The Beatles
De Viquipèdia
 |
||
|---|---|---|
 |
||
| Informació bàsica | ||
| Origen | Liverpool, Anglaterra | |
| Gènere(s) | Rock, Pop, Rock psicodèlic | |
| Anys en actiu | 1960 - 1970 | |
| Discogràfica/ques | Parlophone Capitol Apple Odeon Vee-Jay United Artists Atco Swan |
|
| Pàgina web oficial | www.beatles.com | |
|
|
||
| John Lennon Paul McCartney George Harrison Ringo Starr Pete Best Stuart Sutcliffe |
||
The Beatles foren un grup de música procedent de Liverpool, Anglaterra format per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. Són un dels grups més comercials i exitosos en la història de la música popular. La seva innovació en la música popular i l’impacte cultural van ajudar a definir els anys seixanta.
The Beatles foren el grup amb més vendes en tot el segle XX. Al Regne Unit van llançar més de 40 diferents singles, àlbums, EP que van arribar al número ú. El seu èxit es va repetir també en molts altres països: EMI assegurà que per a 1985 el grup havia venut més d’un bilió de discs o cintes en tot el món.
Taula de continguts |
[edita] Introducció
Sorgits a principi dels anys 60, iniciadors del fenomen beat. Partint de la base rítmica del rock, les seves composicions foren una veritable troballa en la melodia i en l'harmonia. Amb influències del rhythm and blues, i del blues progressiu, el seu estil va seguir una evolució constant. Des de meitat dels anys 60, amb l'arribada de l'èxit internacional, la seva música es va decantar cap a un eclecticisme que incloïa una forta influència oriental i que va donar com a resultat algunes de les obres més significatives de la psicodèlia i, ja al final de la dècada, del rock progressiu.
Les seves cançons van reflectir els problemes d'un cert sector de la joventut de l'època, que pretenia restar al marge de l'anomenada societat de consum, superar les convencions i els aspectes més retrògrads de la societat occidental, a l'hora que reclamava nous valors tant estètics i artístics com espirituals i socials (relacionats, per exemple, amb l'alliberament sexual i l'antimilitarisme).
La seva dissolució oficial va tenir lloc l'any 1970. Els seus integrants van seguir les respectives carreres musicals en solitari, tot i que hi van sovintejar les col·laboracions entre ells. L'any 1995, amb motiu de l'edició del primer volum de la trilogia Beatles Anthology, va tenir lloc una reunió virtual del grup, amb l'ajuda d'unes cintes que John Lennon havia deixat enregistrades i que van ser la base de dues noves cançons: Free as a Bird i Real Love.
[edita] Biografia
[edita] Els Inicis i la formacio(1957- 1959)
Un dels factors determinants a la gestació dels Beatles fou la influència exercida pel contingut musical de l'emissora pirata Radio Luxembourg, mitjançant la qual els joves com l'adolescent John Lennon podien tenir accés a artistes com Elvis Presley, Ray Charles, Chuck Berry o Bill Haley. A això cal afegir la iomportància del port de Liverpool que propiciava l'arribada a la ciutat de mariners americans, un segon factor decisiu a l'hora d'escampar la música nordamericana de finals dels 1950s. L’interès pel Rock va fer que Lennon s’ajuntés amb un grapat d’amics de l’institut on estudiava, el Quarry Bank, per formar un grup de música que anomenarien The Quarrymen en honor a l’institut.
The Quarrymen van començar tocant a diferents festes d’alumnes de l’institut. A una aquestes festes, el 6 de juliol del 1957, hi assistí Paul McCartney, que aleshores tenia 15 anys i també era afeccionat al Rock. Ivan Vaughan, un amic comú entre John i Paul, els va presentar. Davant la necessitat d’un membre amb més talent musical, i impressionat després d'una audició en què McCartney va interpretar amb guitarra i va cantar Twenty Flight Rock d'Eddie Cochran, John va demanar en Paul que s’unís al grup, cosa que aquest va acceptar.
