Muro d'Alcoi

Muro d'Alcoi és una població de la comarca del Comtat. També conegut com Muro del Comtat o, simplement, Muro, el seu nom oficial és la forma castellana Muro de Alcoy.

Taula de continguts

1 Història
2 Demografia i economia
3 Geografia
4 Edificis d'interès
5 Cultura i gastronomia
6 Política
7 Murers il·lustres
8 Enllaços externs

[edita] Història

L'origen més remot que coneixem són les restes de la Cova Beneito, que podrien remuntar-se fins els 35.000 anys, més “recents” les deixalles torbades en les terrasses del Serpis o el poblat ibèric del Frare d'Agres.

La primera vegada que apareix el nom de Muro és en un document de l'any 1240 pertanyent al Llibre del Repartiment. En ell es reflexa la donació a Çalema Hoto, moro de Xàtiva, dels forns i molins existents en el lloc i de l'alqueria de Turballos al seu Justícia, per nom Pere del Bosch, l'any 1249. El 1291 Muro formarà part del feu entregat per Jaume II a l'almirall Roger de Llúria, qui gaudí la seua possessió fins el segle XV en què novament passa a la Corona. Serà Alfons el Magnànim qui, l'any 1448, atorgue el senyoriu a Ximén Pérez de Corella. Fra Bartolomé dels Àngels erigí l'any 1530 l'església de Sant Joan Baptiste, la qual depenia de la parròquia de Cocentaina i tenia com a filials les de Setla, Benàmer i Alqueria de Serra, convertint-se en parròquia independent quaranta i quatre anys més tard.

Muro es va convertir en Universitat en separar-se de Cocentaina, mitjançant privilegi concedit pel comte d'aquesta última vila. Fou un important nucli de moriscos format per 330 cases, es a dir, uns 1.500 habitants (murers o murenys); per això, després del decret d'expulsió, la Universitat romangué totalment despoblada. L'any 1611 el comte de Cocentaina i senyor de Muro, Gaspar Roiç de Corella, va imposar als primers 16 pobladors unes duríssimes condicions per les quals totes les terres i béns de la Universitat passaven a ser de la seua propietat, hom devien pagar elevats imposts i, fins i tot, podia aplicar condemnes de manera arbitrària. Aquest contracte desavantatjós portaria a la ruïna els camperols, constituint la peça clau per a entendre la revolta de la Segona Germania, que va tindre lloc el 1693. El seu capitost militar era el cirurgià murer Josep Navarro, s'enfrontà a les tropes reials resultant derrotat en la batalla que va tindre lloc en la veïna alqueria de Setla de Nunyes. A partir del 1706 es constituïx en vila.

Fou partidària de l'arxiduc Carles durant la guerra de Successió oferint resistència a les tropes del borbó en el port d'Albaida.

El topònim oficial és el de Muro de Alcoy. L'afegit “d'Alcoi” té el seu origen en l'epidèmia de còlera que a les primeries del segle XVIII hi hagué i en la qual Muro fou ajudat pels alcoians, que feien arribar els queviures a través del riu. En homenatge a aquells fets i per Reial Decret de 1917 es va fer oficial el topònim actual.

[edita] Demografia i economia

El creixement demogràfic ha estat constant des del segle XVIII en què, segons Cavanilles, ja s'apreciava l'existència de telers. La immigració atreta per la indústria tèxtil ha duplicat la població en el segle XX – 3.406 habitants a les primeries d'aqueixa centúria – fins arribar als 7.830 habitants empadronats en 2004 que es reparteixen en els nuclis de població de Muro, Alqueria Jordà, Benàmer, Setla de Nunyes i Turballos. El gentilici és murers o murenys.

La indústria és la base la riquesa murera, fonamentalment la tèxtil. També hi é s important l'artesania: hi ha tallers de guitarres, boixets, ceràmica, entre d'altres. Del passat agrícola roman, sobre tot, l'olivera amb el qual fruit s'hi elabora un excel·lent oli en les diveres almàsseres que hi ha a la vila.

[edita] Geografia

Els 30,5 km² de superfície s'estenen al redós de la Mariola i estan regats pel riu Serpis o d'Alcoi. Llocs d'interés: la Penya del Frare, els Fontanars, la font del Baladre, el Racó Llobet i els poblets de Turballos, Setla de Nunyes i Benamer que conserven el tipisme morisc del seu origen. Hi ha el sender de petit recorrgut PR-V56.

[edita] Edificis d'interès

Muro conserva casalots pairals, alguns dels quals s'han restaurat per a ús públic com ara el que allotja l'ajuntament o el de la biblioteca municipal. De la resta del patrimoni citem:

La Cova Beneito. Important jaciment arqueològic descobert en 1979.
Església de sant Joan Baptista. Neoclàssica, del segle XVIII, construïda sobre l'antiga mesquita.
San frances de Turballos. Segle XVIII.
Sant Joaquim de Setla de Nunyes.
Santa Maria de Gràcia de Benamer .
Ermita de la Verge dels Desemparats. Segles XVIII-XIX.
Ermita de Sant Antoni.
Casa Museu Francisco Torregrosa. Exposició permanent d'art abstracte i d'avantguarda.

[edita] Cultura i gastronomia

Fireta de Sant Antoni.

Mostra de l'afició musical i el respecte a les tradicions del poble són la Unió Musical de Muro, el Grup de Danses Baladre i l'Escola de música tradicional la Xafigà.

Entre d'altres celebracions festives esmentem la Fireta de Sant Antoni, amb mercat medieval i artesanal, els Moros i Cristians i una de les tres Carnestoltes amb més anomenada del País.

La borreta, el blat picat o les bajoques farcides, juntament amb bons embotits constitueixen l'oferta gastronòmica murera.

Segons la famosa cançoneta popular, és el poble on se'n va anar el tio Pep ("Tio Pep se'n va a Muro, tio Pep").