Joan Carles I d'Espanya

De Viquipèdia

Reis d'Espanya

Borbons absolutistes

Família Bonaparte

Borbons constitucionals

Casal de Savoia

Primera República

Restauració borbònica

Segona República

Dictadura franquista

Plantilla:Segona Restauració Borbònica/Joan Carles I

Joan Carles I Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó de les Dues Sicílies (Roma 1938) és el rei d'Espanya des de 1975. Va protagonitzar la transició democràtica d'Espanya cap a una monarquia constitucional. Abans, però, va renunciar voluntàriament al poder absolut i a ostentar el títol de Majestat Catòlica.

[edita] Biografia

Fill de Joan de Borbó i de Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies, va néixer a Roma, Itàlia el 5 de gener, 1938, on estava exiliada la seva família des de la seva sortida d'Espanya després de la proclamació de la Segona República. Era, per tant, nét per línia paterna del rei Alfons XIII d'Espanya i de la princesa Victòria Eugènia de Battenberg, i per línia materna de l'infant Carles de Borbó-Dues Sicílies i de la princesa Lluïsa d'Orleans.

En la reunió del 25 d'agost, 1948 entre Francisco Franco, llavors Cap d'Estat d'Espanya, i el comte de Barcelona es va acordar que el príncep es traslladés a Espanya per a cursar allí els seus estudis. Segons l'acord, va cursar a Madrid el batxillerat. Posteriorment va realitzar la seva instrucció militar en l'Acadèmia General Militar de Saragossa (1955-1957), en l'Escola Naval Militar de Marín a Pontevedra (1957-1958) i finalment en l'Acadèmia General de l'Aire de San Javier (Múrcia) (1958-1959).

El 1962 es casà amb Sofia de Grècia, la qual mantenia, juntament amb el llavors príncep Joan, una bona relació familiar amb Franco. Sofia era filla del rei Pau I de Grècia i de la princesa Frederica de Hannover. Amb Sofia de Grècia ha tingut tres fills:

• SAR la Infanta Helena d'Espanya nascuda a Madrid el 1963 i casada des de 1995 amb l'aristòcrata Jaime de Marichalar

• SAR la Infanta Cristina d'Espanya nascuda a Madrid el 1965, i casada l'any 1997 amb Iñaki Urdangarín

• SAR el príncep Felip de Borbó nat a Madrid el 1968 i casat l'any 2004 amb Letizia Ortiz Rocasolano.

En virtut de la Llei de Successió a la Prefectura de l'Estat del 26 de juliol, 1947, Franco va acceptar la conversió d'Espanya en reialment i posteriorment, acceptà a Joan Carles com el seu successor a títol de rei, la qual cosa va ser ratificat per les Corts el juliol de 1969, davant les quals va jurar el seu nomenament i la defensa de les Lleis Fonamentals. La successió devia recaure en el seu pare, Joan de Borbó i Battenberg, hereu del derrocat Alfons XIII d'Espanya. No obstant això, l'existència d'un moviment contra el franquisme i que volia la restauració monàrquica en la persona de Joan de Borbó, comte de Barcelona (que hauria d'haver regnat amb el nom de Joan III), i les no gaire cordials relacions d'ell amb Franco, van fer que aquest decidís imposar un salt en la línia successòria. Aquest salt va ser acceptat pel príncep Joan, la qual cosa va crear un conflicte intern en la casa de Borbó. El comte de Barcelona no va renunciar oficialment als seus drets successoris fins a 1977, quan la regència del seu fill era ja un fet. El príncep Joan va ser proclamat rei amb el nom de Joan Carles, doncs hagués resultat conflictiu que arribés a regnar amb el nom de Joan III que li corresponia al seu pare.

Joan Carles va assumir interinament la Prefectura de l'Estat durant el franquisme (19 de juliol a 2 de setembre, 1974 i 30 d'octubre a 20 de novembre, 1975), per causa de les malalties de Franco. Després de la mort de Franco, va ser proclamat Rei d'Espanya el 22 de novembre, 1975.