En Paul McCartney agafava l’autobús cada dia amb un noi més jove, George Harrison. Davant l’interès que despertava la música en aquest jove, en Paul li va presentar en John per mirar si podia unir-se a The Quarrymen. Davant la seva qualitat com a guitarrista, Lennon no va dubtar en considerar-lo una peça clau per a la banda. Amb l’entrada de Harrison es va produir l’expulsió de la resta de components i només hi van quedar ells tres, l’eix principal del grup. Només hi faltava algú que toqués el Baix elèctric i un altre que s’encarregués de la percussió.
Stuart Sutcliffe era amic i company de John Lennon a l’Escola d’Art, pintava amb molta classe i va arribar a vendre diversos quadres a un bon preu. Aquest fet li va permetre a l’Stu (com era conegut) la compra d’un Baix elèctric. Malauradament no tenia cap tipus de coneixement musical i tots tres van a haver d'ensenyar als seu amic els rudiments de l'instrument.
Pel que fa al nom del grup, The Quarrymen estava massa antiquat, donat que cap component estudiava ja en aquell institut i el grup va tocar durant una temporada sota diversos noms, entre ells Johnny and The Moondogs i The Silver Beetles. Sutcliffe era admirador d’una pel·lícula de Marlon Brandon "Salvatge" on sortien uns grup de motoristes que es feien anomenar The Beetles. Amb aquest nom, Lennon va canviar una E per una A, tot fent un joc de paraules amb l'expressió anglesa [[beat]] (que feia refeerència al cop que marca el compàs i a l'anomenada generació beat), i va establir el que seria el nom definitiu del grup: The Beatles (els que fan música beat).
Un dels llocs on el grup tocava regularment era un local anomenat The Casbah Coffee Club, la propietària del qual era Mona Best, mare de Pete Best. The Casbah Coffee Club es va inaugurar l'agost del 1959 i el grup resident era The Quarrymen , aleshores formats per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ken Brown (a la bateria), que no trigaria a a bandonar el grup per ser substituït pel Pete Best, fill de Mona Best, que fou convidat per McCartney a unir-se al grup l'any 1959.
[edita] Hamburg(1960 - 1962)
L'any 1960, el mànager del grup, Allan Williams, va aconseguir que se'ls contractés per tocar en clubs del Reeperbahn, la famosa zona de la vida nocturna de Hamburg, on van tocar a diversos establiments com ara l'Indra Club, el Kaiserkeller, el Top Ten Club o el Star Club. L'estada a Hamburg va suposar una gran experiència de maduració per al grup. Tocaven durant dotze hores diàries els caps de setmana. Aguantar tant de temps era impossible, així que l’alcohol i les drogues hi van jugar un paper fonamental. Les dures actuacions els van permetre millorar el seu estil musical i artístic davant el públic. Fou a Hamburg que els Beatles van ser contractats pel cantant Tony Sheridan per ser el seu grup d'acompanyament a una sèrie d'enregistraments per a la companyia discogràfica Polydor Records, produïts per Bert Kaempfert. Les sessions van començar el juny del 1961 i Polydor va editar el 23 d'ctubre el [[signle]] "My Bonnie (Mein Herz ist bei dir nur)", que va tenir un notable èxit a les llistes alemanyes. Diversos incidents, juntament amb el fet que els seus permissos de treball havien expirat i que Harrison encara era menor d'edat, van provocar la seva deportació en la primera de les tres estades a Alemanya. Stuart Sutcliffe fou lúnic que va romandre a Alemanya despres de la segona estada, on va estudiar art despres d´abandonar el grup i posteriorment va morir pocs dies abans de la tercera estada del grup. D’aquesta manera en McCartney es va encarregar definitivament de la funció de baixista.
