Biscúter
De Viquipèdia
Biscúter és el nom del model de microcotxe fabricat a l'empresa catalana "Auto Nacional S.A." de Sant Adrià de Besòs, Barcelona, entre el 1953 i 1960. Va ser l'intent que més es va apropar a crear un vehicle autènticament popular a l'Espanya de la postguerra, fins a l'aparició del SEAT 600.
Taula de continguts |
[edita] El mercat de l'automòbil a l'Espanya de la dels anys cinquanta
L'automòbil no havia mai estat un producte de consum massiu a l'estat espanyol, com ho havia estat a països com Estats Units, Nova Zelanda o Austràlia, ja des de meitat dels anys deu o als països més industrialitzats d'Europa com Anglaterra, França o Alemanya, a partir de la recuperació econòmica que suposaren els anys vint, desprès de la Primera Guerra Mundial. L'automòbil fou un bé escàs i car a la pobra i rural Espanya de la primera meitat del segle vint, tot i que era un element molt present a les grans ciutats, especialment els models Ford o Citroën. La major part de la indústria s'havia sempre concentrat a Catalunya, a on hi havia florit un bon nombre de pioners d'entre els que hi destacava la important fàbrica del barri de Sant Andreu a Barcelona a on s'hi produïen els automòbils Hispano Suiza, de gran prestigi internacional, abans de passar a anomenar-se Pegaso i construir-hi exclusivament camions.
La guerra havia empitjorat encara més el poder adquisitiu de la població, la qula tenia molta més urgència per a sobreviure que per a adquirir un vehicle. Espanya era llavors, juntament amb Portugal, l'únic estat europeu amb un règim de caràcter feixista i tant els països del bloc comunista com els del capitalista el mantenien aïllat del seva influència i ajut comercial. En aquesta situació de soledat asfixiant, el règim franquista mirava de tirar endavant l'economia espanyola com podia, havent de crear la seva pròpia tecnologia i indústria, amb els seus mitjans limitats i matèries primeres gairebé inexistents. De tota manera, desprès dels durs anys quaranta, semblava que a la següent dècada es podia albirar una minsa millora, alhora que el règim mirava, mica a mica, d'obrir-se al món.
[edita] La gènesi del vehícle
El francès Gabriel Voisin era un tècnic i disenyador d'avions que als anys vint havia construit el primer aeroplà europeu i un petit microcotxe biplaça, anomenat "Sulky" que mai va veure la llum i que funcionaria amb dos motors d'scooter. El 1947, recentment acabada la Segona Guerra Mundial, va reprendre aquella vella idea i va acabar el model experimental d'aquell petit vehicle, al cual va batejar amb el nom de "Biscooter", en referència als dos motors de 60 cc d'scooter que hi havia sota el capó. Va ser presentat al Saló de París del 1949 a l'stand de la marca "Gnome & Rhone", que el produiria. El vehicle va arribar a rebre fins a 1500 comandes però un posterior estudi va fer que la marca francesa es fes enrera: en aquell moment començava a França l'èxit del Citroën 2 cv i el Renault 4 cv que, tot i ser dos cotxes molt modestos, eren d'una categoria més normal, al costat dels quals el minúscul "Biscooter" semblava excessivament espartà.
Desprès de trencar definitivament les relacions comercials amb "Gnome & Rhone,", Gabriel Voisin rebé la visita d'un grup d'empresaris catalans, encapçalats per en Josep Maria Marcet i Coll, president de l'Aeroclub de Sabadell i alcalde de la ciutat, que li varen comprar la patent, convençuts que el "Biscooter" era el cotxe ideal per a fabricar-lo a Barcelona i motoritzar l'estat espanyol.
El 1953 es fundà l'empresa "Auto Nacional S.A." i aixecaren la fàbrica a uns terrenys de Sant Adrià de Besós, amb en Damià Casanova com a cap de taller. Gabriel Voisin va venir de París a Barcelona i va supervisar la optimització del projecte personamlment, fins que, finalment, es va presentar a la "Fira de mostres de Barcelona" del mateix any amb el nom original espanyolitzat com a Biscúter i amb nou motor "Hispano Villiers" de 197 cc. L'any següent començà la producció, amb el nom oficial de "Biscuter Autonacional Voisin".
