Corea del Sud

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: 널리 인간을 이롭게하라

(Coreà, "Bona voluntat per a tota la humanitat")

Idiomes oficials

Coreà

Capital Seül¹
-

Ciutat més gran Seül

Govern

President
Primer Ministre

República parlamentària
Roh Moo-hyun
Lee Hae-chan

Superfície
- Total
- Aigua(%) 99.274 km² (107è)
0,3%

Població
- Estimació 2003
- Cens —
- Densitat 48.289.037 (24è)
—
488 hab/km² (12è)

Moneda Won (KRW)

Fus horari
- Estiu (DST) UTC+9 (UTC+9)
- (UTC-)

Independència del Japó el 15 d'agost de 1945

Himne nacional Aegukga

Domini internet .kr

Codi telefònic +82

Gentilici Sud-coreà, sud-coreana

¹ Hi ha plans de traslladar la capital a la província de Gongju al 2007

Corea del Sud és el nom amb què és coneguda la República de Corea, un estat de l'Àsia oriental que ocupa la meitat meridional de la península de Corea. A l'est està banyada pel mar del Japó i a l'oest pel mar Groc; al sud, l'estret de Corea la separa del Japó. La frontera septentrional és amb Corea del Nord, amb la qual va formar una sola nació fins al 1948.

La capital és Seül, gran metròpoli de més de deu milions d'habitants, i les ciutats principals són Busan(Pusan) (amb tres milions i mig), Incheon(Inchon) i Daegu(Taegu) (amb dos milions i mig), i Daejon(Taegu), Gwangju(Kwangju), Suwon, Goyang(Koyang) i Seongnam(Songnam), que passen del milió.

[edita] Història

Després de Syngman Rhee, i un breu període de govern civil va ser establert el 1960. Però, un cop militar encapçalat pel general Park Chung-hee, l'any següent, va dur a la nació a una dictadura que duraria 18 anys. Aquest període va estar marcat per un ràpid i sorprenent creixement econòmic. Park va ser assassinat el 1979, i el general Chun Doo-hwan va prendre el poder per mitjà d'un altre cop militar. Les demostracions d'estudiants massives la primavera de 1980 van tenir com a resultat la ruptura militar i la Massacre de Gwangju. L'aixecament civil va produir la sortida del govern militar, i les reformes democràtiques progressives van continuar sota les presidències de Roh Tae-woo, Kim Young-sam i Kim Dae-jung.

Durant la dècada de 1990, Corea del Sud va experimentar un nou creixement econòmic convertint-se en una de les economies més grans del món. El 1996 va ser admesa a l'OCDE. Encara que la nació va sofrir una contracció econòmica severa durant la crisi financera asiàtica, avui dia Corea del Sud és una democràcia plena i una de les nacions asiàtiques més riques.

Una possible reunificació de Corea ha estat un tema important al llarg de la segona meitat del segle XX, però no s'ha signat cap acord de pau amb Corea del Nord. El juny, 2000 es va realitzar la primera i històrica cimera Nord-Sud.

[edita] Política

La República de Corea és un estat desenvolupat, estable i democràtic, en què el poder és compartit entre el president i la legislatura. El cap d'estat de la República de Corea és el president, electe per vot popular per un període de cinc anys. A més de ser el representatiu més important de la república i el comandant en cap de les forces armades, també posseix un alt grau de poder executiu, i designa al primer ministre amb l'aprovació de l'Assemblea Nacional, i als membres del Consell de l'Estat o gabinet. El poder legislatiu coreà està representat per un cos unicameral anomenat "Assemblea Nacional" o Gukhoe (국회/國會), els membres de la qual són electes per un període de quatre anys. L'Assemblea, actualment, té 299 membres, 243 electes per vot popular i la resta designats per representació proporcional. El cos judicial nacional està representat per la Suprema Cort, els jutges de la qual són designats pel president amb el consentiment de l'Assemblea Nacional.

Des de 1948 Corea ha estat governada sota sis constitucions. Cada constitució significa la creació d'una nova república sud-coreana. L'actual govern és conegut com la "Sisena República" sota la constitució de 1988.

Els partits polítics principals sud-coreans són el Partit Uri, el Gran Partit Nacional (GPN), el Partit Demòcrata del Treball (PDT) i el Partit Demòcrata (PD). El 2003 una facció del Partit Demòcrata del Mil·lenni (que després es convertiria en el PD), es va separar del partit formant el partit liberal Uri, el qual va guanyar una majoria ajustada de l'Assemblea Nacional en les eleccions legislatives d'abril, 2004, però no va aconseguir-la en les següents eleccions. El partit conservador GNP i el partit de centre PD conformen l'oposició política. El partit d'esquerra PDT, unit als sindicats obrers, representa els interessos de la classe treballadora.