El 1961, ja a Liverpool, en Brian Epstein, propietari de (NEMS), la botiga de discs més famosa de Liverpool, havía sentit a parlar del grup després de rebre diverses vegades la petició d´alguns adolescents del disc "My Bonnie" , va anar a The Cavern, on acostumaven a tocar el Beatles quedant força impresionat per la música i l´aspecte dels Beatles. El mateix any va esdevenir mànager del grup. Després d'una darrera sessió per a Polydor al maig del 1962, Epstein i Kaempfert van acordar cancel·lar el contracte del grup amb la companyia alemanya. Epstein va provar d'aconseguir un contracte discogràfic per part de diverses companyies Regne Unit sense sort. The Beatles van arribar a fer una audició per a Decca Records el gener del 1962 però van ser refusats. Van tornar a Hamburg i durant aquesta tercera etapa van rebre una carta del seu manager on els informava que havien aconseguit, de la mà de George Martin, mànager i principal produtor de la filial d'EMI, Parlophone (especialitzat en l'enregistrament de música orquestral), una audició al juny del 1962 als estudis Abbey Road, a Londres. Martin va fer possible el contracte discogràfic per als Beatles i s'encarregà de produir les primeres sessions d'enregistrament. Fruit d'això, martin va proposar la substitució del bateria Pete Best. Rory Storm and the Hurricanes era un dels grups d'èxit de Liverpool i els Beatles havien coincidit amb ells a Hamburg. L'agost del 1962, el seu reputat bateria, Ringo Starr, va esdevenir el que seria bateria definitiu dels Beatles.
[edita] L'arribada del exit (1962 – 1964)
Amb el grup definitivament complet The Beatles van tornar a realitzar unes sessions per a EMI. Però Martin, productor de la casa, tampoc estava d’acord amb l’estil del nou component. Tot i aquest contratemps Lennon, McCartney i Harrison van decidir gravar les seves pròpies amb en Ringo Starr com a bateria, en un gest molt important del grup cap a ell.
La decisió de gravar les seves pròpies cançons els va portar molts problemes amb Martin, que al començament no confiava gaire en les seves composicions. Malgrat la seva postura, una cançó pròpia, Love Me Do, seria escollida con a single del seu primer disc, que arribaria al nº1 de la llista de ventes.
L’èxit no va arribar en un dia, The Beatles van haver de recórrer bars i clubs nocturns on es van guanyar una fama que els consolidaria com el grup més popular de Gran Bretanya. Amb aquesta fama va arribar el seu primer disc el 1963, Please Please Me. El mateix any va aparèixer el segon disc, With The Beatles, que comportaria el trasllat del grup a Londres, una ciutat molt més practica econòmicament i professionalment parlant. El 1964 va suposar també l’arribada de la beatlemania als EUA.
L’arribada a Amèrica els va produir massa impressió i sorpresa, mai van pensar que tindrien tan d’èxit com el que estaven tenint. Aprofitant aquesta fama el tercer disc dels de Liverpool no es va fer esperar i el mateix any 1964 va aparèixer A Hard Day’s Night, com a banda sonora de la seva primera pel·lícula. Tant el disc com el film van ser tot un èxit i la beatlemania es va estendre arreu del planeta. Per completar l’any 1964 es va portar a terme una gira mundial, de la qual en Ringo se'n va perdre bona part per motius de salut, i es va publicar Beatles For Sale, el quart disc de la banda.
En definitiva, 1964 fou l’any de més treball en la carrera de The Beatles.
[edita] La maduressa (1965 – 1966)
L'any 1965 van ser nomenats, no sense certa polèmica, cavallers de l'Imperi Britànic. També es va estrenar la seva segona pel·lícula, Help!, amb la seva corresponent banda sonora, una nova gira per Amèrica i el sisè disc del grup, Rubber Soul.
Però, si el 1965 es va caracteritzar per un fet és per ser el final de les gires de The Beatles. Cansats d’anar amunt i avall sense parar, les eternes sessions de gravació, les amenaces, la polèmica amb l’afirmació que eren més famosos que Crist, la falta de motivació i farts que als seus concerts només hi anessin adolescents cridaneres, que no es fixaven si s’equivocaven d’acord o desafinaven, van ser els punts claus per a que The Beatles posessin punt i final a les seves gires.
L’any següent, el 1966, es va publicar Revolver, disc del qual ja no es va fer cap gira. Aquesta decisió els va permetre de gaudir d'unes merescudes vacances. En John se'n va anar a Almeria a participar en la pel·lícula How I Won The War, McCartney es va dedicar a composar la BSO d’un altre film, en George va marxar a l’Índia i en Ringo va viatjar a Espanya per acompanyar Lennon.
A la tornada d’aquestes vacances van començar a gravar el vuitè disc, Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band, possiblement el millor disc de la història de la música.
