L'Alcúdia

Alqueria musulmana que va ser donada per Jaume I, l'any 1238, a Pere de Montagut, qui atorgà carta pobla el 17 de gener de 1252 a 54 repobladors cristians; cada u dels quals va rebre una casa, 72 fanecades de regadiu i 2 de secà a cens de 20 sous i una gallina pel Nadal; el senyor es reservava 469 fanecades i el castell; el monopoli sobre forns i molins i els drets de lluïsme, justícia, etc. El 1344 Pere de Montagut i Vilanova li va confirmar els Furs de València.

El 1382 es va separar de la jurisdicció d'Alzira. El 1393 va signar un acord amb el senyor pel que resta lliure de la majoria de les peites personals a canvi del pagament de 33 lliures anuals. Martí I, l'any 1404, atorgà privilegis per utilitzar la Séquia Reial del Xúquer. El 1428 obtingué d'Alfons V el privilegi de celebrar mercat setmanal i el 1433 se li atorga el títol de vila. Durant la Germania demostrà la seua militància agermanada, deguda al gran nombre de menestrals dedicats a la seda que s'enfrontaren al senyor, Joan de Montagut, i es negaren a pagar els drets feudals: este, amb la repressió posterior, hagué de ser indemnitzat amb 10.000 ducats; i el rei, amb 2.000. La crisi del segle XVII provocà un fort endeutament de la vila que, el 1680, encetà un un plet contra el comte sobre les regalies i el senyoriu directe que, a pesar de vore's interromput per la guerra de Successió, durant la qual el duc de les Torres hi va instal·lar la caserna de les tropes borbòniques, acabà amb la concòrdia de 1711, per la qual el comte cedia a la vila les regalies i el senyoriu directe a canvi del pagament de 400 lliures anuals, i establint que les terres de reg pagarien 10 sous per cada 36 fanecades; les de vinya de pansa, un sou per fanecada; les de vinya de vi, 1/25 de la collita; i les terres de secà, 1/15.

El segle XVIII és una època pròspera per a la vila que, gràcies a l'artesania de la seda, propicià una burgesia agrícola i il·lustrada que controlava el govern municipal i encetà, el 1730, un plet contra el comte per incorporar la vila al Reial Patrimoni. Aquesta esplendor va ser reflectida en la construcció de l'església parroquial, començada el 1746 i que, per la seua grandiositat –- tan sols menor que la Catedral de València i la Seu de Xàtiva--, es coneguda com la Catedral de la Ribera. El 1812, aprofitant els decrets de les Corts de Cadis sobre els senyorius, va pledejar de nou contra el comte. El senyoriu passà successivament als Ixar, als Castellví, als ducs d'Almodòvar i al comte d'Albalat.

[edita] Economia

Anteriorment, l'Alcúdia era un poble dedicadat exclusivament a la producció agrícola i aquesta ha anat evolucionant al llarg del temps. Al segle XIX era la morera i els cereals, especialment el blat, l'arròs i la dacsa els principals productes que donaven els camps de l'Alcudia. A les zones de secà, predominava l'olivera i el garrofer. Al segle XX es va introduir el conreu de la taronja, com a la resta de la comarca i aviat va esdevenir una font de riquesa molt important per als llauradors de l'Alcúdia, alguns dels quals, van fer molts diners en poc de temps, degut al alt preu del producte i el baix preu del sous de la ma d'obra. Als anys 80 d'aquest segle, es va produir una crisi aguda al sector amb l'aparició de distintes plagues que van fer malbé les varietats més tradicionals i per la dura competència d'altres països com Marroc, Israel o Argentina que van provocar un estancament si no davallada dels preus i per tant la recerca de noves varietats més primerenques o més tardanes que pugueren fer front aquestes competències. Tot i això, la produccio de cítrics a la població està en franca disminució, per això als darrers anys s'ha intentat introduir altres alternatives com el kaki, que no obstant, queden subjectes, més que mai, a la mancança d'aigua cada volta més arrelada. Als anys 60 i 70 del segle XX el poble va sofrir una transformació econòmica que va fer que, tot i dependre de l'agricultura com a principal font de recursos, s'instal·laren diferents empreses i industries, especialment de transformació de productes agrícoles, com Frudesa, de indústria mecànica com Istobal o de transformació de la fusta. Amb les succesives crisi, algunes d'aquestes empreses han anat tancant o deslocalitzant-se mentres han sorgit altres dedicades a la transformació de productes metal·lics on destaquen Imecal i Viferma. Tot i mantenir un precari equilibri entre la producció agrícola, la industrial i l'economia de servicis, es pot considerar que l'Alcúdia és, en l'actualitat, un poble desenvolupat i amb iniciativa.

