Flavi Josep
De Viquipèdia
Flavi Josep (n. 37-38? - †Roma, 94-100?) fou un historiador jueu que deixà constància de les relacions entre Roma i Jerusalem del segle I dC, i que redactà obres sobre el judaisme primigeni.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Flavi Josep (en grec antic Ἰώσηπος / Iốsêpos, en hebreu וסף בן מתתיהו / Yosef bar Mattityahu o Yossef ben Matityahou -és a dir, fill de Mathias-) va néixer vers l'any 37 dC, fill d'una família sacerdotal de Judea lligada a la monarquia dels Asmoneus.
Va estar immers en la primera guerra Juevo-Romana de l'any 66 al 73. Sota el règim de Neró fou tramés a Roma per negociar l'alliberament de sacerdots empresonats. I tot i que en un principi fou empresonat ell també, aviat sortí gràcies a la influència de Popea, esposa de l'emperador Neró. L'any 67, ja sota el càrrec de governador de Galilea, va haver de defensar-la de les tropes romanes encapçalades per Vespasià. La rendició no es feu esperar. Flavi Josep fou fet presoner novament, i fou llavors quan vaticinà que el mateix Vespasià esdevindria emperador. I efectivament, l'any 69 Vespasià va ser reconegut pel Senat romà, i Flavi Josep fou alliberat.
L'any 70, morta la seva dona al setge de Jerusalem, es casà amb una altra dona, jueva, capturada pels romans. La dona el deixà i l'any 70 es va casar amb la seva tercera dona, amb qui tingué tres fills, dels quals només Flavius Hyrcanus va sobreviure la infantesa. L'any 75 es divorcià i es casà amb una quarta dona, jueva també, de qui tinguè dos fills més: Flavius Justus i Simonides Agrippa.
L'any 71 s'establí a Roma, i li fou atorgada la ciutadania romana sota el nom de Titus Flavius. També li fou concedida una pensió i allotjament. És a Roma a on redactà les seves obres.
[edita] Obra
Flavi Josep va escriure les següents obres:
[edita] La guerra dels jueus
Originalment fou escrit en arameu, però aviat (any 75-79) ho traduí al grec. En llatí rebé el nom de Bellum Iudaicum.
Consta de 7 llibres, i tracten del sublevament de Judea de l'any 66 fins la presa de Jerusalem l'any 70. Aporta una visió personal de les revoltes contra els romans, les victòries i celebracions de Roma, la destrucció del Temple de Jerusalem, etc.
En el llibre sisé de La guerra dels jueus es troba una completa descripció del famós Temple de Salomó, que junt amb la de la Mishna i la Bíblia, ha servit de controvèrsia al llarg de la història per a debatre sobre la grandària i la forma de l'edifici. Especialment en el Renaixement va dividir als estudiosos en dues tendències:
- La liderada per filòlegs com el bibliotecari de formació flamenca Benito Arias Montano, que amb una forta base filològica defenien la continuïtat de l'edifici rectangular que Herodes va construir sobre el solar del Temple de Salomó en el Mont Morià.
- La liderada per religiosos com l'arquitecte cordovés Juan Bautista Villalpando, que defenien la descripció de la Bíblia del temple quadrat que el profeta Ezequiel va somiar que es construiria sobre les ruïnes del salomònic.
És molt probable que el Monestir de l'Escorial, l'obra per excel·lència del catòlic Felip II, estigui basat en les descripcions de Josefus, en la línia més heterodoxa de l'hebraista Benito Arias Montano.
[edita] Antiguitats judaiques
És un conjunt de 20-21 llibres, acabat l'any 93-94?, inspirat en les Antiguitats romanes de Dionisi d'Helicarnasso, adaptant la història del poble jueu a la mentalitat romana.
La primera part és a grans trets una adaptació de la Bíblia, però els 10 darrers llibres constitueixen un document històric de primer ordre.
En el capítol XVIII consta una menció a Jesús de Natzaret que ha rebut el nom de testimoni flavià. Escriu també sobre un parent de Jesús, en el capítol XX:
- Ananies era un saduceu sense ànima. Va convocar astutament al Sanedrí en el moment propici. El procurador Festo havia mort. El successor, Albí, encara no havia pres possessió. Va fer que el sanedrí jutjara a Santiago, germà de Jesús, qui era anomenat Crist, i a alguns altres. Els va acusar d'haver transgredit la llei i els va entregar perquè foren apedregats (Ant., XX, ix, 1).
També hi menciona la mort de Joan el Baptista per ordre d'Herodes Antipas (Ant., XVIII, v, 2).
Aquest llibre ha estat traduït al català (Riera, 1987).
[edita] Contra Apió
Una altra obra apologética del judaisme, de dos volums, en la qual defensa les tradicions jueves com a religió i com a filosofia, davant de la postura anti-jueva de l'autor grec Apió.
[edita] Autobiografia
Va rebre el títol original en grec de Ἰωσήπου βίος / Iôsephou Bios. Com el seu nom indica, s'hi explica les seves vivències, tot i que també es desprenen moltes dades històriques que complementen les seves altres obres.
[edita] Influència
La seva ambigüitat a l'hora de recolçar els jueus o de sotmetre's als romans li han valgut calificatius com el de traïdor dels jueus, fariseu o escriptor de propaganda de Roma; de la mateixa manera que la seva apologia del judaisme entre els romans i la seva concepció d'allò que hauria de ser un jueu (pacífic i plé de virtuts), li han valgut tot el contrari.
Les seves obres constitueixen un punt de vista complementari als escrits bíblics en allò referent a les relacions entre Roma i Jerusalem al segle I dC, els fariseu i els essenis, Herodes el Gran, Ponç Pilat, Agrippa, Joan Baptista, Jaume (o Santiago), el germà de Jesús, etc.
Durant l'Edat Mitjana fou un autor molt llegit i se'n feren nombroses traduccions al llatí. El 1544 l'humanista Arnoldus Arlenius en féu disponible la primera versió moderna en grec. Una altra, posterior i en anglès, de 1732, fou la de William Whiston. Les posteriors edicions en grec van ser escrites a partir de manuscrits bàsicament de França i d'Espanya.
