Halis
De Viquipèdia
Halis o Halys fou el principal riu d'Àsia Menor. Nascut a les muntanyes d'Armènia Menor, pop de la frontera amb el Pont, serralada coneguda com Antitaure. Després de passar pel Pont i per Capadòcia girava al nord i nord-est, formant al final el límit entre Paflagònia (que quedava al oest) i Galàcia i Pont (al est) fins a desaiguar a la mar Negra (Euxí). Segons Estrabó el seu nom derivava d'unes salines però es creu que aquest detall no es correcte.
Sota els hitites fou conegut com Marassantiya. El 585 aC es va lliurar una batalla entre lidis i perses a la seva riba (coneguda com batalla de l'eclipsi) i des llavors fou la frontera oriental del regne de Lídia amb l'Imperi persa; el 547 aC el rei Cressus va creuar el riu per atacar als perses, però fou derrotat pel rei Cir II el gran, que va guanyar la decisiva batalla coneguda com Batalla de l'Halis que va posar fi al regne de Lídia i va portar el domini persa fins a la mar Egea.
Sota domini turc des el segle XI, fou anomenat Kizil Irmak (riu vermell) nom conservat sota els otomans i que encara porta. Avui dia el seu cabdal es fa servir per produir electricitat.
El seu curs es de 1150 km i el seus principals afluents son el Delice Irmak (grec Cappadox) i el Devrez.