[edita] Llocs d'interés

El seu patrimoni arquitectònic presenta:

El Convent de Franciscans, de 1600, actualment en ruïnes, encara que es realitzen tasques de restauració.
La Immaculada de Montortal, del segle XVII.
L'església de Sant Andreu Apòstol, de la que ja hem parlat.
La Sénia, del segle XIX, instal·lada en un parc dedicat a la història de l'aigua en la vila.
La Mota, aqüeducte del XIX que treia l'aigua de la Séquia Reial del Xúquer per a abastir el reg de gairebé tot el terme.
La Casa de la Cultura, inaugurada en 1987, edifici modern i singular.

[edita] Gastronomia

La gastronomia es basa en l'arròs en qualsevol de les seues preparacions, principalment en paella (que en esta comarca es fa amb conill, pollastre, fessols de garrofó, bajoqueta i tomaca) o al forn; també té nomenada l'all i pebre i els dolços, dels quals cal destacar la carabassa santa, que es prepara en Setmana Santa, i els pastissets de moniato, típics pel nadal. Cal destacar també el costum de menjar rosca amb all (pà torrat amb all i oli) els diumenges, fet que ha donat origen al seu malnom ("roscans").

[edita] Dates d'interés

Gener: cap de setmana més pròxim al 17, festes de Sant Antoni del Porquet
Febrer: festa de Sant Blai; tradicionalment es mengen unes mones amb forma de cocodril i es fan excursions a l'horta o a la muntanya
Abril: Setmana Santa i Pàsqua, de llarga tradició i especial celebració
Juny: dansà de Sant Joan, organitzada pel Grup de Dansa
Agost: a finals de mes se celebren el Torneig Internacional de Futbol organitzat pel COTIF i les festes del barri de Santa Rosa
Setembre: de l'1 al 8, Festes Majors en honor a la Mare de Déu de l'Oreto i els sants Abdon i Senén, en les quals destaquen l'escenificació de l'entrada de la marededéu al poble la vespra del dia 7, la nit de les disfresses la mateixa nit, la traca quilomètrica al matí del dia 8 i la multitudinària processó que finalitza amb un castell de focs artificials
Octubre: al voltant del 9, festa de les paelles i Fira Gastronòmica
Novembre: Mes de les Lletres, organitzat pel Bloc de Progrés en col·laboració amb els centres educatius i amb el recolzament de l'Ajuntament

[edita] Altres dades

Llista d'alcaldes des de les primeres eleccions democràtiques
Legislatura	Nom de l'Alcalde/essa	Partit Polític
1979-1983	Celio Crespo Almela	PSPV-PSOE
1983-1987	Celio Crespo Almela	PSPV-PSOE
1987-1991	Francesc Signes i Núñez	PSPV-PSOE
1991-1995	Francesc Signes i Núñez	PSPV-PSOE
1995-1999	Francesc Signes i Núñez	PSPV-PSOE
1999-2003	Francesc Signes i Núñez	PSPV-PSOE
2003-2007	Francesc Signes i Núñez	PSPV-PSOE

L'ajuntament té 17 regidors, dels quals 11 són del PSPV; 5 del PP i 1 de l'Entesa, i compta amb un museu municipal d'instruments musicals. Així mateix, també hi trobem la Filharmònica Alcudiana i el Grup de Dansa L'Alcúdia, uns dels més antics del seu caire.

Els 23,70 km2 del seu terme es dediquen principalment a l'agricultura. S'hi conserva en la població una olivera bimil·lenària. Té carrers dedicats a Estellés, Ferrer i Pastor, Fuster, Ovidi, Sanchis Guarner... Els centres educatius, però, reben el nom de les antigues partides sobre les quals s'ubiquen: així, les escoles són Les Comes, Batallar i Heretats; l'institut de secundària, Els Évols.

Els alcudians reben el malnom popular de «roscans» per allò de la rosca amb all.