[edita] Subdivisió administrativa

Corea del Sud està dividida en 1 ciutat especial (Teukbyeolsi; 특별시; 特別市), 6 ciutats metropolitanes (Gwangyeoksi, singular i plural; 광역시; 廣域市), i 9 províncies ("do", 도; 道). Els noms són en català, en la romanització revisada del coreà, en hangul i en hanja:

[edita] Ciutat especial

Ciutat especial de Seül (Seoul Teukbyeolsi; 서울 특별시)

[edita] Ciutats metropolitanes

Ciutat metropolitana de Busan (Busan Gwangyeoksi; 부산 광역시; 釜山廣域市)
Ciutat metropolitana d'Incheon (Incheon Gwangyeoksi; 인천 광역시; 仁川廣域市)
Ciutat metropolitana de Daegu (Daegu Gwangyeoksi; 대구 광역시; 大邱廣域市)
Ciutat metropolitana de Daejeon (Daejeon Gwangyeoksi; 대전 광역시; 大田廣域市)
Ciutat metropolitana de Gwangju (Gwangju Gwangyeoksi; 광주 광역시; 光州廣域市)
Ciutat metropolitana d'Ulsan (Ulsan Gwangyeoksi; 울산 광역시; 蔚山廣域市)

[edita] Províncies

Gyeonggi-do (경기도, 京畿道)
Gangwon-do (강원도, 江原道 or 남-강원도, 南江原道)
Chungcheongbuk-do (충청북도, 忠清北道)
Chungcheongnam-do (충청남도, 忠清南道)
Jeollabuk-do (전라북도, 全羅北道)
Jeollanam-do (전라남도, 全羅南道)
Gyeongsangbuk-do (경상북도, 慶尚北道)
Gyeongsangnam-do (경상남도, 慶尚南道)
Jeju-do (제주도, 濟州道)

[edita] Economia

Corea del Sud és un dels tigres de l'Àsia de l'Est, amb una història de sorprenent creixement econòmic i d'integració amb l'economia de l'alta tecnologia moderna, fent-la una de les economies més grans del món. Després de la Segona Guerra Mundial, el PIB per càpita era similar amb els nivells dels països més pobres d'Àfrica i Àsia. La Guerra de Corea va agreujar les condicions econòmiques. Avui dia, però, el PIB per capita de Corea del Sud és 20 vegades més gran que el PIB de Corea del Nord, i comparable a les economies mitjanes de la Unió Europea. Amb el càlcul del PIB d'acord a la paritat de poder adquisitiu del 2004, Corea del Sud ha ingressat al club de les economies del bilió de dòlars.

L'èxit econòmic de la dècada de 1980 va ser assolit per mitjà dels forts enllaços entre el govern i les empreses que incloïen el crèdit directe, restriccions a les importacions, patrocini a indústries específiques, i un fort esforç laboral. El govern va promoure la importació de matèria primera i de tecnologia a costa dels bens de consum, i va encoratjar l'estalvi i la inversió sobre el consum. Des de finals de la dècada de 1950 a la dècada de 1980, les exportacions sud-coreanes van créixer 20% anual. La crisi financera asiàtica de 1997 va fer notòries les debilitats del model de desenvolupament sud-coreà, i l'economia va caure 6,6% el 1998. El 1999 es va recuperar amb un creixement del 10,8%, i el 2000 amb 9,2%. Durant la desacceleració del 2001, el creixement va ser del 3,3%, però el 2002 va ser de 5,8% dirigit per la indústria i la construcció.

L'economia sud-coreana es caracteritza per tenir una inflació moderada, una baixa taxa d'atur, un superàvit comercial i una distribució de la riquesa equitativa.

Estats de l'Àsia
Afganistan \| Aràbia Saudita \| Armènia² \| Azerbaidjan¹ \| Bahrain \| Bangla Desh \| Bhutan \| Birmània \| Brunei \| Cambodja \| Corea del Nord \| Corea del Sud \| Emirats Àrabs Units \| Filipines \| Geòrgia¹ \| Iemen \| Índia \| Indonèsia \| Iran \| Iraq \| Israel \| Japó \| Jordània \| Kazakhstan¹ \| Kirguizistan \| Kuwait \| Laos \| Líban \| Malàisia \| Maldives \| Mongòlia \| Nepal \| Oman \| Pakistan \| Qatar \| Rússia¹ \| Singapur \| Síria \| Sri Lanka \| Tadjikistan \| Tailàndia \| Taiwan \| Timor Oriental \| Turkmenistan \| Turquia¹ \| Uzbekistan \| Vietnam \| Xina \| Xipre²
Dependències: Palestina \| Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.