Metàfora
De Viquipèdia
La metàfora és un dels recursos literaris més importants. Es basa en la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre. És semblant a la comparació, però en la comparació apareixen tots dos termes i es diu el que tenen en comú, mentre que a la metàfora hi ha una substitució total entre paraules o expressions. Un exemple típic de comparació: "les teves dents semblen perles" o "són com perles"; la metàfora podria ser "les perles de la teva boca" La metàfora té un alt poder suggeridor.
Quan un text es basa en una metàfora continuada, es parla d'al·legoria. Va ser molt usada a l'Edat Mitjana. Una metàfora culturalment acceptada és un símbol.
[edita] Metàfora com a generador de coneixement
Lakoff i Johnson, al llibre Metaphors We Live By que s'inclou entre les peces cabdals de la lingüística cognitiva, consideren que "la metàfora impregna la vida quotidiana, no només el llenguatge, sinó també el pensament i l'acció. El nostre sistema conceptual ordinari, en termes del qual pensem i actuem, és fonamentalment de naturalesa metafòrica". És a dir la metàfora ens permet conceptualitzar nous conceptes a partir d'aproximacions a conceptes coneguts.
Per explicar-nos innovacions en la realitat, ja siguin tècniques, de nous àmbits de coneixement o, si es donés el cas, de canvi de mentalitat a l'hora d'entendre àmbits de vivència concreta o abstracta —des d'Internet, passant pels sentiments, o per la comprensió de la llibertat humana fins a la presència de la divinitat en la nostra existència—; per explicar-nos tot això, doncs, normalment partim d'un domini d'origen sistematitzat —generalment lligat a la nostra interacció física amb el món i els altres— que ens ajudi a sistematitzar metafòricament el domini destí que necessita ajuda per tal de ser categoritzat i conceptualitzat de la forma més acurada possible, donada la seva poca consistència òntica, la seva borrositat de fronteres o simplement per la dificultat d'expressió inherent a determinades experiències.
Així, doncs, sistematitzem el món, en especial els nous àmbits de coneixement que van sorgint gràcies a la creació humana d’innovacions tècniques que sembla no tenir final, mitjançant metàfores que estan ja sistematitzades i, en molts casos, fins i tot subcategoritzades en sistemes simbòlics, per tal d'assolir una coherència conceptual —que no consistència— que ens ajudi en la nostra finalitat principal, que no és altra que la d'obtenir una comprensió de la realitat que ens permeti entendre allò que és i projectar correctament allò que volem que sigui, és a dir, que ens ajudi en la sistematització d’allò que és i que ens permeti projectar el millor possible les nostres accions al món.
