Georg Wilhelm Friedrich Hegel
De Viquipèdia
Georg Wilhelm Friedrich Hegel (Stuttgart, 27 d'agost de 1770 - Berlín, 14 de novembre de 1831), filòsof alemany de l'idealisme absolut.
Va rebre la seva formació en el Tübinger Stift (seminari de l'Església protestant a Württemberg), on va fer amistat amb el futur filòsof Friedrich Schelling.
Li van fascinar les obres d'Spinoza, Kant i Rousseau, així com la Revolució Francesa. Consideren molts que Hegel representa el cim del moviment vuitcentista alemany de l'idealisme filosòfic, que hauria de tenir un impacte profund en el materialisme històric de Karl Marx.
En el futur, en general, la majoria de filòsofs, i de moviments filosòfics, notaran la influència de Hegel d'una manera o altra. Així, per exemple, Nietzsche, els existencialistes i A. Comte acusen, per filiació a vegades i per antítesis unes altres, la petjada del pensament de l'idealista.
[edita] Obres principals
- Fenomenologia de l'esperit (Phänomenologie des Geistes), 1806.
- Ciència de la lògica (Wissenschaft der Logik) 1812-1816.
- Enciclopèdia de les ciències filosòfiques (Enzyklopaedie der philosophischen Wissenschaften) 1817-1830.
- Elements de la filosofia del dret (Grundlinien der Philosophie des Rechts) 1819.
[edita] Enllaços externs.
Apunts de Hegel i el neoplatonisme.
