Punk

De Viquipèdia

El punk és un moviment cultural urbà o subcultura nascut a finals dels anys 70 al Regne Unit. L'estil musical lligat al moviment punk és el punk-rock, també anomenat simplement "punk". Aquesta subcultura, al llarg del temps, ha anat donant pas a vàries ramificacions tant musicals com culturals/artístiques, com per exemple la música hardcore punk o crust punk, amb les seves respectives temàtiques. També s'ha desenvolupat paral·lelament a subcultures i estils similars com el oi! i ha donat pas a nous estils i cultures suficientment diferenciats al punk com el post-punk o el rock gòtic.

El punk com a moviment cultural (incloent l'estil musical) es basa principalment en una actitut honesta, directa, sense compromís, agressiva, provocativa i anticonformista cap a tot el que limiti la llibertat individual, des de l'Estat fins a la religió, passant pel capitalisme, la moral políticament correcta o simplement la pressió que la societat exerceix sobre l'individu de diferents formes. Per aquesta raó molt "punks" adopten ideologies polítiques com l'anarquisme, s'uneixen a moviments socials com el "moviment" okupa o fins i tot poden arribar a adoptar actituds més aviat destructives, com la que predica la idea del No Future. L'hedonisme també acostuma a ser un dels atributs que caracteritzen als punks. No obstant això, cal deixar clar que el punk és principalment una actitut, una forma de ser, de viure, de sentir. El punk és també el moviment urbà dels desafavorits, i dels que n'estan fins els collons de la societat actual i la seva hipocresia.

[edita] Història

Els orígens del moviment punk es troben als EUA, concretament a la ciutat de Nova York, on un grup anomenat The Ramones, a mitjans dels 70, està revolucionant el món de la música. El seu estil, influenciat per The Stooges, MC5 i The New York Dolls entre d'altres, és rock and roll simplificat - reduït a uns quants acords -, accelerat i estrident amb temàtiques com la vida al carrer, la droga, el sexe, l'atur, etc. Encara que la temàtica de la música dels Ramones és més aviat "rock n' roll" i que el moviment neix realment al Regne Unit, la seva música ja compta amb atributs que configuraran la subcultura. És al fer una gira pel Regne Unit que individus que poc desprès formaran grups emblemàtics com els Sex Pistols, The Clash o The Damned s'inspiren dels Ramones i formen els grups ja anomenats. La situació social i econòmica del país en el moment es reflexa en la temàtica d'aquests grups, el punk-rock sent la via perfecta per expressar els seus sentiments de ràbia, frustració, etc. cap a la societat britànica. Als EUA, altres grups com els Dead Kennedys o els Misfits sorgeixen, seguint les passes dels Ramones.

Grups com els Sex Pistols adopten una temàtica provocativa, sarcàstica i fins i tot destructiva, d'altres com Dead Kennedys o Crass adopten una actitud més polititzada (l'anarquisme en l'ultim cas), mentre que d'altres com The Adicts basen la seva temàtica en la vida al carrer dels joves (adoptant també una imatge à la Clockwork Orange).

No obstant això, a finals dels 70 el punk ha obtingut tant d'èxit comercial que ha perdut el seu significat. Però a començaments dels 80 una nova onada de grups sorgeix i radicalitza el moviment amb una estètica més dura i provocativa i un nou estil de punk-rock igual de dur. Grups com GBH, The Exploited, Discharge i Amebix al Regne Unit i Black Flag, Minor Threat i Bad Brains als EUA representen un nou impuls al moviment. Dos nous estils musicals, el hardcore punk o hardcore i el crust apareixen. El hardcore es caracteritza per ser bàsicament punk bastant més accelerat i "cantat" a crits. D'altra banda, el crust és punk o hardcore amb un so més extrem, pesant, greu i brut, amb certa influència del metal. Noves temàtiques i moviments com el straight edge - que afirma la voluntat d'una vida sense drogues ja que aquestes fan que un individu no estigui totalment a l'aguait del que passa al seu voltant - o el DIY (Do It Yourself) sorgeixen i/o es consoliden, juntament amb noves estétiques, com la que avui en dia está considerada com clàssica: cresta, pantalons trencats, jaqueta de cuir amb pins, tatxes, punxes, cadenes, etc.

El principi dels 80 també representa l'arribada del punk a l'Estat Espanyol. Grups com La Polla Records, Eskorbuto, Cicatriz i Siniestro Total són els pioners d'un moviment que s'ha arrelat i s'ha particularitzat considerablement en aquest país. El punk-oi! es representat per Kaos Urbano

La primera meitat dels 90 veu sorgir grups als EUA que configuren el que es podría considerar com a Tercera onada: The Offspring, Green Day, Rancid i Blink-182 enriqueixen el punk-rock musicalment amb un so més modern i variat (Rancid i el seu àlbum "And Out Come the Wolves...", encara que molt inluenciats per The Clash, n'és un bon exemple). D'altra banda, aquests grups també fan que el punk-rock es torni a comercialitzar degut a l'accessibilitat de la seva música i també a la seva temàtica més juvenil i desenfadada (Blink 182 n'és l'exemple perfecte). Això fa que molts punks rebutgin alguns dels nous grups i estils o que simplement siguin classificats com pop-punk. Certament, el que es podría considerar com pop-punk té poc a veure amb el missatge o l'actitud original del punk.

[edita] El punk, més rellevant que mai

Avui en dia, el punk en totes les seves ramificacions segueix sent una subcultura (i no una "tribu urbana") amb una presència considerable en les societats occidentals i desenvolupades. Tanmateix, encara que alguns es prenguin el moviment com una "tribu urbana" (com si fos simplement una estètica que es pot posar i treure), un simple moviment de joves en l'edat de la pubertat o de paràsits socials que no volen dedicar-se a res més que beure, l'actitud punk no ha perdut la raó de ser; en tot cas, cada cop té més rellevància. En un món on el que governa és la hipocresia, el desig de poder - econòmic o polític -, l'egoisme, els prejudicis, el dogmatisme, la ignorància i el conformisme, juntament amb el que tot això provoca - guerres, pobresa, desigualtat, explotació, discriminació, etc. -, el punk afirma la llibertat natural de l'home i la dignitat i el coratge de la lluita per a la seva alliberació.