[edita] Sgt. Pepper’s (1967)
En aquesta etapa comencen a ser notables els avenços assolits, fruit de la seva constant experimentació, en matèria de tractament del so i de tècniques d'enregistrament. És en aquest sentit que cal esmentar la contribució del seu habitual productor, George Martin. Pepper's Lonely Hearts Club Band va suposar l’inici d’una nova etapa caracteritzada per la importància de treballar com a artistes, la faceta artística es la única i primera prioritat. L’època dels concerts i els crits havia acabat.
Acompanyant la publicació del Sgt Pepper’s l’any 1967 va portar altres qüestions destacades. Entre elles destaca l’emissió de Our World, la primera transmissió via satèl·lit a nivell mundial en la qual van participar The Beatles interpretant el tema All You Need Is Love. Un altre fet fou conèixer el Maharishi Mahesh Yogi, que els portaria conèixer el “coneixement verdader”.
No tot van ser bones notícies i aquell any va morir el mànager del grup, en Brian Epstein. Amb la seva mort The Beatles es van trobar amb el problema de la direcció de les seves finances i negocis. Per aquest motiu van crear la companyia Apple, que va funcionar com a companyia discogràfica però també es va dedicar a la confecció de roba psicodèlica i de l’època.
Per finalitzar l’any es va rodar la tercera pel·lícula, The Magical Mystery Tour, amb una crítica força desfavorable però amb una genial banda sonora.
[edita] Àlbum Blanc (1968)
L’any 1968 portarà diferents esdeveniments. El primer fou el viatge del grup amb el Maharishi a Rishikesh, on hi van anar per aprendre a meditar. Malauradament l’experiència no fou gaire bona i ben aviat en Ringo va haver de tornar per problemes amb el menjar (era al·lèrgic a un gran nombre d’aliments), en Paul va tornar també donat que només tenia previst estar-hi durant un mes i finalment, Lennon i Harrison van deixar l’Índia per l’escàndol en el qual es va veure involucrat el Maharishi i una dona del seu grup.
En tornar de l’Índia es va decidir llençar definitivament la companyia Apple. L’empresa no va durar gaire. Hi havia moltes idees, però cap es va arribar a concretar: companyia buscadora de nous talents, tenda d’aparells electrònics i per finalitzar tenda de roba psicodèlica, fet que la va portar a la ruïna. Després de la fallida es va rodar la quarta pel·lícula dels de Liverpool, Yellow Submarine, de dibuixos animats i acompanyada de la seva corresponent banda sonora. Com és costum al mon beatle aquest no va ser l’únic esdeveniment de l’any, es va publicar un doble àlbum, The Beatles, més conegut com White Album. Abans de la seva publicació es van gravar dos singles, Hey Jude i Revolution, amb un gran èxit.
No només es va publicar material com a grup, sinó que en John Lennon va editar el seu primer treball en solitari, Two Virgins, amb l’ajut de la seva futura esposa, la Yoko Ono.
Durant la gravació del White Album es van produir les primeres tensions entre el membres del grup, que els portarien dos anys més tard a la separació. El motiu més fort fou la presència continua de la Yoko Ono a l’estudi, fet pel qual Lennon es preocupava més d’ella que no pas del grup. Aquest comportament va provocar malestar en la resta de components que se sentien despreciats.
[edita] La cuspide i la ruptura (1969 –1970)
Assistim a l’últim any de The Beatles, 1969. Al seu començament es van realitzar les sessions Get Back, que pretenien recollir l’esperit cru i directe dels seus primers discos. Tot i que no es van acabar mai, van servir d’embrió per al que seria el seu últim disc publicat, Let It Be. Aquestes sessions van estar acompanyades permanentment per càmeres que van gravar la seva darrera pel·lícula, també dita Let It Be, on es reflexava la tensió i el malestar entre els membres del grup.
Tot i els continus enfrontaments, tots quatre van decidir gravar un nou disc, que seria el darrer, Abbey Road. Amb una magnífica producció, Abbey Road va posar fi a una dècada irrepetible, que per a moltes persones va marcar un temps en la música posterior.
