Eskorbuto

De Viquipèdia

Eskorbuto va ser un dels primers grups de música punk amb lletres en espanyol. Van aparèixer els anys 80 originaris del Gran Bilbao, concretament de la localitat de Santurce (País Basc, Espanya). Juntament amb La Polla Records han tingut molta influència en el panorama punk i punk rock espanyol.

[edita] Biografia

El grup es crea el 1980 influenciat per la repercusió del movimient punk de 1977. El 1983 en un viatge a Madrid són detinguts per la policia pel contingut de les lletres de la maqueta que portaven (amb temes com "ETA" o "Maldito País España") i s'els aplica la llei antiterrorista. Durant l'empresonament, Eskorbuto se sent abandonat per alguns sectors del País Basc, fet que plasmen en el disc "Zona Especial Norte" (1984) compartit amb RIP (banda)|RIP, en el tema "A la mierda el País Vasco". Això, juntament amb no voler-se alinear amb el denominat Rock Radical Basc, els va portar molts problemes a l'hora de tocar al País Basc. El seu primer àlbum oficial, "Eskizofrenia", va arribar el 1985 i van començar a fer actuacions fora del País Basc, ja que a casa seva tenien poques possibilitats de tocar. El 1986 treuen "Anti-Todo", disc considerat per molts un dels millors discos punk d'Espanya de tots els temps. Aquell any també treuen un doble àlbum en directe titulat "Impuesto Revolucionario" i el 1987 surt a la venda un nou disc doble, aquesta vegada d'estudi, "Los demenciales chicos acelerados". El 1988 decideixen autoproduir-se i treuen "Las más macabras de las vidas". Amb Iosu i Jualma ben ficats en problemes seriosos amb l'heroïna, treuen "Demasiados enemigos" el 1992. Poc després Iosu i Jualma es despedien per sempre: Iosu mor a causa de la droga just després d'haver-la deixat, el 31 de maig de 1992; i Jualma també deixa l'heroïna però està malament de les coronàries i, al no tenir forces per superar-ho, mor el dia 8 d'octubre de 1992.
"Aki no keda ni Dios" es publica el 1994, amb cançons composades per Paco i Jualma abans de morir. Paco va decidir seguir amb el grup, tot i la mort dels dos membres fundadors, cosa que li retreuen molts dels fans del grup. "Kalaña" (1996) i "Dekadencia" (1998) són els seus treballs amb la nova formació. Els Eskorbuto mai van destacar per les seves habilitats com a músics tot i això van compondre cançons que es convertiren ràpidament en himnes de l'època, com "Mucha policía poca diversión". Les lletres estaven carregades de ràbia i contingut social. Fou un grup molt polèmic, estimat per molts i odiat per altres. Mai es van alinear políticament amb cap ideologia. El rock no tiene patria, ni siquiera la vasca, van dir en una ocasió. Les relacions amb alguns grups no van ser bones, com amb La Polla Records, a qui van robar una guitarra. Això va provocar un boicot per part d'ells i les sales havien d'optar per tenir a Eskorbuto o a la Polla Records, però mai a tots dos junts.

[edita] Discografia

Primeros ensayos - (1982)
Jodiéndolo Todo - (1983) (Maqueta)
Que Corra La Sangre - (1984) (Maqueta)
Zona Especial Norte - (1984) (Disc compartit amb el grup RIP)
Eskizofrenia - (1985)
Anti Todo - (1986)
Ya no quedan más cojones, Eskorbuto a las elecciones - (1986) (Recopilatori)
Impuesto revolucionario - (1986) (En directe)
Los demenciales chicos acelerados - (1987)
Las más macabras de las vidas - (1988)
Demasiados enemigos - (1991)
Aki no keda ni Dios - (1994)
Kalaña - (1996)
Dekadencia - (1998)

[edita] Discos Tribut

El Infierno Es Demasiado Dulce - (1992) (Recopilatori)
Kanziones Malditas - (1997) (Recopilatori)
Kanziones Malditas II - (1998) (Recopilatori)
Tren Con Destino Al Infierno - (2000) (Versions en tribut)

[edita] Llibres

Llibre "Eskorbuto: Historia Triste", de Diego Cerdán, Ediciones Marcianas, Madrid 2001.
Llibre "Flores en la basura", de Roberto Moso. Dedica un capítol a Eskorbuto.