Snefru

De Viquipèdia

Snefru fou el primer faraó de la dinastia IV de l' antic Egipte. El seu nom d' horus fou Nebmaat o Nebmaatseneferu; el seu nom nebti fou Snefru o Seneferu; el seu nom nesut-biti fou també Snefre o Seneferu; el seu nom d' Horus d'or fou Biknebu. Manethó l’esmenta com a Soris. El seu nom està també transcrit com Snofru, Senefer, Sephur, Sneferu, Sneferuw, Snefre i Snephur. Fou el primer faraó a tenir el seu nom en cartutx, i es principalment pel nom d’aquest cartutx pel que s’ha conegut des llavors als faraons. El seu nom Snefru es podria traduir per "Fer-ho bonic". El Papir de Torí li dona una duració de regne de 24 anys i Manethó li assigna 29. En qualsevol cas sembla que va tenir un regnat llarg que podria ser vers el 2515 al 2490 aC.

Tradicionalment se’l considera fill d'Huni, el darrer faraó de la dinastia III i de la reina Meresankh I. Si això es així es va casar amb sa germanastre Hetepheres I, filla d'Huni. Si no era fill d'Huni, llavors era el seu gendre i d’aquí vindria el canvi de dinastia. El papir de Westcar (avui a Berlín) es refereix a aquest sobirà dient que no era de pura sang reial; això seria perquè la seva mare, Meresankh, no era la dona principal del faraó Huni, sinó una dona secundaria. Seia per això que Meresankh va arreglar el casament de Snefru amb Hetepheres, filla de la dona principal d'Huni (de nom no conegut), i així va tenir un doble dret.

Apart de Hetepheres, Snofru va tenir al menys dos mullers mes de les que no se sap el nom i amb les que va tenir diversos fills. Amb Hatopheres va tenir a Khufu (probablement el segon fill en ordre de naixença). La primera de les dones secundaries li va donar 4 fills (Nefermaat, el fill gran, que fou visir però va premorir segurament al pare; Rahotep; Ranofer; i un del que no es coneix el nom); i la segona dona secundaria dos fills mes: Kanefer que fou visir potser successor de Nefermaat, i va seguir al càrrec amb Kheops, i (amb dubtes) Ankhaf. La tomba de Nefermaat va ser trobada a una mastaba propera a la piràmide de Meidum, i també la de Rahotep. Això vol dir que encara s’enterraven en aquell lloc i que la piràmide de Dashur no s’havia iniciat o acabat, i per tant que ambdós van morir relativament joves. Però si es creu que Snefru va arribar jove al poder (vers els 18 o 20 anys) el seu fill mes gran Nefermaat no va poder arribar a visir abans de entre 15 i 20 anys després, i en aquest període la piràmide ja havia d’estar força avançada, i això planteja un altra possible causa de l’arranjament de la piràmide de Medium.

Altres fills de Snefre es suposa que foren: Hetepheres (II), Idjnefer, Meritiotes I, Nefertkau, Nefernesu i Netjaraperef

La pedra de Palerm esmenta una expedició a Núbia on va fer 7000 presoners (probablement serien set-cents) i es va emportar 200.000 mil caps de bestiar. Una campanya contra els libis va tenir un resultat similar amb 11.000 presoners i 13.100 caps de bestiar. També va explotar les mines del Sinaí i el seu nom figura a una inscripció a Maghara. El any 10 del seu regnat el Nil va fer una pujada de 5 colzes, una de les mes grans del Regne Antic; en aquest mateix any van arribar a Egipte 40 vaixells carregats amb fusta de cedre, procedents sens dubte del Líban (el nom del país d’origen no s’esmenta a la Pedra)

Tambe esmenta que va fer el sisè i el vuitè cens de ramats però llavors no es feia cada dos anys exactes i per tant no se sap exacte quins anys el va fer i quins li corresponien dins el regnat.

En l’administració interior va donar poder als seus fills (dos d’ells foren visirs per exemple) i altres membres de la família i va mantenir un poder central fort però per això va haver de reorganitzar la possessió de les terres entre els nobles fidels, potser per evitar que adquirissin massa poder, i això va estimular mes tard la formació de petites senyories.

La piràmide de Meidum que en principi se li atribuïa, seria obra d'Huni segons l'egiptòleg Nabib Swelim. Sembla que Snefru la va voler convertir d'esglaonada a piràmide i la va enllestir (es del tot estrany que un faraó acabi un monument funerari del predecessor en lloc de dedicar-se al seu propi, i potser momes va voler donar-li l’aspecte de piràmide que a ell li agradava) però la construcció no va resistir i es va ensorrar. Potser per això la seva piràmide funerària es va fer una mica diferent a Dashur, a 45 km al nord, on va construir la piràmide romboïdal o piràmide encorbada (la primera piràmide planejada així des bon començament i la quarta mes gran d'Egipte) i després la Piràmide roja (la primera piràmide reeixida i la tercera mes gran d'Egipte). Les petites piràmides esglaonades que també se li atribueixen, deurien ser obra d'Huni i la seva funció no es coneguda. Fos com fos Snefru fou el mes gran constructor perquè les seves obres juntes van utilitzar mes material que la gran piràmide. No se sap en quin d’aquestos llocs fou enterrats encara que es donen mes possibilitats a la piràmide roja de Dashur on els anys 50 es va trobar una mòmia d’un home de una mica mes que mitja edat, el que suggeriria (si fos del faraó) que va iniciar el seu regnat essent bastant jove.

Fou divinitzat durant l’imperi mitjà (vers 2100 aC) període en el que el seu temple funerari de Dashur fou restaurat. El culte fou especialment fort entre els miners del Sinaí.