Mosul

De Viquipèdia

Mosul es una ciutat d'Iraq, capital d'una província. En àrab es diu Al-Mawsil que ve de wasala (unió de braços de riu) per estar situada en una unió de braços de riu prop del Tigris. Actualment (desembre 2005) la seva població, a manca d'estadístiques oficials s'avalua en un milió i mig de persones. La població kurda ha recuperat pes en els últims dos anys dins la ciutat però encara son majoria els àrabs.

[edita] Edificis i monuments

• Museu de Mosul
• Casa de Mosul
• Mesquita omeia (construïda el 640)
• Minaret Al-Hadba
• Mesquita de Nur al-Din (construïda per Zangi el 1172)
• Mesquita Mujahidi (segle XII)
• Mesquita del Profeta Jerjis (Jordi) i tomba de Al-Hur ben Yusef.
• Mashad Yahya Abul Kassem (segle XIII)
• Castell de Bash Tapia
• Plau Negre (Kara Serai), palau de Badr al-Din Lulu.
• Església Shamoun Al-Safa (Sant Pere) del segle IX
• Església Síria Ortodoxa Mar Toma (Sant Tomàs) del segle VIII
• Església caldea Mar Petion, del segle X.
• Església al-Tahira (La Immaculada) segle VII i reconstruïda el 1743
• Església Mar Hudeni, segle X
• Monestir de Mar Gurgis (Sant Jordi) segle XVII
• Monestir de Mar Matte (Sant Mateu)
• Monestir de Mar Behnam (Monestir de la Cisterna) del segle XII o XIII
• Església catòlica romana
• Monestir de Sant Elies

[edita] Fundació

La tradició musulmana en fa fundador a Rewand ben Bewarasp Adjdahak, durant l'imperi Persa i el seu nom inicial hauria estat Khawlan. Era seu d'un sàtrapa que portava el títol de Budh-Ardashiranshah i la vila s'hauria dit Budh-Ardashir. Un escriptor àrab diu que el rei persa Kavadh li va donar el nom de Bih-Hormiz-Kawadh.

Apareix al segle VI com cap de la metròpoli d'Athur, successora de Niniveh on des el 554 s'hi havia establert un bisbe nestorià. Raban Ishoyahbh hi va fundar el 570 un convent a la riba occidental del Tigris en front de Niniveh que després va quedar rodejat d'edificis i va esdevenir fortalesa. La regió cap el oest i sud es deia Adiabene, i cap al nord es deia Beth Nuhadhra.

[edita] Història

Al any 641 Utba ben Farkad va ocupar Niniveh (després anomenada Tall al-Tawba) i tot seguit la guarnició de la fortalesa al altra costat del Tigris es va rendir. Utba si va establir com a governador. Però poc després fou substituït per Harthama ben Arfadja. Al-Bariki sota el qui s'hi van instal·lar àrabs i va esdevenir ciutat militar (misr) i es va construir una gran mesquita. Harthama va donar el govern de la ciutat al seu fill Said i segons unes fonts a sa germà Muhammad ben Arfadja el va fer governador de la Djazira i Armènia, mentre que altres diuen que el seu germà fou governador d'Azerbaidjan i Mosul. Ibn Talib, un dels seus lloctinents a Mosul va fer les muralles i va engrandir la ciutat i amb les seves construccions Mosul va esdevenir la capital de la Djazira.

