Paflagònia
De Viquipèdia
Paflagònia (Paphlagonia) fou una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont, al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí. La frontera occidental era el riu Parthenius i la oriental el riu Halis. Les muntanyes Olgassis marcaven la frontera pel sud amb les seves branques del Scorobas i el Citorus.
A la costa els accidents geogràfics principals son els caps Carambis i Syrias; els seus rius, excepte l'Halis, son curts i poc importants, destacant els Sesamus, el Ochosbanes, el Evarchus, el Zalecus i el Amnias.
Les principals ciutats (totes a la costa) foren:
L'interior estava dividit en nou districtes: Blaene, Domanetis, Pimolisene, Cimiatene, Timonitis, Gezatorigus, Marmolitis, Sanisene, i Potàmia. La part interior tenia molt poques ciutats, i totes eren petites, destacant únicament Pompeiopolis i Gangra (aquesta darrera capital reial, que fou mes tard Germanicòpolis).
El nom Paflagònia derivaria segon la llegenda de Paflagon, fill de Phineos. Un antic nom del país es esmentat com Pylaemenia (Pilemènia) perquè un príncep local pretenia ser descendent de Pylaemenes (Pilemenes), el líder dels paflagons henets a la guerra de Troia. Altrement el seu origen real no es coneix.
Paflagònia va ser governada per reis independents fins que fou sotmesa per Cressos de Lídia. Quan aquest regne fou conquerit per Cir II el gran, els paflagons van passar sota autoritat de Pèrsia dins la satrapia III, però degut a la llunyania de la capital van gaudir d'ample autonomia. Xenofont vers el 480 aC ja esmenta que els paflagons estaven governats per un rei que hauria afermat una certa independència dels perses, independència que es va consolidar amb la conquesta de l'imperi per Alexandre el Gran; en la seva època s'esmenten reis de Paflagònia i els macedonis llavors pràcticament no es van acostar a la zona. Els reis foren inclosos als territoris d' Èumenes, però a la seva mort va esdevenir altre cop de fet independent´tot i que nominalment dependents d'Antígon.
Mitridates I del Pont Ktistes (301–265 aC) va convertir el país en el seu vassall nominal però fins el 183 aC Farnaces I del Pont no va poder reduir la ciutat grega de Sinope a la costa de Paflagònia. En aquesta data el regne de Paflagònia fou unit mes estretament al del Pont i dins ell va romandre en la major part fins el 65.
El regne de Paflagònia va passar al Pont vers el 110 aC segurament per extinció o deposició de la dinastia. El rei del Pont va repartir el país amb Nicomedes III Evergetes de Bitínia (128-91 aC). Aquest va fer rei de la seva part al seu fill Pilemenes.
Durant la primera guerra de Mitridates la zona costera de Paflagònia fou incorporada per Gneu Pompeu a la província de Bitínia però l'interior va romandre sota els seus reis. Alguns moments foren sotmesos per Pont i el 65 aC el regne fou cedit a un cap gàlates que van esdevenir clients de Roma. Quan la dinastia es va extingir el regne fou incorporat a Roma, dins la província de Galàcia, en una data desconeguda durant el regnat d'August.
Al 294 aC a la reorganització de Dioclecià, Paflagònia va esdevenir província separada si be una part de l'est fou inclosa dins el Pont. Al segle IV la província fou dividida en dues: la part occidental va formar la província d'Honoriades i la oriental va conservar el nom de Paflagònia.
Vegeu: Paflagònia (província romana).
[edita] Llista de reis
- Corilas vers 400 aC
- Cotus vers 390 aC
- Tuis vers 380 aC
- A Capadòcia (Datames) vers 364-362 aC
- Sisinas vers 362-353 aC
- Arsites vers 334 aC
- Morsios I i Gaisatorix vers 189-179 aC
- Morsios II vers 179-150 aC
- Pilemenes I vers 150-130
- Pilemenes II Evergetes, príncep de Bitínia, vers després de 130 aC
- Astreodon vers 100 aC
- al Pont 89-84 aC
- Àtal vers 84-75 aC
- Pilemenes III vers 75 aC
- al Pont 74-65 aC
- a Roma 65 aC
- Brogitarius el gàlata 63-39 aC
- Kastorus 39-36 aC
- Deiotar Filadelf i Deiotar Filopàtor 31-5 aC i 31-27 aC
- Pilemenes IV ?
