Edward Lawrie Tatum
De Viquipèdia
Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1958) |
Edward Lawrie Tatum ( Boulder, EUA 1909 - Nova York 1975 ) fou un biòleg, químic genetista i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1958.
[edita] Biografia
Va néixer el 14 de desembre de 1909 a la ciutat de Boulder, població situada a l'estat nord-americà de Colorado. Va estudiar química, biologia i microbiologia a la Universitat de Chicago i es va doctorar a la Universitat de Wisconsin l'any 1934 sobre la nutrició i metabolisme dels bacteris. Posteriorment es traslladà a la ciutat d'Utrecht (Països Baixos) per desenvolupar una beca sobre química bacteriològica. En 1937 fou destinat al Departament de Ciències Biològiques de la Universitat de Stanford i a partir de 1957 va treballar de professor a l'Institut Rockefeller de Nova York.
Tatum morí el 5 de novembre de 1975 a la ciutat de Nova York.
[edita] Recerca científica
Al costat d'George Wells Beadle la seva recerca científica se centrà en les transmissions hereditàries dels caràcters biològics. En la seva recerca utilitzà la floridura de la Neurospora crassa exposada als raigs X, observant l'aparició de mutacions. En diverses sèries d'experiments van demostrar que aquestes mutacions eren les responsable canvis en els enzims específics implicats en les rutes metabòliques. Aquests experiments, publicats l'any 1941, els van dur a proposar un vincle directe entre els gens i les reaccions enzimàtiques, coneguda com la hipòtesi “Un gen, un enzim”.
Posteriorment orientà la seva recerca sobre la genètica dels bacteris, realitzant estudis sobre la biosíntesi triptòfana de l' Escherichia coli. Posteriorment, al costat de Joshua Lederberg va aconseguir demostrar com l'Escherichia coli podria compartir la informació genètica amb la recombinació genètica.
L'any 1958 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia juntament amb George Wells Beadle pel seu descobriment que els gens actuen regulant esdeveniments químics definits. L'altre meitat del premi recaigué en Joshua Lederberg pels seus descobriments referents la recombinació genètica i a l'organització del material genètic dels bacteris.