Ivan IV de Rússia
De Viquipèdia
Ivan IV Vasilievich, anomenat també Ivan el Terrible (Kolomenskoie, Rússia, 25 d'agost de 1530 - Moscou, 18 de març de 1584) Tsar de Rússia (1547-1584). Considerat un dels creadors de l'estat rus. Es va casar més de set vegades, però el seu millor matrimoni va ser amb Anastasia Romanova el 1547. Les seves millors aportacions a Rússia van ser la conquesta de Sibèria, la creació d'un nou codi legal, el Sudiébnik, la centralització del poder a la capital, la creació d'institucions amb la participació popular, la conquesta de Crimea, la destrucció de l'Ordre Teutònica i grans reformes internes, com la reforma de l'exèrcit i la revisió del codi legal.
Taula de continguts |
[edita] Infància
Net del tsar Ivan Vasilievich III el Gran i fill de Basilio III i Elena Glinski, pertany al llinatge Rurik. Va ser coronat Gran príncep de Moscou als tres anys, després de la mort del seu pare. Per descomptat, el regne va ser administrat per la seva mare, la qual va ser assassinada cinc anys després de la coronació per clans boyardos que es disputaven el poder. Aquest fet va generar sobre Ivan un gran odi cap als boyardos, cosa que va ser conseqüència de constants persecucions i matances organitzades en contra d'aquests clans.
[edita] Regnat com a Tsar
Aquest govern pot dividir-se en dos períodes, marcats pels canvis produïts sobre Ivan després de la mort de la seva esposa Anastàsia Romanova el 1560.
[edita] Govern anterior a 1560
Va començar el 1547 en ser anomenat Tsar i Príncep de Rússia als 16 anys d'edat. Aquest període es va caracteritzar per la seva gran reforma interna i expansió territorial. Durant el seu govern va impulsar les arts i les lletres, amés d'introduïr la impremta a Rússia. El 1547 es va casar amb Anastàsia Romanova, o Romànov, i el seu govern es va veure molt influenciat per aquesta. Durant aquest mateix any, va crear la Rada, un organisme governamental on va realitzar el paper de conill reial, juntament amb el sacerdot Silvestre, Macario, el seu preceptor, i el seu secretari Alexei Adashev. El 1549 va realitzar la primera Zemski Sobor, una reunió dels representants dels principats russos, i va començar una revisió del codi legal. Una gran aportació va ser el Sudiébnik, creat el 1550, que recopila de tots decrets emesos pel govern fins aquesta època. El 1551 va convocar un concili per crear un Església afí als seus propòsits. Desprès de l'arribada del canceller anglès Richard Chancelor i de varis navegants anglesos a Moscou el 1553, va establir vincles comercials amb Anglaterra. Una de les seves majors campanyes militars va ser la conquesta dels kanatos tàrtas (habitats per tàtars, txuvaixos, maris, mordovians i udmurts) de Kazan (1552) i Astrakhan (1556) per control·lar la totalitat del curs del riu Volga i acabar amb una dominació de més de 300 anys. Va començar la guerra amb Livonia, un estat polonès-lituà el 1558 (es va allargar fins 1583) per aconseguir una sortida al Mar Bàltic. El 1560 es va morir la seva esposa Anastàsia Romanova i Ivan IV es transformà en un governant psicòpata, fanàtic religiós i autoritari.
[edita] Govern posterior a 1560
Després de la mort de la seva esposa, Ivan es va transformar en un tsar autoritari i psicòpata, es diu que durant les nits els seus crits sonaven per tot Kremlin. Va establir la servitud, impedint als camperols canviar d'amo, inclusivament el dia de San Jorge. Va crear els Opritchnik o Streltsí, la seva guàrdia personal, a la qual va donar un ús repressiu i d'acció militar. Amb aquesta guàrdia, des de 1560 fins a 1564, va executar molts boyardos i membres del clericat, i va impedir que es formés un règim feudal a Rússia. Va utilitzar els Opritchnik de forma arbitrària i sanguinària contra els boyardos i el poble. A partir de llavors comença a conèixer-se'l com "El Terrible". El 1570 va devastar els pobles de Nóvgorod i Pskov, matant molts habitants. Va al·legar que estaven conspirant amb els boyardos en contra del seu poder. El 1580, a causa d'un atac de còlera, va matar a cops al seu fill gran, el zarevitx Ivan (el seu preferit). Va matar, a més, a alguns dels seus enemics i amics, el que va fer que Ivan es tornés encara més psicòpata. Cap al final de la seva vida va conquerir Sibèria (1581-1583), per acabar de conquerir la conca del riu Orbi, estant al comandament de les tropes del cosac Yermak Timoféievich. Després de 27 anys, i pressionat internament pel clericat i els boyardos, va perdre la guerra amb Livonia i es va veure obligat a lliurar a Suècia les regions d'Íngria i Carèlia Meridional i tornar-li a Livonia la regió de Polònia. Mort Ivan IV el 1584, li va succeir el seu fill menor Fiodor I.
| Precedit per: Vassili III |
Emperador de Rússia 1547–1584 |
Succeït per: Teodor I |
