Andrés Segovia

De Viquipèdia

Andrés Segovia, (21 de febrer de 1893 - 3 de juny de 1987), va ser un guitarrista clàssic espanyol, considerat per molts el pare del moviment modern de la guitarra clàssica. Segovia va dir que "rescatava la guitarra de les mans de gitanos del flamenc"," i va elaborar un repertori clàssic per donar-li un lloc en auditoris de concerts.

[edita] Biografia

Andrés Torres Segovia a néixer a Linares (Jaén, Espanya) el 21 de febrer 1893. Va començar a tocar la guitarra a l'edat de quatre anys. Quan el seu oncle li cantava cançons ell sovint tocava en una guitarra imaginària. D'adolescent Segovia va anar a Granada, on estudiava guitarra (alguns creuen que va estudiar amb Miquel Llobet) i respirava l'atmosfera del Palau de l'Alhambra que ell considerava com "el seu despertar espiritual".

El primer concert públic va ser als setze anys, i uns quants anys més tard tenia el seu primer concert professional a Madrid, on interpretà transcripcions per a guitarra de Francesc Tàrrega i algunes transcripcions d'obres de Johann Sebastian Bach, que ell havia arranjat. Sense el suport de la seva família, i meynspreat pels alumnes de Tárrega, ell continuà aprofundint en els seus estudis de la guitarra, desenvolupant una tècnica nova i cercant modificacions en l'instrument per dotar-lo d'una capcitat concertística similar a la d'altres instruments clàssics, com el violí o el piano.

Després de la gira amb que Segovia debuà als USA, el 1928, el compositor brasiler Heitor Villa-Lobos componia els seus famosos Dotze estudis per a guitarra (Études Douze) i els dedicava al "Maestro". La relació entre el compositor i l'intèrpret es va mantenir en el temps i Villa-Lobos seguí escrivint peces per a ell. Segovia anava transcrivint obres clàssiques i recuperava la d'altres guitarristes com Tàrrega i va realitzar una gran tasca de divulgació per tot el món.

El 1935, estrenava la transcripció de la Chacona de Bach, una peça difícil per a qualsevol instrument. Es va traslladar a Montevideo (Uruguay) i durant els anys 30 i 40 va realitzar molts concerts per l'Amèrica del Sud. Després de la guerra, Segovia començà a fer enregistrament amb més freqüència i a realitzar gires regulars per Europa i els Estats Units, un ritme que mantindria durant els següents trenta anys de la seva vida.

El 1954, Joaquin Rodrigo componia la Fantasía para un gentilhombre a instàncies de Segovia. El 1958 guanyà el Premi Grammy per al millor intèrpret clàssic per al seu enregistrament Segovia Golden Jubilee. El 1986, rebria el Grammy Lifetime Achievement Award en reconeixement a tota la seva trajectòria al servei de la interpretació musical.

Durant la dècada dels 70 i 80 Andres Segovia continuà actuant i es traslladà a la Costa del Sol (Espanya). Va colaborar en dues filmacions que deixen un testimoni visual del seu art, un quan tenia 75 anys i l'altre, als 84. Estan disponibles en un DVD anomenat Andrés Segovia en Retrat. En l reconeixement de la seva enorme contribució cultural, el 1981 el rei Joan Carles li concedia el títol de Marques de Salobreña.

El 3 de juny de 1987 moria a Madrid (Espanya) d'un atac de cor a l'edat de 94 anys, havent aconseguit la seva ambició d'elevar la guitarra a la categoria d'instrument de concert.

[edita] Revolució tècnica de la guitarra

La tècnica de Segovia diferia de la de Tàrrega i els seus seguidors, com Emili Pujol. Com el gran guitarrista, Miquel Llobet Segovia feia sonar les cordes amb una combinació d'accions amb les seves ungles i amb les puntes del dits, produint un so més punyent que els dels seus contemporanis. Amb aquesta tècnica, era possible crear una gamma més àmplia de timbres que utilitzant únicamnet les puntes del dit o les ungles.

Històricament, els guitarristes clàssics han debatut quines d'aquestes tècniques són les millors. Mentre que ara molts utilitzen una combinació d'mbós sistemes, anteriorment es creia més convenient el so més dolç de la interpretació amb la polpa dels dits. Això conferia una suavitat al so però limitava la seva intensitat i per això abans de Segovia el concerts de guitarra es feien en sales petites i no en grans auditoris.

Molts músics prominents creien que la guitarra de Segovia no seria acceptada per la comunitat clàssica perquè en la seva ment, la guitarra no es podria utilitzar per tocar música clàssica. Tanmateix, la tècnica excel·lent de Segovia i el tacte únic impactaren en les seves audiències. Consegüentment, la guitarra ja no es veia com un instrument estrictament popular, i aconseguí el reconeixement que també era adequada per a interpretar música clàssica.

Mentre Segovia desenvolupavala seva carrera i a mesura que actuava en sales més grans, s'adonava que les guitarres existents no tenien uan sonoritat prou potent per omplir l'espai dels grans auditoris. Això impulsava Segovia a mirar avenços tecnològics que milloressin l'amplificació natural de la guitarra.

Treballant juntament amb un luthier, Hermann Hauser Sr., van dissenyar el que ara es coneix com la guitarra clàssica, que presentava millores en la fusta i en les cordes de nylon. La forma també es canviava per millorar-ne l'acústica. Aquesta guitarra nova podria produir notes més fortes que les guitarres existents, encara que ja existia un disseny similar desenvolupat per Antonio Torres Jurado gairebé cinquanta anys abans que nasqués Segovia.

[edita] Alumnes

La voluntat d'elevar la gitarra al nivell d'altres instruments clàssics i la gran tasca de divulgació realitzada pe Segovia afavorí un interés creixent per la guitarra en tot el món. Aquest amor per la guitarra passà a les generacions futures.

Segovia va tenir molt alumnes durant la seva carrera, incloent-hi alguns guitarristes com John Williams, Eliot Fisk, Charlie Byrd, Christopher Parkening, Michael Chapdelaine, Virginia Luque i Alirio Diaz. Molts altres guitarristes, com Lily Afshar, també han estat influïts per les històriques classes magistrals de Segovia.