A la mort de Mutawakkil el kharigita Musawir es va apoderar de la regió i va establir la seva seu a Al-Haditha. El governador de Mosul, el khuzaita Akaba ben Muhammad fou deposat el 868 per el taghlibita Ayyub ben Ahmad que va deixar com a governador al seu fill Hasan ben Ayyub. Poc després se'n van apoderar els azidites dirigits per Abd Allah ben Sulayman que la va perdre davant el kharigita Musawir. El califa al-Mutamid en va nomenar governador al general turc Asatigin que poc després hi va enviar al seu fill Azkutigin que en fou expulsat pels habitants que van posar al front del govern a Yahya ben Sulayman. Asatigin va enviar llavors a Al-Haytham ben Abd Allah però fou rebutjat en el seu atac, i llavors hi van enviar al taghlibita Ishak ben Ayyub que la va ocupar; entre les tropes que van entrar a la ciutat hi havia Hamdan ben Hamdun. Poc després els habitants es van tornar a revoltar i Ishak fou expulsat. El 874 o 875 el califa al-Mutamid va nomenar al taghlibita Khidr ben Ahmad i el 880 a Ishak ben Kundadj que va morir el 891. El seu fill Muhammad ben Ishak va nomenar governador de la ciutat a Harun ben Sulayman que en fou expulsat per un altra revolta dels habitants que van posar al front a Harun ben Abd Allah i Hamdan ben Hamdun. Harun ben Sulayman va cridar en ajut als Banu Shayban que van assetjar la ciutat i finalment la van ocupar i Muhammad ben Ishak va tornar al càrrec però en fou deposat poc després pel cap kurd Ali ben Dawud.

El 892 el califa al-Mutadid va nomenar a Hamdan ben Hamdun però el 895 es va revoltar i quant el califa hi va enviar un exèrcit va fugir i el seu fill Husayn es va sotmetre. (Vegeu Hamdànides).

El general Nasr la va tenir un temps i es va enfrontar amb el kharigita Harun que fou derrotat i va fugir al desert. El governador Tuktamir fou empresonat pel califa i nomenat Hasan ben Ali que va enviar contra els kharigites a Husayn ben Hamdan que el va fer presoner el 896 i la família va tornar a tenir la confiança del califa. El 905, essent la regió objecte d'atacs kurds, el califa va enviar al hamdànida Abul Haydja Abd Allah, germà de Husayn, que tenia el suport dels taghlíbides de la regió (els hamdànides pertanyien a la tribu dels Banu Taghlib). Abul Haydja va arribar a Mosul l'octubre del 906 i el 907 va derrotar als kurds que estaven dirigits per Muhammad ben Bilal. Des llavors el hamdànides van governar a Mosul, primer com a governadors del califa i des el 929 de fet com emirs independents.

El 996 Mosul va passar als Ukaylides de la tribu dels Banu Kab, encapçalats per Husam al-Dawla al-Mukallad, que fou reconegut pels buwàyhides i que va dominar un territori que anava fins a Tauk o Dakuka, Al-Madain i Kufa.

El 1095 fou ocupada pels seljúcides i el 321 de l'hègira (1127-1128) l'atabek Imad al-Din Zangi (Zengi) es va fer independent, i fou governada per la dinastia zengita o zangita. El 1182 el zengita Iss al-Din Masud I fou assetjat per Saladí a Mosul i altra cop el 1185, sense èxit, però finalment, a la pau, els zengites es van reconèixer vassalls dels ayyúbides.

El visir Mudjahid al-Din karimaz fou el verdader governant de regió fins a la seva mort el 1199 i el va succeir el seu fill Badr al-Din Lulu, primer com a visir zengita i després (1234) com emir independent. El 1245 es va sotmetre a Hulagu. El 1260 el seu fill Malik al-Salih es va aliar a Baybars d'Egipte i els mongols van atacar Mosul que fou saquejada (1261) i el mateix emir va morir a la lluita.

Va quedar sota govern dels Il-Khan. El Djalayàrida Sultan Shaykh Uways va incorporar Mosul als seus dominis el 766 de l'hègira (1364-1365). Després va caure en mans de Tamerlà que la va enriquir; el seu governador de la Djazira fou Baba al-Din Kara Uthman que va fundar la dinastia dels Kara Koyunlu, que la va posseir el segle XV, fins que fou ocupada pels safàvides el 1508, després de la conquesta de Bagdad. El 1535 fou ocupada per Sulayman el magnífic, sultà otomà que va nomenar governador a Sayyid Ahmad ben Umar. Des el 1592 es coneix la llista completa de pashas del sandjak de Mosul depenent del vilayat de Djazira; els governadors duraven en general poc temps (entre 1638 i 1700 foren 48 pashas).

