Basc
De Viquipèdia
|
'Euskara' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | Èuscar |
| Parlat a: | Espanya i França |
| Regió: | Europa Occidental |
| Parlants: | 1.033.900 (Materna: 700.000) |
| Rànquing: | |
| Classificació genètica: | Llengua aïllada |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Comunitat Autònoma Basca i municipis Navarra |
| Regulat per: | Euskaltzaindia |
|
|
|
| ISO 639-1 | eu |
| ISO 639-2 | baq/eus |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | eus |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El basc, o èuscar, és una llengua no indoeuropea parlada actualment en bona part del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc Francés (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània) a França. Avui en dia, la llengua basca no s'ha pogut incloure amb seguretat en cap família lingüística coneguda, i antigament el seu àmbit lingüístic abastà tota Aquitània, La Rioja, i els Pirineus aragonesos i part dels catalans. Alguns creuen que algunes de les paraules que li són pròpies procedeixen de l'edat de pedra, ja que es deriven del mot haitz "penya", per exemple:
- aizto o ai(n)zto "ganivet"
- aizkora "destral"
D'altres dubten d'aquesta etimologia, basant-se la posibilitat que la forma primitiva de haitz fos *anetz o *anitz. L'exemple de aizkora sol ser contestat amb què també és probable que provingui del llatí asciola "destral petita".
Es creu que la llengua dels bascons (el protobasc, origen del basc actual) és anterior a l'aparició de les llengües indoeuropees a Europa, i hauria estat estesa per tota la Península Ibèrica, i per tota Europa.
Encara que fins no fa molt es trobava en una situació crítica a la part sud (va estar prohibit parlar-la a alguns llocs i estava prohibit a les escoles durant la dictadura del general Franco) ha iniciat una lenta milloria. No obstant això a la part nord dels Pirineus hi ha zones en les que està en regressió.
Luca Cavalli-Sforza afirma que hi ha una possible relació tant linguística com genètica entre les poblacions japoneses i basques, recalcant-ne l'antiguitat de l'origen i el fort aïllament d'aquestes dues poblacions. El més probable és poder relacionar el basc amb el grup de les llengües ibèriques, per comparació fonètica amb taules de plom gravat localitzades a l'assentament ibèric d'Ullastret.
[edita] El substrat basc a Catalunya
Segons el filòleg Coromines la llengua basca, o una llengua d'un grup lingüístic bascoide, es conservà parlada a l'Alt Pallars fins els volts de l'any 1000.
La toponímia del Pirineu català s'explica fàcilment acudint a unes arrels basques: Esterri i Gerri probablement deriven d'herri que vol dir 'poble'. Besiberri podria venir de les paraules bizi berri amb el significat de vida nova.
Urgell és possiblement derivat d'ur (aigua), com el municipi d'Ur.
Un cas molt clar és el de la Vall d'Aran (haran en el basc actual vol dir 'vall').
A més la llengua aranesa és un subdialecte del gascó dins la llengua occitana el qual (com el castellà) per haver-se originat en contacte amb el basc té algunes característiques on hi ha influït un substrat basc. Aquest és el cas de la fonètica en especial el vocalisme en les cinc vocals bàsiques i l'emmudiment de la "f". Així en aranès "festa" es diu hèsta i "farina" haria. El basc en no tenir el fonema "f" o l'emmudien o el convertien en una altra lletra, així la "figa", en llatí clàssic ficus, passa a figo en llatí vulgar i en basc a pigo.
La paraula catalana esquerra, castellana izquierda i galaicoportuguesa esquerda, provenen de la basca ezkerra (esku vol dir 'mà').
També la samarra o samarreta és una paraula d'origen basc.
Una de les maneres de dir ganivet en basc és precisament ganibet, però en aquesta cas tant en català com en basc és tracta d'una derivació de la paraula germànica. Com en anglès knife amb transformació de les consonants k,n,f en g,n,b.
