirar al sud per el canal d'Euripos. Els tebans van deposar les armes però els soldats d'Esparta i Tèspies van morir lluitant.
Quant el comandant persa Hidarmes va comunicar la caiguda de les Termòpiles, la flota atenenca ja s'havia pogut retirar. Mentre la flota persa havia atacat les posicions navals atenenques que boquejaven el pas entre l'illa d'Argironesos i el Cap Cefala a Eubea; els atenencs van resistir tres dies i els enfrontaments son coneguts com batalla de Artemísion o de Cap Artemísion, sense deixar cap guanyador i amb pèrdues molt elevades per ambdós parts. Els perses van poder avançar cap el centre de Grècia i les ciutats es van sotmetre a Xerxes; alguna va decidir resistir i fou cremada com Aba a Fòcida, Tèspies i Platees a Beòcia. L'exèrcit persa va entrar al Àtica on la població civil fou evacuada cap a les illes Egina, Salamina i Trezene
[edita] La batalla de Salamina
La flota grega es va concentrar al golf de Salamina, mentre al istme de Corint es va aixecar un mur per cobrir l'accés per aquell costat. Quant els perses van entrar a Atenes hi van trobar nomes 500 persones i una petita resistència a l'acròpoli. La flota persa es va estacionar a Faleros i la grega (mes de 300 naus de les que vora 200 eren atenenques, 20 Calcidies, 10 d'Ambràcia, 10 de Leucas, 1 de Crotona, i la resta de diverses illes) a Ambelaki al nord de la península de Cinosura; els caps de la flota volien retirar-se a Cenerea per unir-se al exercit de terra, però l'estrategos atenenc Temístocles volia lliurar la batalla a Salamina i va ordir una estratagema: el seu esclau Sicinos que era d'origen persa, fou enviat a Xerxes, al que va comunicar que Temístocles era partidari de reconèixer al rei de reis i que la flota grega es volia escapar i que per això havia d'atacar immediatament; Xerxes el va creure i va ordenar l'atac; els soldats perses van desembarcar a Psitàlia amb la missió de capturar als nàufrags grecs i mentre la flota es va introduir des l'est al estret de Salamina, tancant la sortida pel est del golf, i el contingent egipci va donar la volta a l'illa pel sud i va tancar la sortida pel oest; els vaixells perses, potser uns 800, es van situar amb moviments nocturns entre l'illa de Geòrgios i Psitàlia, amb la proa cap al sud, mentre els grecs (amb els atenencs a l'esquerra i naus d'Egina a la dreta) enfilaven la proa cap al nord. La batalla fou inevitable ja que els grecs no es podien retirar, i es va lliurar el 20 de setembre. La batalla va decantar-se cap els grecs quant va morir el rei de Cilícia Sienesis, que manava el centre; la mort de Ariabignes que manava l'ala esquerra va obligar als perses a fugir. La batalla va durar 12 hores, des el mati fins al capvespre. Els perses van perdre unes 500 naus i les que van quedar es van retirar cap a l'Hel·lespont. Xerxes es va retirar amb l'exèrcit cap a Tessàlia on va deixar el comandament a Mardoni i va tornar a Pèrsia. Mardoni va enviar a Atenes al rei de Macedònia amb les seves condicions per la pau però Temístocles va rebutjar negociar. Palene i Olint (Olintos) a la Calcídia es van revoltar i els perses van poder reconquerir la segona però la primera va resistir.
[edita] Retorn a Pèrsia
Quan Xerxes va arribar a Pèrsia es va trobar amb la usurpació del caldeu Samoserba a Babilònia, contra el que va haver de lluitar i quant ja havia aconseguit pacificar el país va arribar la noticia de la derrota de Mardoni a la Batalla de Platea (26 de setembre del 479 aC) seguida de la derrota de la flota a la batalla de Mícale (al Cap Mycale) al novembre del mateix any 479 aC. Aquestes derrotes van provocar que mes ciutats i illes es revoltessin contra Pèrsia i moltes van subscriure tractats amb Atenes que garantiria la seva independència, origen de la Lliga Marítima Atenenca o Lliga Hel·lènica. Xipre es va fer independent i no fou reconquistat per Pèrsia fins el 466 aC.
Se sap que Xerxes va construir palaus a Van (Armènia) i a la vora d'Ecbatana; que va enviar a Satapes a intentar rodejar Àfrica per mar; i que els darrers anys la cort fou centre d'intrigues de palau entre els seus parents i alguns eunucs.
El desembre del 465 aC el capità de la guàrdia reial, Artaban d'Hircània va assassinar al rei. Un dels fills del rei, Artaxerxes I, va matar al seu propi germà Darios, suposat hereu, i es va fer proclamar rei per l'exèrcit. Histaspes, germà d'Artaban, sàtrapa de Bactriana, es va revoltar però fou sotmès ràpidament
A la Bíblia el rei Ahasuerus, suposadament Xerxes, va repudiar a la seva dona Vashti perquè no el va voler obeir i participar en un banquet que havia preparat pels prínceps; llavors va dictar un decret per aplegar a totes les verges joves del imperi i va triar a la jueva Ester com a muller. El seu visir Haman, un Agagita (una nació que deu havia decretat que havia de ser destruïda) es va sentir insultat pel cosí d'Ester, Mordecai, que no volia estar sota el seu control, i va instigar al rei a decretar la destrucció de tots els jueus del imperi, però Mordecai i Ester van poder capgirar la situació gracies a la seva influencia davant el rei. Si be el historiador jueu Josefus suggereix que Vashti i Ester van existir, Heròdot diu que la dona de Xerxes i reina fou Amestres o Amestris, filla d'Otanes.
| Precedit per: Darios I el gran |
Imperi persa (Dinastia Aquemènida) | Succeït per: Artaxerxes I de Pèrsia Longimanus |