[edita] Regnat

Després de la mort de Francisco Franco, Joan Carles ràpidament va instituir reformes democràtiques, que van sorprendre els elements franquistes de la societat. Va designar a Adolfo Suárez González, un ex-dirigent del Movimiento nacional, com a president del Govern. El 15 de juny, 1977, les primeres eleccions democràtiques després de la mort de Franco es van realitzar, i el 1978 es va aprovar la nova constitució que va reconèixer a Joan Carles com a Rei d'Espanya. Ell va renunciar al poder absolut, convertint-se en cap d'estat.

Un intent de cop d'estat es va realitzar el 23 de febrer, 1981 conegut com a "23-F". Aquest dia, durant la investidura del candidat a la Presidència del Govern Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, es va produir la presa del Congrés dels Diputats per part de forces de la Guàrdia Civil al comandament del tinent coronel Antonio Tejero Molina. Simultàniament en la Capitania General de la VI Regió Militar (València) el tinent general Jaime Milans del Bosch va ocupar els carrers de la ciutat amb tancs i va haver diversos conats en altres punts, com la presa dels estudis de Televisió Espanyola en el Prado del Rey (Madrid). No obstant això, el rei va reaccionar ràpidament, i per mitjà de la televisió va cridar als espanyols a donar suport al govern legítimament democràtic. La seva ràpida intervenció va detenir el cop, i el govern democràtic va ser restaurat, a la vegada que la monarquia quedava afinançada al presentar al rei com a salvador de la situació tot i que n'hi ha diverses estudis que presenten al rei com a uns dels actors de la paròdia colpista. La monarquia, molt questionada sobre tot per les bases dels partits d'esquerra durant la Transició, els quals li atribuíen ser part de la continuació del franquisme només que amb altre tarannà, va quedar així més legitimada com a sistema després de l'intent colpista.

Des de 1981 fins a l'actualitat la monarquia i el rei s'han cenyit al seu paper constitucional, abandonant perilloses incursions polítiques.

El 23 d'abril del 2001 va declarar: «Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano. Fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.» Això va desfermar polèmica en els cercles nacionalistes, on es van trobar inacceptables aqueixes paraules. Però, l'actitud del Rei no ha pas estat bel·ligerant contra la pluralitat lingüística; ans al contrari, sovint ha emprat i empra les llengües cooficials en les intervencions públiques.

Durant el seu regnat s'han produït fets destacats com l'aliança del govern popular de José María Aznar amb el britànic Tony Blair i el nord-americà George W. Bush per a la posterior intervenció espanyola a la Guerra d'Irak (2003). Després del conflicte a Pròxim Orient, els exèrcits espanyols s'han desplaçat amb motiu de realització de tasques humanitàries i combat contra les guerrilles a Afganistan, Kosovo, Angola, Moçambic, Etiòpia, el Sàhara i Haití.

L'any 2002 va produïr-se un conflicte amb el Marroc, doncs aquest reclamava l'illot del Perejil, a les costes mediterrànies. Les relacions entre Espanya i el Marroc van anar enfortint arran de diverses entrevistes entre Joan Carles I i el Rei Mohamed VI.

L'11 de març de 2004, poc després d'un atemptat terrorista a l'estació d'Atocha (Madrid), va encapçalar amb els Prínceps d'Astúries i altres polítics una manifestació en solidaritat amb les víctimes. Un any després inaugurà el monument conegut com a "Bosc del Record", on es plantaren el mateix nombre d'arbres que les víctimes (191). Tres anys després, juntament amb la Reina Sofia i amb els Prínceps d'Astúries, acompanyat dels membres del Govern, inaugurà també un nou monument en record a les víctimes i presidí la posterior cerimònia solidària.

El 13 de març de 2007 es desplaçà amb la Reina Sofia a Alger (Algèria) amb motiu d'una visita oficial de 3 dies. En una entrevista amb el president algerià, Abdelaziz Buteflika, es va declarar partidari de l'oferiment d'una possible autonomia a la regió marroquina del Sàhara Occidental, fet que Algèria recolza, 30 anys després del sorgiment nacionalista conegut com a Front Polisari.

Predecessor: Francisco Franco Bahamonde

Cap d'estat espanyol 1975

Successor: continua en el càrrec

Precedit per: Alfons XIII Vegeu també Segona República i Dictadura franquista

Rei d'Espanya 1975–

Succeït per: -

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiespècies.
	Viquillibres.
	Viquinotícies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.

• Pàgina oficial de la Casa Reial d'Espanya