Sabadell
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|---|---|---|---|
|
|||
| Dades municipals | |||
| Gentilici | Sabadellenc, sabadellenca | ||
| Població (2006) | 200.905 hab. | ||
| Superfície | 37'89 km² | ||
| Densitat (2006) | 5.250,54 hab/km² | ||
| Altitud | 190 m | ||
| Entitats de població | 5 | ||
Sabadell és una ciutat del Vallès Occidental. Comparteix la capitalitat de la comarca amb Terrassa. Sabadell se situa a uns 20 km al nord-oest de Barcelona, al centre de la comarca, al costat del riu Ripoll. Limita amb els municipis de Castellar del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Terrassa, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Badia del Vallès i Matadepera.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Berard | 1.515 |
| Sabadell | 182.105 |
| Salut, la | 1.723 |
| Sant Nicolau | 5.678 |
| Togores | 36 |
Taula de continguts |
[edita] Altres dades
Els sabadellencs també són coneguts com a arraonencs o com a Cebatuts
[edita] Festes Locals
- Dilluns després del segon diumenge de maig: Aplec de la Salut
- Cap de setmana després del primer divendres de setembre: festa major
[edita] Mobilitat i Accessibilitat
[edita] Tren
A Sabadell hi arriba la línia S2 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que comunica la ciutat amb Barcelona a través de Sant Cugat del Vallès i té a Sabadell dues estacions: Sabadell - Estació (al barri de Gràcia) i Sabadell - Rambla (al centre), i la línia 4 de Rodalies de RENFE, que fa el recorregut de Manresa a Sant Vicenç de Calders i es comunica amb Barcelona passant a prop de les poblacions per on passa el riu Ripoll. La línia 4 de rodalies té tres estacions dintre de Sabadell: Sabadell - Sud, Sabadell - Centre i Sabadell - Nord.
La línia de FGC està pendent d'ampliació als propers anys. L'estudi informatiu, presentat per el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, que compta amb el suport oficial del govern encapçalat per l'alcalde Manel Bustos, incorpora 3 noves estacions a la ciutat, una a l'Eix Macià (al barri de la Creu Alta), una a la plaça d'Espanya (únic node entre els FGC i la RENFE) i una al barri de Ca n'Oriac. També preveu la substitució de l'actual estació de Sabadell Rambla per una nova estació situada al Passeig de la Plaça Major, a pocs metres de l'actual estació. Darrerament, però, s'ha presentat una proposta alternativa presentada per l'associació Sabadell Cruïlla i el col·lectiu Territoris que, amb uns costos similars, no només permetria la construcció de 6 noves estacions (tres d'enllaç), sinó que el seu traçat de dos ramals faria viable l'ampliació cap al nord (Castellar del Vallès) i cap a l'est (Polinyà,Palau-Solità i Plegamans, Lliça de Vall, Lliçà de Munt i Granollers), a part de molts altres avantatges tècnics i d'estalvi de molèsties als ciutadans en la seva construcció.
[edita] Autobús
Es pot arribar a Sabadell, entre altres poblacions, amb línia interurbana des de les següents poblacions:
- Andorra la Vella
- Barcelona
- Badalona
- Badia del Vallès
- Barberà del Vallès
- Caldes de Montbui
- Castellar del Vallès
- Cerdanyola del Vallès - Campus Universitari
- Granollers
- Manresa
- Martorell
- Matadepera
- Mataró
- Palau-solità i Plegamans
- Polinyà
- Ripollet
- Rubí
- Sentmenat
- Sant Llorenç Savall
- Sant Quirze del Vallès
- Santa Perpètua de Mogoda
- la Seu d'Urgell
- Solsona
- Terrassa
[edita] Autobús urbà
La ciutat compta amb 12 línies urbanes d'autobús. L'empresa que ofereix aquests serveis es diu Transports Urbans de Sabadell (TUS):
- Línia 1: Can Deu - Estació Sud
- Línia 2: Can Deu - La Creu de Barberà
- Línia 3: Can Deu - La Romànica
- Línia 4: Castellarnau - el Poblenou
- Línia 5: Can Rull - Les Termes
- Línia 6: Can Roqueta - Can Llong
- Línia 7: La Roureda - Can Deu
- Línia 8: La Roureda - Zona Industrial
- Línia 9: Castellarnau - Estació Centre
- Línia 10: Sant Julià - Plaça de Barcelona
- Línia 23: Can Roqueta - Sant Bernat
- Línia 80: Plana del Pintor - Plaça de Picasso
[edita] Divisió administrativa
La ciutat està dividida en set districtes. Cada districte compta amb un o més sectors, que a la vegada estan formats per un o més barris.