El 1743 fou assetjada per Nadir Shah però Husayn Djalili el governador el va rebutjar. Des llavors el pashalik fou en mans de la seva família (d'origen cristià) que va governar amb autonomia amb Abd al-Dajlil i els seus successors. Husayn ben Ismal fou pasha vuit vegades. El 1834 el sultà va posar fi als derebeys i va acabar amb l'autonomia i va destituir al pasha Yahya ben Numan al-Djalili.

El 1879 fou feta cap d'un wilayat anomenat Mosul amb els kadas de Mosul, Kirkuk. Arbil i Sulaymaniyya, però el 1895 els turcs n'havien perdut el control real i el cap kurd Mustafa Čalabi Sabundji hi va regnar com a sobirà i això va durar fins el 1911.

A finals d'octubre del 1918 fou ocupada pels britànics i encara que la regió havia de ser entregada a França d'acord al conveni Sykes-Picot de 1916, Clemenceau va acceptar que fos unida al Iraq (desembre de 1918) a petició de Lloyd-George el primer ministre britànic. El tractat de San Remo del abril de 1920 la regió fou posada sota mandat britànic i la societat de nacions ho va confirmar el 1925. El vilayat fou dividit en 4 províncies: Mosul, Kirkuk, Arbil i Sulaymaniyya.

El març de 1959 els notables locals i part de les forces armades van intentar enderrocar al president general Abd al-Karim Kasim però van fracassar. El 1969 la província de Mosul fou dividida en dos districtes, Niniveh i Duhuk.

En els anys vuitanta el regim de Sadam Hussein va començar una política d'arabització que en els següents vint anys va alterar la relació ètnica de la ciutat, abans favorable als kurds, en favor dels àrabs. La ciutat també tenia una forta minoria de turcmans, i una minoria assíria. La política però no fou d'abast massiu fins després del 1991.

El 1991, després de la guerra del Golf (1990-1991) els kurds es van revoltar i es van acostar a Mosul. La regió al nord de la ciutat va quedar sota domini dels grups insurgents kurds, però la ciutat i la zona cap al sud va romandre en mans del govern iraquià però dins d'una zona d'exclusió aèria on els vols militars iraquians estaven prohibits i la zona aèria estava sota vigilància d'avions americans i britànics. La política d'arabització es va intensificar i molts kurds foren expulsats de la ciutat, i les cases que deixaven buides eren ocupades per àrabs. El cinquè cos del exercit iraquià es va estacionar a la ciutat.

Després de la invasió americana del 2003 al Iraq, Mosul fou ocupada pels kurds el 11 d'abril, dos dies després de Bagdad, quant ja havia estat abandonada per l'exèrcit, i es van apoderar de tot l'armament i de la infraestructura essencial. El dia següent un comitè local es va fer càrrec del poder fins l'arribada dels americans en les següents hores. La 101 Divisió aerotransportada es va establir a la ciutat sota la direcció del general Petraeus.

El fill de Sadam, Qusay Hussein, es va refugiar a la ciutat i es va amagar allí, però va morir en una operació de les forces americanes el 22 de juliol de 2003. El novembre del 2004 la policia iraquiana es va revoltar i va entregar la ciutat a les milícies sunnites però el desembre els kurds i americans tornaven a tenir el control de la ciutat. Els americans pateixen nombrosos atacs, el mes mortífer el del 21 de desembre del 2004 en que van morir 44 empleats de seguretat (i 72 foren ferits) en l'atac al menjador de la Base de Marez al aeroport de Mosul.