Magraner
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 La magrana, fruit del magraner
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Punica granatum Linnaeus |
||||||||||||||
El magraner (Punica granatum) és un arbre conreat pel seu fruit, la magrana
Taula de continguts |
[edita] Descripció botànica
Pertany a la família de les Lytraceae i al gènere Punica del qual només hi ha dues espècies: Punica protopunica de l'illa de Socotra i Punica granatum del mediterrani i sudoest d'Àsia.
És un arbre que arriba fins els 5 metres d'alçària, de capçada irregular, de fulles simples oposades, oblongues, enteres, lluents i caduques, amb espines. Les flors, que apareixen de maig a agost, són vermelles grosses i vistoses. El fruit comestible, la magrana és del tipus en balaústia.
[edita] Conreu
És un dels conreus fruiters més antics. És una planta exigent en calor a l'estiu, en canvi a l'hivern, sense fulles, pot resistir fins els 15 sota zero. També és molt resistent a la secada però necessita el regadiu, suporta un cert grau de salinitat, per donar bones produccions. S'adapta a tot tipus de terres. Les feines de conreu, llaurar, desherbatge, esporga, aclarida de fruits, collita són les normals en fruticultura.
Per l'alta necessitat en calor és molt habitual el conreu a Elx i en general a la zona sud del País Valencià.
[edita] El fruit,la magrana
Fruit de 7 a 12 cm de diàmetre de forma arrodonida i hexagonal anb una gruixuda coberta i moltes llavors. La part comestible és les llavors i la seva coberta que les envolta.
Maduren a la tardor, de setembre a novembre a l'hemisferi nord, sovint el contrast entre la secada de l'estiu i les fortes pluges de la tardor esquerda el fruit de les magranes i diversos fongs les fan malbé.
[edita] Usos
- Com una de les fruites dolces típiques de la tardor. El suc de la magrana és un ingredient d'alguns còctels
- A més de comestible també es fa servir en jardineria i en forma de bonsai.
- L'escorça de l'arrel del magraner s'ha emprat amb èxit, abans del descobriment d'altres medicaments de síntesi, per eliminar la tènia, paràsit intestinal humà.
