Protobasc

De Viquipèdia

El protobasc és la llengua basca hipotètic anterior a la seva escriptura.

Atès que el basc no té parents coneguts, aquesta teoria es desenvolupa per mitjà de la tècnica coneguda com reconstrucció interna. En aquesta àrea, els majors avanços han vingut de la mà dels lingüistes Luís Michelena i Joseba Lakarra, encara que els dos proposin diferents estats de llengua. El de Michelena reflectiria l'estat de llengua anterior a la vinguda dels romans, i el de Lakarra l'anterior a la dels celtes.

En general, el protobasc és la reconstrucció de la llengua antecessora directa de el basc, parlada aproximadament entre l'any 500 aC i el començament de l'Era Comuna, en les àrees cantàbrica i circumpirenenca, i que correspon a l'estat de la llengua basca anterior a l'influx del llatí. La base per a la reconstrucció de les etimologies protobasques predecessores, un treball d'investigació realitzat principalment per Luis Michelena, Henri Gavel, Alfonso Irigoyen, etc., i en l'actualitat per Joseba Lakarra i Joaquín Gorrochategui, són els testimoniatges aquitans, l'onomàstica basca (toponímia, oiconímia, antroponímia, hidronímia, etc., de l'àrea bascoparlant actual i anterior), la informació proporcionada pels dialectes labortà, biscaí, alabès, guipuscoà, alt-navarrès, baix-navarrès, suletí i roncalès, recollida en textos arcaics, en la literatura en basc i en la parla corrent.

En principi, el tipus lingüístic protobasc més recent es caracteritzaria per un ordre ND (Nom-Demostratiu), ordre NA (Nom-Adjectiu) i absència de gènere, i categories de nom i adjectiu poc diferenciades, igual que el basc actual.

[edita] Fonologia

Martinet va ser el primer que es va aproximar amb èxit al sistema fonològic del protobasc. En l'interior de paraula en els préstecs del llatí, el tret [+/- sonor] de les explosives es mantenia, però en començament de paraula no succeïa així i tots resultaven sempre [+sonor] (per exemple, pacem >"bake"). S'havia proposat que en basc aquesta diferència només succeia en l'interior de la paraula, però no semblaria normal entre les llengües del món. Martinet va portar al debat el sistema de les explosives del danès, que el tret no és [+/-sonor] sinó [fortis/lenis], o sigui, un fonema té una realització més forta i altra més feble. A part d'això, cadascun té una pronunciació diferent depenent de la seva posició forta (en començament de paraula) o feble (entre vocals). Les sonores llatines se suplien amb un o altre segons la seva posició. Luis Michelena va acceptar aquesta hipòtesi i, a més, la va ampliar a tot el sistema. Així, al costat dels parells de sibilantes africades (fortes) i fricatives (lenes), i a més del format per les vibrants, va proposar les formes fortes (/N/ i /L/) de /n/ i /l/. El fonema /N/ explica perque la nasal geminada (escrita ) del llatí es manté com /n/ en el basc actual i la nasal simple del llatí ha desaparegut. De la mateixa manera, les /L/ avui es conserven com /l/ i les quals eren /l/ avui són /r/ simples. Aquests processos de lenición sembla que van succeir durant l'Edat Mitjana. A més d'això, Michelena va excloure la /m/ del sistema, perquè era un so secundari (gairebé sempre està en lloc d'una /b/ influïda per la proximitat d'una /n/), va excloure també el fonema /p/ perquè apareixia en distribució complementària, i els fonemes palatals els va considerar com expressius. Segons això, Michelena va proposar aquest sistema que Lakarra també accepta:

fortes (p) t k L N R s z

aspiració h

lenes b d g l n r ts tz

[edita] Arrel sil·làbica

Joseba Lakarra proposa el model sil·làbic CVC per al protobasc més antic o pre-protobasc, com es pot deduir de les paraules d'antiga herència basca, retirant el model CVCV proposat amb anterioritat. Michelena per contra havia proposat (C)V(W)(R)(S)(T), però en opinió de Lakarra el model és massa extens, i a més totes les posicions no es compleixen en cap paraula. En basc d'avui tenim encara paraules d'aquest model, per exemple "lur" 'terra', "zur" 'fusta' o "gar" 'flama'. En qualsevol cas, aquestes arrels sil·làbiques tenien limitacions que apareixen en la part de la fonologia.

[edita] Morfosintaxis

El no contar amb textos escrits dificulta molt conèixer la morfosintaxis del protobasc. Tot i això, els verbs sintètics més característics, per exemple, els que van obrir camí a Ricardo Gómez, el basc en lloc de l'actual ordre fonamental de paraules SOV, hauria tingut el VSO. Un altre indici seria tenir tancada la categoria adjectiu, en les posicions que avui usem l'adjectiu, emprant participis, préstecs o frases de relatiu, totes a la dreta del nom.

[edita] Mitjos per a la formació de paraules

En una època més tardana les citades arrels CVC van desenvolupar la capacitat de rebre prefixos (no com en el basc actual) i d'aquesta època tenim les paraules amb CV-CVC ("lagun", "mehar" <*benar).

Exemples del protobasc procedents de la "Fonètica històrica basca" de Luis Michelena

Protobasc	Basc	Català
*ardano	ardo	vi
*arrani	arrain	peix
*bene	mehe	prim
*bini	mihi	llengua (anat.)
*eLana	elai	oreneta
*eNala	enara	oreneta
*gaztana	gazta	formatge
*organa	orga	carro
*seni	sehi	nen
*suni	suhi	gendre
*zani	zain	vigilant, guardià
*zini	zii, zi	gla

Exemples de Joseba A. Lakarra de veus monosíl·labes reduplicadae a l'esquerra en el preprotobasc:

Preprotobasc	Basc	Català
*da-dar	adar	banya
*da-dats	adats	cabellera
*de-der	eder	bell
*do-dol	odol	sang
*go-gor	gogor	dur
na-nal ( > anal)	ahal	poder
na-nantz ( > anantz)	ahantz-	oblidar
ni-nintz ( > inintz)	ihintz	rosada
no-nol ( > onol)	ohol	post 'peça de fusta plana'
*ze-zen	zezen	toro