L'Hospitalet de Llobregat
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|---|---|---|---|
| Imatge:Localització de L'Hospitalet de Llobregat.png
|
|||
| Dades municipals | |||
| Gentilici | Hospitalenc, hospitalenca | ||
| Població (2005) | 252.884 hab. | ||
| Superfície | 12,49 km² | ||
| Densitat (2005) | 20.410,3 hab/km² | ||
| Altitud | 8 m | ||
| Coordenades | 41°21'45"N, 2°6'12"E | ||
| Entitats de població | 1 | ||
L'Hospitalet de Llobregat és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.
Dóna continuïtat a la trama urbana de Barcelona cap al sud. Està situada entre els municipis de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat i El Prat de Llobregat, i al marge esquerre del riu Llobregat. Amb una població de 261.310 habitants (padró provisional pel 2006) és la segona ciutat de Catalunya per habitants.
Taula de continguts |
[edita] Medi físic
L'Hospitalet està dividit geològicament en dues meitats. La meitat nord (A) forma part del Samontà. Està formada per argiles, llims i concrecions calcàries i còdols. Data del Pliocè i el Quaternari antic. I es caracteritza pels seus turons. La meitat sud (B) forma part de La Marina. Està formada per sorres i llims d'origen al·luvial que pertanyen al delta del riu Llobregat. Aquests sediments daten del Quaternari. Originalment l'Hospitalet tenia una superficie de 12'5 kilòmetres quadrats, però en 1920 va perdre 900 hectàreas de la zona de La Marina que van ser anexionades per Barcelona[1] i que actualment forment part de la Zona Franca.
- A: Argiles i llims, amb concrecions calcàries i còdols. Data del Pliocè i el Quaternari antic.
- B: Sorres i llims d'origen al·luvial (delta del riu Llobregat) Quaternari.
[edita] Història [2]
[edita] Prehistòria
Les primeres restes materials de certa importància trobats a l'Hospitalet daten del segle IV aC i es corresponen a la cultura ibèrica, encara que s'han trobat proves de presència humana durant el Paleolític i el Neolític al vall del riu Llobregat. Entre les peces trobades hi ha una peça de ceràmica datada aproximadament al 3000 aC.Trobar d'altres restes prehistòriques pot ser difícil degut al procés de suburbialització del territori que ha pogut destruir-les. A aquesta època la part del municipi anomenada La Marina encara era sota el mar.
[edita] Iberoromà
A l'Hospitalet s'han trobat nombroses restes de l'estada dels romans, a partir del segle II aC, com el Cap de Medusa, una peça d'ús funerari l'original de la qual es troba al Museu Arqueològic de Barcelona. Entre el 150 aC i el 75 aC es fa efectiva la presencia romana amb edificis com les sitges de la Torrassa o del darrere de l'edifici Vanguard i l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana. A aquesta època i fins el segle V s'han trobat restes de vaixells enfonsats en la zona de la Marina.
[edita] L'Edat Mitjana
Però no és fins al segle X quan el terme de Provençana (nom original del municipi) apareix en documents escrits. En aquella època, els límits del territori dibuixaven una superfície que era el doble de l'actual: al nord s'estenien fins a la serra de Collserola i els municipis d'Esplugues; a l'est, fins a Sarrià, Sants i el port, i a l'oest, fins al riu Llobregat. El centre de la vila era l'església de Santa Eulàlia, però la la població estava dispersa per tota la zona.
Els orígens de l'Hospitalet actual es troben en el segle XII al voltant de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (barri de Santa Eulàlia) i de l'Hospital de la Torre Blanca (barri del Centre). Durant l'últim quart del segle es funda l'hospital, probablement per l'ordre religiosomilitar de Sant Joan de Jerusalem o dels hospitalers, que serveix com a centre d'atracció de població. Es tractava d'un hospital de pobres, es a dir, un alberg on es practicava la beneficiència.
Al 1375 es demana una concessió reial per construir un nou hospital que faria més les funcions d'alberg que d'hospital. L'any 1401 hi ha la primera referència a Spitalet. Durant el tercer quart del segle XIV es produeix un descens degut a diverses epidèmies i conflictes bèl·lics.
[edita] L'Edat Moderna
La població es manté estable durant el segle XVI. A aquesta època es perfila el Carrer del Xipreret, un dels punts de la ciutat on s'han conservat més edificis històrics.
Durant el segle XVII el nombre de catalans vivint a la zona es baix ja que la major part son immigrants occitans. A finals del segle s'arriba a la xifra de 500 habitants.
Cap l'any 1787 s'especula que hi havien 1633 habitants. Aquest augment reflecteix l'augment de la esperança de vida que passa dels 30-31 anys del segle XIV als 40 del segle XVIII.
L'Hospitalet era una vila tradicionalment agrícola i per l'autoconsum fins a finals del segle XVIII, moment en el qual s'instal·len les primeres fàbriques tèxtils.
[edita] Segle XX
A principis del segle XX, la ciutat experimenta un gran desenvolupament industrial i un espectacular creixement demogràfic. El 15 de desembre de 1925, el rei Alfons XIII li atorga el títol de ciutat.
Als anys 60 i 70, durant la dictadura franquista, l'Hospitalet incrementa en gran quantitat la seva població a causa de la immigració d'altres parts d'Espanya, però aquest creixement no va ser acompanyat de l'acondicionament necessari, fet que va provocar la mobilització dels ciutadans. No va ser fins a la tornada de la democràcia que la ciutat va començar a canviar, i va ser dotada d'escoles, poliesportius, mercats, centres culturals i parcs. Complerts aquests objectius, a la fi dels 90 l'Hospitalet inicia una segona transformació, una modernització per ser un municipi de pes dintre de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Històricament però, l'Hospitalet de Llobregat sempre ha format part del Baix Llobregat. És actualment una de les reivindicacions de part de la seva població.
[edita] Districtes
- Districte I: Centre, Sant Josep, Sanfeliu
- Districte II: Collblanc i La Torrassa
- Districte III: Santa Eulàlia i Granvia Sud
- Districte IV: La Florida i Les Planes
- Districte V: Can Serra i Pubilla Casas
- Districte VI: Bellvitge i Gornal
[edita] Esports
El club de futbol més important de la ciutat és el Centre d'Esports l'Hospitalet, a la Segona Divisió B. La resta de clubs són el Pubilla Casas, la Florida, la Unificació Bellvitge, el Santa Eulàlia, el Can Buxeres, l'Atlético Huelva, el Gornal, l'Hospitalense i el Xaloc.
L'Hospitalet també té clubs de bàsquet. El més important, el CB L'Hospitalet milita actualment a la lliga LEB, 2a divisió estatal.
També és molt important l'ISS, l'equip més famós d'atletisme de la ciutat d'àmbit europeu conegut abans com a Integra 2 o Hospitalet Atletisme.
[edita] Hospitalencs famosos
- Ferran Adrià: Famós cuiner català.
- Antoni Ros Marbà, director d'orquestra.
- Víctor Valdés: Porter del Barça.
- Antonio Chavarrías: Director de cinema.
- Marc Recha: Director de cinema.
- Josep Duran: Director de cinema.
- Joan Saura: Polític.
- Núria Espert: Actriu.
- Amparo Moreno: Actriu