- Districte primer (44.354 habitants al 2002)
- Sector Centre
- Centre
- Hostafrancs
- La Cobertera
- Sector Sant Oleguer:
- Laietana
- Sol i Padrís
- Avinguda-Eixample
- Sector Centre
- Districte segon (23.809 habitants al 2002)
- Sector La Creu Alta
- La Creu Alta
- Sector Can Puiggener
- Can Puiggener
- Sector Togores
- Sector La Creu Alta
- Districte tercer (34.999 habitants al 2002)
- Sector Ca n'Oriac
- Ca n'Oriac
- Torreguitart
- Torrent del Capellà
- Sector Nord
- Sant Julià
- La Plana del Pintor
- Can Deu
- La Roureda
- Sector Sant Julià
- Sector Ca n'Oriac
- Districte quart (32.056 habitants al 2002)
- Sector La Concòrdia
- La Concòrdia
- Can Borgonyó
- Sector Can Rull
- Can Rull
- Cifuentes
- Via Alexandra
- Sector Berard
- Sector La Concòrdia
- Districte cinquè (16.472 habitants al 2002)
- Sector Gràcia
- Gràcia
- Sector Can Feu
- Can Feu
- Els Merinals
- Sector Oest
- Sector Gràcia
- Districte sisè (28.898 habitants al 2002)
- Sector La Creu de Barberà
- La Creu de Barberà
- Les Termes
- Sector Sud
- Espronceda
- Campoamor
- Sector Sant Pau
- Sector La Creu de Barberà
- Districte setè (7.303 habitants al 2002)
- Sector La Serra
- El Poblenou
- Torre-romeu
- Sector Est
- Sector La Serra
[edita] Història
[edita] El nom Sabadell
Són diverses les teories sobre l'origen del topònim de Sabadell:
- S'ha dit que el nom es deu a la instal·lació d'un hostal per part d'un hostaler originari de Collsabadell (Vallès Oriental). Aquest hostal va donar origen, posteriorment, al nucli habitat.
- Durant molts anys s'ha pensat que el nom de la ciutat podria venir de la ceba, ja que apareix dibuixada en l'escut de la ciutat, però aquesta teoria ha estat descartada. De fet es creu que la ceba apareix al segle XV a partir del nom de la ciutat, i no el nom a partir de la ceba.
- Existeix també la teoria que el nom es deu al dia de la setmana en què tenia lloc el mercat: el dissabte, en llatí sabbatum (sabbatellum n'és un diminutiu).
- Alguns estudiosos han proposat la teoria que:
- El nom prové de l'església de Sant Salvador (passant de Salvadorell a Salvadell i a Sabadell).
- Que ve del llatí vadum o badallum, en referència al gual per travessar el riu Ripoll.
- Que sorgeix de l'expressió ipso uadell (també llatina), extreta d'un document on es parla de la zona de Sant Julià d'Altura.
[edita] Els primers pobladors
Els primers habitants de la comarca del Vallès són agricultors i ramaders que es van establir a la zona fa 7.000 anys. De fet a la zona de Can Roqueta s'hi han descobert restes que fan de Sabadell l'assentament més important de pagesos i pastors de fa entre 3.800 i 2.700 anys.
[edita] L'època romana
Amb la romanització desapareix de la zona la cultura ibèrica, que és substituïda per la romana en només 150 anys. Al Vallès, a partir del segle I aC, comencen a aparèixer els primers assentaments romans, alguns sobre antics establiments ibèrics ja existents (com el de la Salut).
