Emanuel Lasker

De Viquipèdia

Emanuel Lasker

Emanuel Lasker (Alemanya, 1868 - Estats Units d'Amèrica, 1941). Nascut a Berlinchen , llavors Estat de Brandeburg (actualment Barlinek a Polònia).

Fou el segon campió del món d'escacs, conservant el títol durant 27 anys, des del 1894 fins al 1921.

Alumne avantatjat en matemàtiques, des que era un en es va sentir atret pels escacs, llançant-se a la competició malgrat l'oposició familiar. Després de guanyar diferents tornejos, va desafiar al llavors compatriota seu Tarrasch —Alemanya s'havia format al 1871— a un encontre que aquest no va acceptar, per la qual cosa va decidir provar sort contra el campió del món, Wilhelm Steinitz. El desafiament es va celebrar el 1894 a Nova York, Filadelfia i Mont-real, que va acabar amb el triomf de Lasker (partides guanyades:10 perdudes:5 taules:4).

A partir d'aquest moment, va disputar els següents encontres pel títol de campió del món d'escacs:

1) Al 1898 a Moscou contra Steinitz (encontre de revenja): (partides guanyades;10 perdudes:2 taules:5)

2) Al 1907 a Nova York, Filadelfia, Baltimore, Chicago i Memphis contra Marshall; guanyades:8 perdudes:0 taules:7

3) Al 1908 a Düsseldorf i Munich contra Tarrasch; guanyades:8 perdudes:3 taules:5.

4) Al 1910 a Viena i Berlin, Lasker va empatar amb Schlechter després de disputar 10 partides (8 taules, una guanyada i una perduda), conservant el títol.

5) El mateix any 1910 va derrotar a Janowski a Berlin (guanyades:8 perdudes:0 taules:3)

6) Finalment va perdre el títol contra Capablanca al 1921 a L'Havana, sense aconseguir guanyar cap partida (3 perdudes, 10 taules).

Va participar en nombrosos tornejos, guanyant alguns de molt prestigiosos: Hastings (1895), Sant Petersburg (1896) o Nova York (1924).

El seu estil s'ha anomenat "psicològic", donat que molts cops seleccionava continuacions que no eran necessariament les millors, sinó les que més complicaven a l'adversari amb el que s' enfrontava. Així, en posicions objectivament perdudes, introduïa complicacions on la seva formidable capacitat tàctica li permetia sortir triomfant. Alguns autors consideren a Mijaíl Tal un exponent del mateix estil.

De la seva vida privada és digne de menció que va ser amic d'Einstein, les teories de qui seguia amb interés, així com que al 1934 els seus bens foren confiscats pels nazis, donat el seu origen jueu, i va haver d'abandonar Alemanya.

El seu darrer gran torneig fou el celebrat a Nottingham al 1936, morint al 1941 als Estats Units.