Stéphane Mallarmé
De Viquipèdia
Stéphane Mallarmé (Étienne era el seu nom real) fou un poeta francès, nascut a París el 18 de març de 1842 i mort a Valvins (municipi de Vulaines-sur-Seine, departament de Seine-et-Marne, França) el 9 de setembre de 1898.
Autor d'una obra poètica ambiciosa i (sovint voluntàriament) obscura, Mallarmé va ser l'iniciador d'una renovació de la poesia amb una influència que encara es pot percebre en l'actualitat. A finals del segle XIX, l'autor feia entrar la poesia a la modernitat.
Llegint Hegel, Mallarmé va descobrir que si «el Cel és mort», el no-res és un punt de partida que porta a la Bellesa i a l'Ideal. A aquesta filosofia hi havia de correspondre una nova poètica que verbalitzés el poder sagrat del Verb. Mitjançant el ritme, la sintaxi i el vocabulari rars, Mallarmé crea una llengua que ressuscita «l'absente de tous bouquets». El poema esdevé un món tancat en ell mateix i el sentit neix de la ressonància. El vers esdevé color, música, riquesa de la sensació, «concours de tous les arts suscitant le miracle». Amb Mallarmé la «suggestió» passa a ser el fonament de la poètica antirealista i converteix el simbolisme en un impressionisme literari.
[edita] Biografia
Va perdre la mare el 1848 i el van confiar als seus avis. Ingressat en un internat el 1852, va revelar-se com un alumne mediocre i en va sortir el 1855. Intern a l'institut de Sens, va quedar colpit per la mort de la seva germana Maria el 1855. En aquesta mateixa època, va compondre els primers poemes de l'adolescènia, recollits a Entre deux murs. Es tracta de textos amb una forta inspiració de Victor Hugo, Théodore de Banville o Théophile Gautier. La descoberta de les Flors del mal de Charles Baudelaire el 1860 el va marcar i influir en les primeres obres. Aquell mateix any, Mallarmé va entrar en la vida activa, en esdevenir professor a Sens, "premier pas dans l'abrutissement" segons el poeta. El 1862, alguns poemes es publiquen a diverses revistes. Coneix una jove alemanya a Sens, Maria Gerhard, nascuda el 1835, i deixa la feina per instal·lar-se a Londres amb ella, amb la intenció d'esdevenir professor d'anglès.
Lliure del servei militar el 1863, Mallarmé es casa a la capital anglesa amb Maria el 10 d'agost i obté, al setembre, el certificat d'aptitut per ensenyar anglès. Aquell mateix mes l'escullen responsable de curs a l'institut de imperial de Tournon-sur-Rhône (Ardèche), on es considera exiliat. En aquest periode no deixa de composar poemes com ara Les fleurs, Angoisse, Las d'un amer repos.... Durant l'estiu de 1864, Mallarmé va conèixer a Avinyó els poetes en llengua provençal: Théodore Aubanel, Joseph Roumanille i Frederic Mistral, amb qui va mantenir correspondència. Va tenir una filla, Geneviève, nascuda a Tournon el 19 de novembre de 1864.
L'any següent va composar L'Après-midi d'un faune, que esperava veure representat al "Théâtre-Français", però va ser rebutjat. Aquell mateix any, s'implica més en el mitjà literari parisí i traba bones relacions amb Leconte de Lisle i José María de Heredia.
 |
Aquest article és un esborrany sobre literatura i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