El segle I, amb August com a emperador, va ser un moment de prosperitat econòmica i moment també en què es van fundar uns conjunts industrials i residencials anomenats villae, la majoria dedicades a la producció de vi. D'entre les villae del Vallès destaca la de la Salut. Tradicionalment, s'ha associat aquesta vil·la amb el nom de la mansió Arragonem (Arraona), tot i que cap evidència arqueològica ho demostra. Arragonem era un lloc de parada per a l'avituallament de les cavalleries i dels viatgers que transitaven per la Via Augusta.
[edita] L'edat mitjana
Durant l'edat mitjana el nucli de població es va produir al marge dret del riu Ripoll, amb unes primeres edificacions construïdes al costat de la capella de Sant Salvador (actual església de Sant Fèlix), documentada des de l'any 1076. A la llera del riu també s'hi construeixen els primers molins fariners.
Les primeres referències a un mercat proper a Sant Salvador daten del 1069. La primera ocasió en què apareix el nom de Sabadell és al 1050, quan s'esmenta una via que anava de Sabadell a Sant Cugat del Vallès.
[edita] Segle XIV
Durant el segle XIV, Sabadell passa a ser vila reial i aconsegueix privilegis que revitalitzen la vida social i econòmica. El 1369, a Sabadell hi havia 162 focs (durant aquesta època es comptaven les llars per focs). En aquesta època baixmedieval la vila està rodejada de muralles, fossats i portals.
[edita] Segle XV
Al segle XV Sabadell pateix un descens demogràfic i passa de 800 habitants a uns 500, que es concentraven a l'actual centre històric, una important cruïlla de camins. En aquest moment la frontera amb el terme de Terrassa arribava fins al carrer de les Valls.
A més de les activitats agrícoles i comercials, a Sabadell s'hi desenvolupava també la indústria. A la vora del riu Ripoll s'hi comencen a construir els primers molins drapers.
[edita] Segles XVI - XVIII
Entre els segles XVI i XVIII Sabadell comença a créixer més enllà de les muralles. D'una superfície de 37.900 metres quadrats al segle XVI, s'arriba als 78.272 m2 al segle XVIII.
La indústria tèxtil més important durant els segles XVI, XVII i XVIII va ser la llanera, seguida -a força distància- per la del tissatge de lli. El 1559 es va crear el Gremi de Paraires (més tard anomenat Gremi de Fabricants) per tal d'establir les regles de l'ofici i afavorir el creixement de l'activitat tèxtil. Al llarg del segle XVIII Sabadell tenia altres activitats industrials importants, com la terrissera i la paperera.
[edita] Segle XIX
Durant el segle XIX la vila passa a convertir-se en ciutat industrial; destaca la instal·lació de la primera màquina de vapor en una fàbrica tèxtil (1838) i la fundació de la Societat d'Amants de l'Agricultura i la Indústria de la Vila de Sabadell, que es preocupava de l'abastament d'aigua per a la indústria i la població, tema sempre greu a Sabadell.
Dels 2.000 habitants que hi havia a principi de segle es passa als 23.294 (cens de 1900). El terme municipal creix i s'amplia des del carrer de les Valls fins a l'actual ronda de Zamenhof i el carrer de Vilarrúbias.
Pel que fa a infraestructures, durant la segona meitat del segle va arribar a la ciutat la línia de tren que la connectava amb Barcelona, es va instal·lar l'enllumenat públic als carrers cèntrics (primer de gas i més tard elèctric) i es van fer les primeres clavegueres.
Dues institucions financeres neixen durant la segona meitat del segle: la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1859) i el Banc de Sabadell (1881).
En l'àmbit cultural, cal destacar la renovació del Teatre Principal (1866) i la fundació de l'Acadèmia de Belles Arts (1880).
