Mar Negra
De Viquipèdia
La mar Negra (o el mar Negre) és una mar continental (interior) que trobem entre Europa i Àsia, coneguda a l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d’Azov per l’estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea.
A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnièper i el Dnièster. La mar Negra té més de 400.000 km² de superfície i una profunditat màxima de 2.210 m.
El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa russa, i el del sud, que recorda el mediterrani. Les costes oest (Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, ajudades no només per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes just darrere, amb què es creen precipitacions orogràfiques.
Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són:
- Turquia (Trebisonda, Samsun i Zonguldak; Istanbul s'hi troba a tocar, a la riba del Bòsfor)
- Bulgària (Burgas i Varna)
- Romania (Constanţa)
- Ucraïna (Odessa, Sebastòpol, Ialta i Kertx)
- Rússia (Novorossisk i Sotxi)
- Geòrgia (Sukhumi i Batumi)
Segons les llengües oficials dels estats costaners, la mar Negra rep els noms següents: Karadeniz en turc, Черно море (Txerno More) en búlgar, Marea Neagră en romanès, Чорне море (Txorne More) en ucraïnès, Чёрное море (Txórnoie More) en rus i შავი ზღვა (Shavi Zghva) en georgià.
[edita] Formació de la Mar Negra
On actualment hi ha el Mar Negre, hi havia una vall fèrtil amb un petit llac prop del Bòsfor. Al voltant de l'any 5600 aC, es va produir un augment del nivell del mar com a conseqüència de la fi de l'última era glaciar.
Així, va començar a entrar aigua provinent del mar Mediterrani i de la mar Egea per la zona del Bòsfor i, davant la tromba, aquest no va poder resistir i es derrumbà, entrant així tonelades d'aigua que, en qüestió de dies, haurien format l'actual extensió d'aigua que es coneix com a Mar Negre.
Aquesta immensa inundació podria ser la base històrica del Diluvi Universal (i l'Arca de Noè) que recullen les tradicions de la zona de Mesopotàmia i Palestina (tesi defensada pels geòlegs William Ryan i Walter Pitman, de la Universitat de Columbia).
