Confuci
De Viquipèdia
Confuci (Kongzi 孔子, pròpiament 孔夫子, transliterat Kong Fuzi o K'ung-fu-tzu que vol dir "Mestre Kong") fou un personatge cabdal dintre de la cultura xinesa i oriental en general. A partir dels seus ensenyaments es forma el confucianisme, molt posterior a ell, i que influirà durant vint segles a molts llocs d'Àsia.
[edita] La vida de Confuci
De la vida de Confuci no en sabem pràcticament res del cert, excepte que pertanyia a una família de nobles terratinents de la classe més baixa anomenada shi, de l'estat de Lu. La paraula shi adquiriria posteriorment el significat de lletrat. La primera biografia va ser redactada per Sima Qian (c.145 -c 86 ac), tres segles després de la mort del Mestre, i conté molts elements llegendaris. Els "Vestigis sagrats de la vida de Confuci", dos rotlles dels segles XVI i XVII, reprodueixen en forma canònica aquesta llegenda daurada.
Va viure a finals del segle VI aC. Nascut a la localitat de Qufu. La seva vida va transcorre durant el periode anomenat "Primaveres i Tardors" (春秋) que es caracteritza pel fraccionament del poder polític en diferents reines. Confuci va començar la seva carrera política com a conseller del rei de Wu, més tard va prestar els seus serveis al regne de Wei.
Hem de pensar que en la seva època no va ser res més que un conseller com tants d'altres però alhora mestre de molts deixebles. Les seves ensenyances es basàven en el coneixement dels Cinc Clàssics (Wujing 五經).
Els seus ensenyaments sempre van estar basats en els ritus i tradicions de les dinasties Shang i Zhou. I és en la seva interpretació, i idealització, de l'història antiga d'aquestes dinasties que crea una escola de pensament.
[edita] Conceptes clau de les Analectes
- Dao
Representa el camí de la benevolència i el cultiu mental que l’individu ren segueix com una formació contínua, adaptant-se a “l’ordre natural de les coses”. Dao representa per a l’individu una font de llibertat i màxima saviessa”
- Shu
Representa la simpatia i el “judici dels sentiments de l’altre a través dels propis” i constitueix el “quadre de mesura” per a actuar envers l’altre.
- Ren
Representa el “sentit de l’humà”, constitueix l’home com a entitat moral dins les relacions humanes, comporta l’altruïsme i es relaciona amb els principis de zhong i shu (“equitat envers els altres” i “altruïsme”) i la seva pràctica són el camí de ren i que a la vegada comporta yi (justícia). El ren encarna així el conjunt de virtuts i configura “la virtut perfecta”.
- Yi
Representa el sentit de justícia i el deure, la transformació de l’interès personal en general de l’individu, que actúa per aquest “imperatiu categòric” de caràcter moral, “fent el que cal i per si mateix”. Els deures de l’individu són per sí mateixos antagònics a li (benefici propi) i, per tant, en la seva essència tendeixen a ren (benevolència), a “estimar els altres”.
- Li
Representa la etiqueta, les bones formes que asseguren l’harmonia (yue) en les relacions socials i es manté indissociable del ren. L’individu pren consciència d’ell mateix (disciplina el seu ego) i de la seva relació amb els altres, diferencia l’humà d’allò bàrbar, a través del comportament ritual. La associació entre yi (entés com l’aportació de cadascú amb l’humanitat) i li conformen “l’acte significatiu”.
- Junzi
Representen els homes de política i coneixement com a idea d’home perfecte. El junzi confucià reuneix els tres valors fonamentals: aprendre continuament, sentit de l’humà i l’esperit ritual que el converteixen en una autoritat moral. El junzi porta a terme el que que es necessari sense buscar la recompensa, independentment de l’èxit o fracàs. És el coneixement de ming.
