Nyx
De Viquipèdia
En la mitologia grega, Nix o Nyx (en grec Νύξ, ‘nit’) era la deessa primordial de la nit. També és anomenada Nicte, i en els textos romans que tracten aquest tema grec, el seu nom es tradueix com a Nox.
[edita] Nyx segons Hesíode
En la Teogonía d'Hesíode, la Nit va néixer del Caos. La seva descendència és molta, i reveladora. Amb la seva germana Érebo, la Nit va engendrar a:
- Èter (‘pura lluentor’) i
- Hemera (‘dia’).
Més tard, per si mateixa, la Nit va engendrar a
- Momo (‘sarcasme’),
- Ponos (‘pena’),
- Moros (‘destinació’),
- Tànatos (‘mort’),
- Hipnos (‘somni’),
- les Hespérides,
- les Keres i
- les Moires,
- els Onirs,
- Némesis (‘venjança’),
- Apate (‘engany’),
- Filots (‘tendresa’),
- Gera (‘vellesa’),
- Eris (‘discòrdia’) i
- Oizís (‘angoixa’).
En la seva descripció del Tàrtar, Hesíode afegeix que Hemera, qui ara és germana de la Nit en comptes de la seva filla, abandonava el Tàrtar just quan Nix entrava; quan Hemera tornava, Nyx marxava. Això s'assembla el retrat de Ratri (‘nit’) en el Rig-Veda, on aquesta treballa en estreta col·laboració però també en tensió amb la seva germana Usha (‘alba’).
[edita] Nix segons Homer
Al Llibre 14 de La Ilíada d'Homer hi ha una interessant cita d'Hipnos, el déu menor del somni, en la qual recorda a Hera un antic favor després que aquesta li demani que faci dormir Zeus. Hipnos va fer dormir anteriorment a Zeus una vegada a instàncies de Hera, el que li va permetre causar grans infortunis a Hèracles (qui tornava per mar de la Troia de Laomedonte). Zeus va encoleritzar i hauria llançat a Hipnos al mar si aquest no hagués fugit espantat fins a Nix, la seva mare. Hipnos segueix dient que Zeus, tement empipar a Nix, va contenir la seva fúria i d'aquesta forma Hipno va poder escapar d'aquesta.
