Saul Bellow

De Viquipèdia

Premi Nobel de Literatura
(1976)

Saul Bellow (Lachine, Quebec, 11 de juny de 1915 – 5 d'abril de 2005) va ser un cèlebre escriptor estatunidenc, nascut canadenc. Va guanyar el Premi Nobel de Literatura l'any 1976 i la National Medal of Arts l'any 1988 [1].

És conegut fonamentalment per les seues novel·les, en què tracta els temes de l'aïllament, la dissociació espiritual i les possibilitats d'un despertar de la humanitat, influït per la seua herència jueva. Mentre gaudia d'una Beca Guggenheim a París, va escriure la seua novel·la més coneguda, The Adventures of Augie March.

Taula de continguts

1 Biografia
- 1.1 Primers anys
- 1.2 Carrera
2 Critiques
3 Obres
- 3.1 Narrativa
- 3.2 Assaig
4 Bibliografia
5 Referències
6 Enllaços externs

[edita] Biografia

[edita] Primers anys

El seu nom original era Solomon (familiarment 'Sollie') Bellow. Va nàixer a Lachine, Quebec (avui dia part de Montreal), poc després que els seus pares hagueren emigrat des de Sant Petersburg, Rússia. La família es va traslladar als suburbis de Chicago quan Bellow tenia nou anys. En aquesta ciutat on va rebre l'escolarització que passaria formaria part del context de moltes de les seues novel·les. Son pare s'hi dedicava a un negoci d'importació de cebes. Va sentir una especial estima per la bíblia durant tota la seua vida, que va començar a l'edat de quatre anys, quan va començar a estudiar hebreu. Durant un període de malaltia en la seua joventut va fer-se més autoconfiat (era un home molt capaç tot i no ser un erudit) i li va donar l'oportunitat de satisfer la seua set de lectura: s'ha indicat que va decidir fer-se escriptor en llegir Uncle Tom's Cabin de Harriet Beecher Stowe . John Podhoretz, un estudiant de la Universitat de Chicago, va dir que Bellow i Allan Bloom, un íntim amic de Bellow (vegeu Ravelstein), 'inhalaven llibres i idees de la mateixa manera que la resta respiràvem aire'.

En la dècada del 1930, Bellow va formar part de la secció de Chicago del "WPA Writer's Project", que incloia genis literaris de la ciutat de la talla de Richard Wright i Nelson Algren. La major part dels escriptors eren d'ideologia d'esquerra radical. Si no eren obertament membres del Partit Comunista, almenys hi simpatitzaven. Molts, com ara Richard Wright, van participar activament en les activitats del Partit o dels clubs John Reed. Hi havia els estalinistes, que llegien només els llibres aprovats pel partit, i els trotskistes, que llegien els llibres prohibits. Bellow era trotskista, i llegia les obres que no figuraven en la llista d'"aprovats". A causa del gran nombre d'escriptors estalinistes, Bellow va haver de suportar moltes crítiques. (font: Nelson Algren, A Life on the Wild Side, author, Bettina Drew (1991, University of Texas Press, Austin)

[edita] Carrera

Bellow va impartir docència a la Universitat de Minnesota, la Universitat de Nova York, Princeton, la Universitat de Chicago, el Bard College i la Universitat de Boston, on va fer-se càrrec d'una classe junt a James Wood ('modestament absent' quan pertocava discutir Seize the Day). Per a prendre possessió del seu càrrec a Boston, Bellow va mudar-se de Chigago a Brookline, Massachusetts l'any 1993. En aquesta darrera residència va viure fins la seua mort, el 5 d'abril de 2005. Està soterrat al cementeri jueu "Shir he harim" de Brattleboro, Vermont.

Va començar els seus estudis universitaris a la Universitat de Chicago però hi va abandonar als dos anys per a completar la titulació d'antropologia a la Northwestern University. S'ha suggerit que els estudis d'antropologia van tenir una interessant influència en el seu estil literari. Ha estat casat cinc vegades (el fill del seu primer matrimoni, Adam, va escriure "In Praise of Nepotism").

Abans que Bellow començara la seua carrera com a escriptor, va dedicarse a fer recensions de llibres a deu dòlars la unitat. Les seues obres primerenques van atorgar-li la reputació de ser un dels principals novel·listes del Segle XX, i fins a la seua mort va ser considerat un dels més grans novel·listes vius en llengua anglesa. Va ser el primer novel·lista en guanyar tres vegades el National Book Award. El seu amic i protegit Philip Roth va dir d'ell, "La pedra angular de la literatura nord-americana del Segle XX la constitueixen l'obra de dos novel·listes—William Faulkner i Saul Bellow. Tots dos plegats són el Melville, Hawthorne i Twain del Segle XX."

[edita] Critiques

Els detractors de Bellow consediren la seua obra convencional i passada de moda, com si l'estriptor estiguera tractant de reviure la novel·la del Segle XIX. També apunten que els personatges de les seues darreres novel·les no semblen de carn i ossos. Herzog, Henderson i altres personatges "trascendents" de les seues darreres novel·les, semblen estar extrets de les obsessions filosòfiques de l'autor, i no de la vida real. Els seus personatges es consideren vehicles per expressar el seu pensament filosòfic i la seua erudició.

El relat de Bellow sobre el seu viatge a Israel l'any 1975, To Jerusalem and Back: A Personal Account, va ser criticat per Noam Chomsky en el seu llibre Fateful Triangle: the United States, Israel & the Palestinians (1983) . Bellow, va escriure Chomsky, "veu un Israel on ‘gairebé tothom és raonable i tolerant, i on la rancúnia vers els àrabs gairebé no existeix', on la gent 'pensa molt i ho fa profundament' sobre com 'conrear una terra àrida, industrialitzar el país, construir ciutats, fer una societat, investigar, filosofar, escriure llibres, sostenir una gran tradició moral, i finalment crear un exèrcit d'aguerrits soldats'. També ha estat criticat per haver lloat el controvertit llibre de Joan Peters From Time Immemorial, que desafiava la historia convencional del poble palestí.

En una entrevista publicada el 7 de març de 1988 pel periòdic New Yorker, Bellow va provocar la controvèrsia quan va exclamar, respecte al multiculturalisme, "Qui és el Tolstoi dels zulús? El Proust dels papuans? M'agradaria llegir-los." La declaració va ser presa com un menyspreu de la literatura no occidental. Inicialment Bellow va declarar que havia estat malinterpretat. Després, escrivint en la seua defensa al New York Times, va manifestar, "L'escàndol és completament periodístic en el seu origen ...Potser jo siga una de les poques persones que han llegit una novel·la papuana ...Sempre és absurd intentar explicar i instruir als qui no són experts en la matèria, jo estava parlant de la diferència entre les societats literàries i les preliteràries. En aquest sentit, cal recordar que una vegada vaig ser estudiant d'antropologia."

Malgrat la seua identificació amb Chicago, s'ha mantingut a distància d'alguns dels escriptors més coneguts de la ciutat. Studs Terkel en una entrevista concedida a la revista Stop Smiling l'any 2006 va dir de Bellow: "No el coneixia massa. No estàvem d'acord en una gran quantitat de coses, des del punt de vista polític. En les protestes del principi de Armies of the Night, de Norman Mailer, quan Mailer, Robert Lowell i Paul Goodman havien marxat per a protestar contra la Guerra del Vietnam, Bellow va ser invitat a una mena de contra-assemblea. Va dir, 'Per suposat que assistiré'. Però ho va fer molt gros. En lloc d'expressar només el seu acord, es va mostar-hi ben orgullós. Així que vaig escriure-li una carta, i no li va agradar gens. Em va acusar d'estalinista. No obstant ens vam fer amics. Era un escriptor brillant, no es pot negar. M'agrada molt Seize the Day."

[edita] Obres

[edita] Narrativa

Dangling Man (1944)
The Victim (1947)
The Adventures of Augie March (1953)
Seize the Day (1956)
Henderson the Rain King (1959)
Herzog (1964)
Mosby's Memoirs (contes també recollits a Collected Stories) (1968)
Mr. Sammler's Planet (1970)
Humboldt's Gift (1975), Premi Pulitzer l'any 1976
The Dean's December (1982)
Him with His Foot in His Mouth (contes també recollits a Collected Stories) (1984)
More Die of Heartbreak(1987)
A Theft (1989)
The Bellarosa Connection (1989)
Something to Remember Me By: Three Tales (1991)
The Actual (1997)
Ravelstein (2000)
Collected Stories (2001)

[edita] Assaig

To Jerusalem and Back (1976)
It All Adds Up (1994)
Graven Images (1997)

[edita] Bibliografia

Saul Bellow, Tony Tanner (1965)
Saul Bellow, Malcolm Bradbury (1982)
Saul Bellow: Modern Critical Views, Harold Bloom (Ed.) (1986)
Handsome Is: Adventures with Saul Bellow, Harriet Wasserman (1997)
Bellow: A Biography, James Atlas (2000)
'Even Later' i 'The American Eagle' a The War Against Cliché (2001) de Martin Amis
'Saul Bellow's comic style': James Wood, The Irresponsible Self (2004).(Extracte online])