Benet XV
De Viquipèdia
| Benet XV | |
 |
|
| Nom | Giacomo della Chiesa |
| Començament del papat | 3 de setembre, de 1914 |
| Fi del papat | 22 de gener, de 1922 |
| Predecessor | Pius X |
| Successor | Pius XI |
| Data de naixement | 21 de novembre, de 1854 |
| Lloc de naixement | Gènova, Itàlia |
Benet XV és el nom que va adoptar el cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa al ser escollit Papa de Roma.
Havia nascut en una família noble genovesa i va estudiar jurisprudència a la universitat de Gènova, doctorant-se amb només 21 anys. Va anar a Roma a continuar el seu ensenyament a la Universitat Gregoriana, on va estudiar diplomàcia, teología i dret canònic. Ordenat sacerdot amb 24 anys, va ser enviat a la nunciatura espanyola de Madrid, on va resoldre la disputa entre Espanya i Prússia per les illes Carolines. El 1887 va tornar a Roma on després d'algunes missions diplomàtiques, va ser nomenat subsecretari d'Estat del Vaticà. Pius X el va nomenar arquebisbe de Bolonya el 1907 i cardenal el 1914, només tres mesos abans d'esdevenir Papa.
Quan va ser escollit, la Primera Guerra Mundial acabava de començar. Benet XV va mantenir una postura neutral i va proclamar obertament que aquella guerra era inútil, cosa que li va fer guanyar l'antipatia dels bàndols combatents. La seva carta encíclica, Ad Beatissimi exposa justament que les causes de la guerra eren la manca de comprensió entre els homes, el menyspreu de l'autoritat, la injustícia en la lluita de classes i l'afany de lucre.
Les seves crides a la Pau, per desgràcia no van ser mai escoltades, però sempre es va preocupar per les víctimes i va crear al Vaticà una agència d'informació sobre els presoners.
Quan la guerra es va acabar, va ser bandejat dels tractats de pau a petició de Itàlia. Aquest fet va fer adonar Benet XV de que necessitava resoldre la qüestió romana i justament va ser llavors, a partir de l'encíclica Pacem Dei Munus, quan va començar a reclamar els seus drets com a sobirà d'un estat simbòlic, que Itàlia no li reconeixia, però que serien la base pels Pactes de Laterà.
Va restablir les relacions de la Santa Seu amb França i va acceptar representants anglesos al Vaticà per primer cop des del segle XVII. El 1921, en ocasió del sisè centenari de la mort de Dante, li va dedicar l'encíclia In Praeclara, lloant la seva obra com una exaltació de la justícia i la providència.
Va morir el gener de 1922 a consecuència d'una malaltia broncopulmonar.
| Precedit per: Pius X |
Papa 1914 - 1922 |
Succeït per: Pius XI |