L'any 1877 Sabadell obté el títol de ciutat. En aquell moment compta amb uns 18.000 habitants, un nombre que s'anirà incrementant amb la immigració provinent de la resta de Catalunya, d'Alacant, Múrcia i València. L'activitat econòmica es mou bàsicament a l'entorn de la indústria tèxtil. L'especialització en la producció de teixits de llana converteixen Sabadell en el primer centre tèxtil llaner d'Espanya, fet pel qual la població es va arribar a conèixer popularment amb el sobrenom de la "Manchester catalana".
[edita] 1900 - 1979
El segle XX és el del gran creixement. La població es multiplica per vuit i la ciutat experimenta un gran impuls industrial, sobretot en el tèxtil i la metal·lúrgia i modernitza la seva economia amb els serveis. La gran activitat industrial provoca una allau migratòria durant les dècades del 50, el 60 i començament dels 70, provocant una expansió urbana sense ordre ni concert de la que neixen nous barris com el de Ca n'Oriac i el de Torre-romeu.
Edificis emblemàtics com els edificis modernistes de l'Hotel Suís (1902), del Despatx Lluch (1908) i de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1915), i també la Torre de l'Aigua (1918) i el Mercat Central (1930), es construeixen durant la primera meitat del segle.
La fi del franquisme és un període de gran turbulència a Sabadell. Les entitats, els moviments veïnals i els grups polítics i sindicals de la ciutat s'impliquen fortament en la lluita democràtica. La crisi econòmica dels setanta afecta nombroses empreses a la ciutat, que acaben tancant. Amb la recuperació de la democràcia al 1979, es planteja la necessitat d'un nou model de ciutat.
[edita] 1980-2000
El nou ajuntament democràtic té com a gran repte urbanitzar la ciutat i crear equipament públics. El creixement descontrolat dels últims anys havia generat barris que no comptaven amb les infraestructures urbanes necessàries (enllumenat, clavegueram, pavimentació de carrers, etc.).
El 1992 s'inauguren dos nous parcs públics: el de Catalunya i el del Taulí.
La terciarització de l'economia fa que les principals activitats del sector serveis augmentin el nombre de treballadors. Les tres principals activitats són el comerç a la menuda, institucions financeres i comerç a l'engròs. L'Eix Macià -via urbana que uneix la plaça de Catalunya amb la plaça d'Espanya- ha esdevingut un centre de serveis que agrupa l'oferta comercial i de negocis. El canvi urbanístic del centre històric de la ciutat ha propiciat la seva reactivació econòmica.
La ciutat incorpora un barri de nova creació -Can Llong- i comença a recuperar l'entorn del riu Ripoll amb la creació d'un parc fluvial.
[edita] Segle XXI
Sabadell es proposa assumir el repte de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Gran Via Digital pretén afavorir la instal·lació d'empreses vinculades a les noves tecnologies; el Parc de Salut serà un macrocentre de formació i investigació en temes de medicina i farmàcia; el Centre Cultural i de Congressos oferirà a la ciutat nous equipaments, com un espai per acollir congressos, un nou teatre, una nova escola de música i un nou hotel.
[edita] Esports
L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona'92.
Les entitats esportives més rellevants de la ciutat són el Club Natació Sabadell (CNS), amb més de 30.000 socis, i la Unió Excursionista de Sabadell (UES), amb gairebé 3.000, un altre club important de la ciutat és el Club Esportiu Escola Pia Sabadell que destaca en l'àmbit de futbol sala i del bàsquet. Tot i això en el bàsquet el club més important de la ciutat és la Unió Bàsquet Sabadell, que actualment disputa la LEB-2, la tercera divisió de la lliga espanyola de bàsquet. L'equip de futbol més representatiu de la ciutat és el Centre d'Esports Sabadell, que tot i que actualment disputi a la 3a divisió espanyola (4a categoria) té una important història al darrera. Concretament el CE Sabadell ha estat 14 temporades a 1a divisió, 39 a 2a divisió i fins i tot va participar en una edició de la Capa de Fires (actual copa de la UEFA).
[edita] Enllaços externs
- Portal Municipal de Sabadell Ajuntament de Sabadell
- Informació Sabadell Bloc
