Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Web Analytics
Cookie Policy Terms and Conditions Península de Corea - Viquipèdia

Península de Corea

De Viquipèdia

Situació de Corea dins de l'Extrem Orient.
Situació de Corea dins de l'Extrem Orient.

Corea és una península de l'est d'Àsia. La frontera terrestre correspon gairebé totalment amb la República Popular de la Xina, excepte un petit tros al nord-est on voreja Rússia. La resta de la península està enrevolta pel Mar Groc i del Mar del Japó.

Actualment (des de 1945) està dividida entre dos estats: Corea del Nord (comunista) i Corea del Sud (capitalista).

Corea del Nord (taronja) i Corea del Sud (blau) així com els estats que els envolten: Rússia (gris), Xina (verd clar) i Japó (verd fosc).
Corea del Nord (taronja) i Corea del Sud (blau) així com els estats que els envolten: Rússia (gris), Xina (verd clar) i Japó (verd fosc).


Taula de continguts

[edita] Història

L'història antiga es controvertida. No hi ha documents contemporanis i així els coreans estableixen una dinastia nacional derivada d'una raça de semideus que va formar el regne de Joseon (Chosun), mentre els xinesos atribueixen la fundació del regne a un xinès que va viatjar al país el 1122 aC., anomenat Ki Tze (Gi Ja en coreà), on la gent vivia en coves en estat primitiu, i entusiasmats per la seva saviesa el van proclamar rei. El seu regne es va dir Chao Hsien. Les llistes dels reis son tradicionals (i oposades una amb l'altra) i no tenen cap comprovació històrica.

El darrer princep fou Lee Ku

[edita] Guerra entre Corees

Durant la guerra freda que va enfrontar el Bloc comunista i el bloc capitalista arreu del món Corea es va dividir en dos estats. La guerra de Corea no va ésser només civil, sinó, i principalment, una guerra internacional. Estats Units va entrar a la guerra quan la URSS de Stalin va intentar ocupar territoris de l'Est d'Europa, la URSS havia dit als sectors sapitalistes mundials que no volia expadnir el comunisme pel món, i aquests es van creure aquest canvi de rumb portat a terme durant l'stalinisme. La por dels capitalistes davant "l'amenaça roja" va tornar a aflorir quan l'URSS va voler annexionar-se territoris com altres estats vencedors de la guerra van fer (aliats). EEUU però, va vuere en aquesta acció un proc´çes terrible per a la vella Europa, l'entrada del Bloc comunista. EUA que ja havia intervingut al Pacífic en altres ocasions, en contradicció amb la seva política aïllacionista, va iniciar la guerra freda al bloc oposat. Els dos blocs, sobretot, l'URSS i EUA van iniciar una guerra cruenta però deslocalitzada i sovint més diplomàtica que violenta (els míssils de Cuba, etc.) a altres estats. S'iniciava la "Guerra Freda" que acabaria donant com a vencedor als EEUU.

La guerra a Corea entre els dos blocs va fer que el páis es dividís en dos estats. Corea del Nord, recolzada, auspidiada i manada per la URSS, i Corea del Sud, un estat amb pocs recursos que EUA va donar suport i que va voler espandir al Nord. Els dos sistemes volien ser hegemònics en els dos estats, però la guerra no va aconseguir cap vencedor, ans al contrari, va aconseguir dividir un estat en dos països tan diferents (comunista el Nord i capitalista Corea del Sud) que encara no s'han tornat a reconciliar i a unir des de llavors.

[edita] El cas d'Alemanya i la possible unió dels dos estats

Mentrestant la RFA i la RDA s'unien en un estat (capitalista), les dos Corees no es debaten res i cada cop se separen més. La seva història és comuna però la guerra les fa irreconciliables, els dos sistemes són gairebé impossibles de conviure junts i fins que un d'aquests sistemes no caigui en un dels dos estats no es podran unir; encara que el Nord sigui un estat tancat, el comunisme que es porta allà seguint els teories de la societat justa que propagava Marx dista molt d'això, més aviat s'ha convertit en una dictadura personalista autàrquica, que no d'economia comunista o planificadora. O dit d'una altra manera, que al món no hi ha comunisme ni la seva fi en el Nord pot ésser el causant d'una possible unió entre els dos estats´, és la caiguda de la dictadura o dels "residus" dictatorials del Nord els que han de caure perquè la societat del Sud i els germans del Nord tornin a conviure, si així ho decideixen i volen, en un estat únic.

[edita] Corea del Sud

Corea del Sud és un dels "Dracs asiàtics" degut al seu creixement econòmic dut a terme durant la dictadura. Actualment la societat (coonfuccionista com sempre) s'està liberalitzant, això sí, sense deixar de banda la seva personalitat i història característica; encara que alguns experts de viatges diuen que la modernitat i la tradició no estan reconciliats a Corea del Sud i que això la fa especial. Algunes coses que ens arriben de Corea són algunes pel·lícules com "Host". El CEII de la UAB fa cursos sobre cinemà sud coreà per tal d'entendre la tradició coreana i la seva forma de viure.

[edita] Fonts

"El cinemà coreà com a expressió ...", curs del CEII de la universitat de Bellaterra (UAB, 2006 - 2007)




Àsia Aquest article sobre Àsia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant-ne la qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.
Static Wikipedia 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu