Saxòfon
De Viquipèdia
El saxòfon (de Sax, del seu creador i phonos, so en grec), és un instrument de vent de llengüeta.
Taula de continguts |
[edita] Història
Desenvolupat per Adolf Sax, cèlebre fabricant d'instruments nascut a Brussel·les, en 1814, Sax va viure a París per tal d'explotar millor el seu invent, ciutat on va morir arruïnat, acusat de robar patents, el 1894.
Al començament tenia 18 claus. La seua extensió cromàtica comprenia des del Si natural greu (B) al re natural agut (D). Des d'aleshores ha evolucionat prou. Actualment els saxòfons tenen una extensió cromàtica que va des del Si bemol greu (B♭) fins al Fa sostés agut (F#). Existeixen models recents que ja arriben al Sol agut (G).
L'ús preferent del saxòfon és en bandes de música i sobre tot en el món del Jazz, on és quasi un instrument indispensable.
[edita] Materials
La major part de l'instrument sol estar feta de metall, normalment de llautó, però també se n'ha fet de molts altres metalls. La llengüeta és de canya Arundo donax. I l'embocadura és d'ebonita. De totes maneres s'ha fet moltes variants, posant el bec o tot l'instrument de goma o altres materials.
[edita] Variants
Actualment la família dels saxòfons està formada por 7 instruments. Des del més agut al més greu són:
- Sopranino (E♭)
- Soprano (B♭)
- Alt (E♭)
- Tenor (B♭)
- Baríton (E♭) i
- Baix (B♭).
- Contrabaix (E♭).
El sopranino, el baix i el contrabaix són molt poc habituals. De la resta d'instruments, els més emprats són l'alt i el tenor. El baríton ja té un ús difós en les bandes de música i en orquestres de ball.
[edita] Repertori
[edita] Enllaços externs
- Web del saxòfon (castellà)
- Selmer (francès)
- Medir
