Regió del Pont

De Viquipèdia

Pont (llatí Pontus) fou una regió de l' Àsia Menor que prenia el seu nom de ser a la costa del Pont Euxí. S'estenia de la Còlquida (del riu Fasis) a l'est, fins a Paflagònia (el riu Halis) a l'oest; a la part occidental s'estenia mes a l'interior que a la part oriental. Territori pooblat per tribus, els districtes rebien antigament el nom de la tribu. El primer que va usar el nom Pont fou Xenofont.

Taula de continguts 1 Límits i economia 2 Muntanyes i promontoris 3 Rius i llacs 4 Pobles 5 Districtes 6 Ciutats 7 Història

[edita] Límits i economia

Vers el segle II aC el seu límit interior arribava a Galàcia, Capadòcia i Armènia Menor. Ocupava les planes de la costa i les muntanyes que servien de frontera a l'interior. Les planes eren molt fèrtils i produïen fruites, gra, olives, fusta i altres productes. La producció de mel era important. El país produïa ferro i sal.

[edita] Muntanyes i promontoris

Les muntanyes principals eren les Talaura, Pariadres (a l'est de les muntanyes scoedises) una branca de l'Antitaure, que connectaven amb el Caucas. De les Pariades sortien dos branques: les Litros (Lithrus) i les Oflimos (Ophlimus) vers el nord.

Els caps principals eren l'Heracleium, Iasonium, i Zefirium que formaven les badies d'Amisos i Cotiora.

[edita] Rius i llacs

Les muntanyes donaven origen a nombrosos rius com l' Halis, Licastos, Khadisios, Iris, Scylax, Licos, Thermodon, Beris, Thoaris, Oenios, Phigamos, Sidenos, Genethes, Melanthios, Pharmathenos, Hyssos, Ophis, Ascuros, Adienos, Zagatis, Pritanis, Pyxites, Archabis, Apsaros, Acampis, Bathys, Acinasis, Isis, Mogrus, i Fasis. L'únic llac era el Stiphane Palus, a l'oest, al nord del Scylax.

[edita] Pobles

Els pobles principals eren els leucosiris, tibarens, calibes, mosinecs, heptacometes, driles, bequires, bisseres, colquis, macrons, mares, taocs i fasians. A la costa hi havia colònies gregues que havien hel·lenitzat una mica a les tribus de les planes, però no a les muntanyeses.

[edita] Districtes

El Pont es dividia en districtes:

• • A la costa
• Gazelonitis
• Saramene
• Temiscura
• Sidene
  • A l'interior:
• Fazemonitis
• Pimolisene
• Diacopene
• Khilicomene
• Daximonitis
• Zeletis
• Ximene
• Megalopolitis

[edita] Ciutats

• Amisos
• Polemonium
• Cotiora
• Farnàcia
• Cerasus
• Trapezus
• Apsarus
• Cabira
• Gaziura
• Zela
• Comana del Pont
• Neocesarea
• Sebastea
• Temiscura
• Fazemon

[edita] Història

Va passar a Pèrsia vers el 546 aC i va ser constituït en satrapia el govern de la qual fou donada a prínceps de la casa reials; les tribus es governaven pels seus caps locals hi havien de pagar taxes i aportar soldats al sàtrapa, si be algunes no eren sotmeses. El 363 aC el sàtrapa Ariobarzanes II va sotmetre les tribus de l'interior. El seu successor Mitridates II va quedar de fet independent al enfonsar-se l'Imperi persa després del 334 aC, i va aprofitar les lluites entre els diàdocs per ampliar els seus territoris. Va morir vers el 301 aC i el va succeir el seu fill, Mitridates III que fou el rei Mitridates I del Pont.

Vegeu Regne del Pont

Després del 65 aC la regió va quedar a l'orbita romana. Pompeu va annexionar la part occidental del Pont (fins a Ischiopolis i la frontera de Capadòcia) a Bitínia i va donar la resta a prínceps veïns (per exemple a Deiotarus de Galàcia, el anomenat Pont Gàlata entre l'Iris i el Halis); el colquis van rebre una porció del país i un rei anomenat Aristarc; Farnaces II, fill de Mitridates VI, va rebre Crimea (Regne del Bòsfor); la part central entre l'Iris i Farnàcia vers el 36 aC fou donat per Marc Antoni a Polemó I, fill de Farnaces II i des llavors fou conegut com Pont Polemoniac (Pontus Polemoniacus) juntament amb la Petita Armènia, quedant separats a la seva mort, i la viuda Pitodoris la va transferir al rei Arquelau de Capadòcia, per lo que fou després coneguda com a Pont Capadoci. El Pont Polemoniac va passar al Imperi a la mort de Polemó II (63), i va ser convertit en província romana (64) sota el mateix nom tot i que sovint administrada juntament amb la província de Galàcia.

El 294 la província es va dividir en dues: a l'oest el Diospont que va incloure el Pont Capadoci, i a l'est el Pont Polemoniac. Al segle IV el Diospont fou rebatejat Hel·lenopont i al segle V ampliat cap a l'est per la zona de la costa, pero va perdre el Pont Capadoci (que va passar a Capadòcia Segona); el Pont Polemoniac (la part oriental) fou integrat a Armènia.