A Saville Row es van reunir The Beatles per darrera vegada. Lennon va anunciar que deixava el grup, per dedicar-se al seu projecte paral·lel, la Plastic Ono Band. Davant la perplexitat de la resta de membres en Paul va seguir el mateix camí i no va trigar gaire a publicar el seu primer disc en solitari. En George i en Ringo van fer el mateix, el primer per explorar el món de la cultura índia i el segon per formar, ell també, una carrera en solitari. L’any 1970 va posar punt i final a la vida de The Beatles com a grup
[edita] Components
[edita] John Lennon
- Vegeu l'article principal: John Lennon.
Se’l pot descriure de diverses formes, però els adjectius que més es fan servir per referir-se a la seva persona són rebel i geni. En John Winston Lennon va néixer el 9 d’octubre de 1940 enmig d’un bombardeig alemany sobre Liverpool. Va ser una persona caracteritzada per mostrar els seus sentiments d’una manera molt especial, protestant passant una setmana al llit, realitzant cançons com Imagine, afirmant que The Beatles són més populars que Crist, etc. Des de petit el que més li agradava fer era somiar. Somiava coses tan difícils com volar, però també en ser ric i famós, i tot això ho podia aconseguir mitjançant la música. Ser artista no estava ben vist als anys 50. Tant la seva família con els professors de l’escola li aconsellaven que es dediqués a qualsevol cosa excepte a ser artista. Malgrat tot, en John estimava la música i això, afortunadament, no ho canviaria ningú. No va tenir una infància fàcil, els seus pares el van abandonar essent ell un nen. La seva mare el visitava de tant en tant, però ben aviat la tragèdia es faria més gran en morir ella. En aquell moment en John ja formava part del seu primer grup de música, The Quarrymen. Amb ell havia despertat la seva faceta artística influït clarament i de manera constant pel rock and roll, en especial per les composicions de l’Elvis Presley. Heartbreaker Hotel fou la cançó que va canviar la seva vida fins que va conèixer en Paul McCartney a una festa. D’aquesta amistat sorgiria un dels millors grups de la història de la música.
[edita] Paul McCartney
- Vegeu l'article principal: Paul McCartney.
En James Paul McCartney va néixer el 18 de juny de 1942. La seva infància va estar marcada pel continu canvi de vivenda que havien de realitzar ell i la seva família, per qüestions laborals del seu pare. Fou aquest qui va apropar en Paul al món de la música ja que tocava el piano, la trompeta i el saxo. Tal com li va passar a Lennon, McCartney també va perdre la seva mare quan ell tenia 14 anys. Fou un cop molt dur per a tota la família. A diferència d’en John era un noi molt més tranquil i menys conflictiu. Obtenia bones notes i tenia un bon futur en el món acadèmic. Però, el conèixer en John Lennon li va canviar la vida per complet. La seva compartida afecció per la música va fer que deixessin de banda els estudis per dedicar-se a escriure cançons en hores de classe.
[edita] George Harrison
- Vegeu l'article principal: George Harrison.
Nascut el 25 de febrer de 1943 era el més petit d’una família de 4 fills. En George Harrison fou l’únic beatle que no va veure arruïnada la seva infància per un divorci o una mort. Era doncs, una infància feliç rodejada de molts familiars llunyans i propers. Va realitzar el seus estudis secundaris a l’Institut de Liverpool. Tots els matins es trobava amb el Paul McCartney a la parada de l’autobús. Quan tenia 14 anys ja era un fanàtic de la guitarra tot i que quan va conèixer en John Lennon la seva qualitat interpretativa era inferior a la de la resta del grup. Entre ells dos hi havia una diferència d’edat considerable, tres anys, fet que va preocupar al grup de cara a fer festes i que no li fos permesa l’entrada. Tot i això, en George Harrison va formar part, sense problemes, de l’embrió de The Beatles.
[edita] Ringo Starr
- Vegeu l'article principal: Ringo Starr.