[edita] Característiques generals del Biscúter
El primer model de Biscuter català va ser el anomenat "Biscúter 100" i el model superior "Biscúter 200 A". El model 100, el més popular, era un petit cotxe biplaça –tot i que sovint s'hi encabia un tercer ocupant- amb una carrosseria d'alumini, capota de lona i seient únic, de només 200 kg i que feia 2 m 56 cm de llarg per 1 m 14 cm d'ample. Estava equipat amb motor de moto, Hispano Villiers, d'un sol cilindre, dos temps i tot un seguit de sorprenents solucions tècniques com, per exemple, el seu sistema d'arrencada en que s'estirava una cinta, a l'estil dels motors fora borda (el model superior tenia un sistema normal d'encesa elèctrica)i, com que es podia aparcar aixecant-lo per un dels dos extrems, sense massa esforç si era precís, no va tenir marxa enrere fins al 1955. La seva velocitat màxima era de 75 kms/hora i el seu consum de gasolina d'uns 4,5 litres/100 kms.
El Biscúter costava unes 25.000 pessetes del moment (uns 150 euros, el que slllavors eria el sou mig de gairebé tres anys) mentre que el preu d'un cotxe normal rondava els 100.000, (600 euros, el sou de deu anys) cosa que el feia molt més assequible que qualsevol model de la competència, tot i que a aquella època el seu preu encara era una petita fortuna.
Al llarg dels següents anys es construïren, a més dels models esmentats, el model "Comercial" o "Rubia" 200 C, amb capacitat per a quatre persones; la furgoneta 200 I, amb capacitat de 250 kg de càrrega, a més del conductor i el "Coupé" 200 F, darrer model presentat per la marca, el 1957, amb carrosseria de plàstic.
[edita] Vida, impacte social i desaparició del Biscúter
Dels diferents tipus de Biscúter se'n fabricaren aproximadament unes 10.000 unitats, entre els anys 1953 i 1960, la qual representa la xifra més alta dels molts vehicles de característiques similars que es varen idear, fabricar i vendre a Espanya al llarg de la dècada. Biscúter, sense arribar a ser l'automòbil que motoritzaria el país, si que va ser el més popular del seu temps i ha quedat com una icona entranyable en la memòria col·lectiva: La gent li posava noms afectuosos o despectius, essent "Zapatilla" el de més èxit, degut a la seva similitud a una espardenya i "Pegasín" per al darrer model, per la seva caricaturesca semblança al bòlid de la casa Pegaso; es va posar de moda la frase feta "és més lleig que un Biscúter" i apareixia dibuixat en multitud d'acudits i historietes de la època, arribant a quedar immortalitzat a una de les caselles del famós joc de "La Oca", que gairebé tothom tenia a casa, dibuixat per l'il·lustrador santandreuenc Pere Massana.
L'aparició del Seat 600 el 1957 a Espanya i l'arribada de la furgoneta Citroën 2cv el 1958, sumat a que l'economia de les llars espanyoles començava a sortir de la estretor, foren el primers cops que feren que, progressivament, la seva producció i ventes comencés a disminuir fins a la desaparició del mercat i tancament definitiu de la fàbrica.
[edita] Actualitat
Als anys vuitanta va haver-hi la iniciativa de tornar-lo a produir a la localitat sevillana de Lorca del Rio, sense que la idea inicial acabés de quallar. Aquest va ser l'únic i últim intent de fer reviure l'altre temps popular model.
Actualment s'estima que deuen d'existir més de 250 Biscúters, molts d'ells restaurats i d'altres reconstruïts per l'especialista Jaume Jubert. No és un vehicle gaire conegut pels col·leccionistes de fora la península, tot i que se'n poden trobar a museus de França, Anglaterra, Holanda, Alemanya i Estats Units.
[edita] Enllaços externs
- Biscúter La web de los microcoches web de microcotxes espanyols de la postguerra.
- Bruce Weiner Microcar Museum a Georgia (en anglès)
- Biscúter Voisin, el primer utiliario Español
- Biscúter history