En Richard Starkey, nascut el 7 de juliol de 1940, es va criar a Dingle, un suburbi portuari de Liverpool. El seu pare va marxar de casa quan ell tenia 3 anys, la seva mare va haver de treballar de cambrera tot el dia, deixant el petit Richie sol a casa. A part de la situació familiar, la seva infància va estar marcada per la seva salut. Fou un nen molt malaltís i va passar molt de temps als hospitals. Malgrat aquesta situació era un nen feliç, satisfet i quan la seva mare es va casar amb Harry Greaves, li va prendre molt d’afecte. Greaves va ser el més semblant que va tenir mai a un pare. Dels 13 als 15 va estar internat de nou a l’hospital i en sortir d’allí va practicar diverses feines fins esdevenir aprenent de mecànic. En aquest hospital en Richie va tocar la bateria a la seva banda i el 1956 va formar un grup amb un amic anomenat Eddie Clayton. Ben aviat va millorar moltíssim el seu nivell i ja tocava al grup més important de Liverpool, Rory Storm and the Hurricanes. Durant la popularitat del grup en Richie va esdevenir Ringo (per la quantitat d’anells que portava) i Starr (per a que els seus solos de bateria fossin anunciats com a “starr times” -moments estel·lars-). The Beatles coneixien bé en Ringo perquè havíen coincidit amb els Rory Storm a Hamburg. El 1962, Brian Epstein el va trucar per telèfon i li va oferir ser bateria de The Beatles substituïnt Pete Best. Al començament estaria a prova amb un sou de 25 lliures setmanals i, si tot anava bé, seria bateria del grup en tota regla. D’aquesta manera en Ringo Starr es va unir a The Beatles, tancant així la formació.
[edita] Stuart Sutcliffe
(23 de juny de 1940, Edimburg, Escòcia - 10 d'abril de 1962, Hamburg, Alemanya). Baixista original de The Beatles conegut també, igual que altres persones, com el Cinquè Beatle . Va ser amic íntim de John Lennon i per qui entra al grup en 1959. Va cursar estudis en el Art College de Liverpool, on als 19 anys el van considerar com el més talentoso i prometedor estudiant. Segons explica Paul quan Stu va vendre una de les seves pintures en 1959 per 65 lliures, John i Paul el convencen de comprar amb aquests diners una baix elèctric alemany marca Hofner i unir-se a la banda, el qual molt difícilment sabia tocar. Es diu que l´usava més per estètica que per interès genuí de ser músic, segons Paul "era millor tenir un baixista que no sabia tocar que no tenir-ne cap". En algunes de les primeres fotos del grup quan encara eren desconeguts se´l pot veure tocant d'esquena al públic per a ocultar la seva falta de pràctica. En realitat el seu interès per ser part d'una banda de Rock & Roll, a més de la seva amistat amb John, era el de reforçar la seva imatge de "bohemi" a l'institut.
És en aquests inicis de la banda quan es dóna l'aportació humorística de Stuart para la creació del terme Beatles (els quals fan música beat), juntament amb Lennon, aprofitant el joc de paraules que resultava de "Beetles" (Escarabats),semblant al nom del grup de Buddy Holly "Crickets" (Grills). Sorgeix així en la seva etapa inicial el grup "Long John and the Silver Beatles", posteriorment seria solament "The Silver Beatles" i finalment el nom amb el qual passarien a la història, The Beatles. Després d'haver tocat una nit en el Litherland Town Hall, en el nord de Liverpool, els "Silver Beatles" van ser sorpresos mentre anaven cap a la seva camioneta. En la baralla, Stu va resultar colpejat i patejat al cap. Aquesta lesió repercutirà en Stuart més tard.
En 1961 el grup havia realitzat la seva segona gira per Hamburg, Alemanya, i al final la banda torna a Liverpool, menys Stuart, qui decideix quedar-se més temps per a desenvolupar més la seva inclinació per la pintura. En aquesta època, Stu havia començat una relació sentimental amb la fotografa alemanya Astrid Kirchherr (inspiradora del famós pentinat "Mop Top" Beatle i molt amiga d'aquests, amb el baixista, també alemany, Klaus Voorman, posterior integrant de Manfred Mann i Plastic Ono Band, aquesta ultima liderada per John lennon postbeatle. El 10 d'abril de l'any següent, 1962, morirà a conseqüència d'una hemorràgia cerebral, contant tot just amb 21 anys. Just en la vigilia de la tercera gira del grup per aquesta ciutat i dies despres del llançament del primer single de The Beatles "Love Me Do".
Hipòtesi de la seva mort: La germana de la seva enamorada, estudianta d'art i fotográfa alemanya Astrid Kirchherr, de qui Stuart Sutcliffe es va enamorar, "arravassant-se-la a Klaus Voorman" (segons paraules textuals del seu llibre), arriba a culpar a John Lennon de la seva mort donant a entendre que a causa de l'antipatia que professava cap a aquest, ja que deixava de costat al grup per una noia, va permetre que el colpegessin, i fins i tot que ell mateix va participar en l'agressió que li causaria el coàgul que posteriorment desembocaria en la hemorragía cerebral que li produiria la mort.
[edita] Pete Best
(24 de novembre 1941, Madras, Índia). Bateria anterior a Ringo. Ho va ser una temporada l´any 1959 època en la que el grup tocava ocasionalment a The Casbah Club a Liverpool,la propietària del qual era la mare de Pete. En aquella època la banda no disposava de bateria fix. L´any 1960 va reingressar quan el grup va aconseguir el seu primer contracte professional per tocar a diversos clubs d´Hamburg a traves del promotor artístic Allan Williams. Va formar part de la banda fins a la primera audició per a EMI el 1962, sent acomiadat el 16 d'agost del mateix any, sembla ser per què el productor de EMI George Martin no el considerava prou bo i a mes durant l'estada del grup a Alemanya no es va integrar be , per exemple no es va canviar el pentinat com els altres a l´estil "Mop Top" i faltava molt a les actuacions, pel que moltes vegades havien de buscar-li substitut. Aquest substitut habitual era Ringo Starr, bon amic de la banda ja que el seu grup "Rory Storm and The Hurricanes", també de Liverpool, tocava en el mateix local que The Beatles.
[edita] Discografia
[edita] Elapès
- 1963: Please Please Me
- 1963: With The Beatles
- 1964: A Hard Day´s Night
- 1964: Beatles For Sale
- 1965: Help
- 1965: Rubber Soul
- 1966: Revolver
- 1967: Sargeant Pepper´s Lonely Hearts Club Band
- 1967: Magical Mystery Tour
- 1968: White Albun
- 1969: Yellow Submarine
- 1969: Abbey Road
- 1970: Le It Be
[edita] Senzills
|
|
[edita] Edicions pòstumes
A banda de nombrosos àlbums recopilatoris, amb posterioritat a la dissolució del grup han aparegut diverses edicions amb material inèdit i/o enregistrat en directe:
- 1977: Live at the Hollywood Bowl
- 1988: Past Masters, vol 1
- 1988: Past Masters, vol 2
- 1994: Live at the BBC
- 1995: Anthology 1
- 1996: Anthology 2
- 1996: Anthology 3
- 1999: Yellow Submarine Songtrack
- 2003: Let It Be... Naked
- 2006: Love
[edita] Filmografia
[edita] Films Propis
- 1964: A Hard Day´s Night
- 1965: Help !
- 1967: Magical Mystery Tour
- 1968: Yellow Submarine
- 1970: Let It Be
- 1995: Anthology
[edita] Films Biogràfics
- 1979: Birth Of The Beatles
- 1994: Backbeat
[edita] Enllaços externs
- Portal oficial dels Beatles (anglès)
- Plana no oficial dels Beatles (català)
- Lletres de les seves cançons (anglès)
- The Beatles Studio (anglès)
- Discografia (anglès)
- Filmografia (anglès)
[edita] Multimèdia
- Video Biografía ,Subtitols en castellà(anglès)
- Video de 45 minuts de la pel.licula "Birth Of The Beatles (anglès)
- Trailer de la pel.licula "Backbeat (anglès)
- Arxius de So (anglès)
  |
Actualment aquest article ha estat proposat per a distingir-lo com a Article de Qualitat. Un article d'especial qualitat hauria de representar el millor treball de la Viquipèdia i, per tant, s'està considerant si compleix els criteris de qualitat per a ser-ho. Us encoratgem que hi participeu i feu les vostres observacions. |
