Sud-àfrica
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: !ke e: ǀxarra ǁke (Khoisan del Xam: gent diversa unida) [1] | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Afrikaans, anglès, zulu, isiXhosa, swazi, ndebele, sotho del sud, sotho del nord, tsonga, tswana i venda | ||||
| Capital | Ciutat del Cap (legislativa) 33º 55' S, 18º 27' E Pretòria (administrativa) 25º 45' S, 28º 17' E Bloemfontein (judicial) 29º 6' S, 26º 13' E |
||||
| Ciutat més gran | Johannesburg | ||||
| Govern
President
|
República Thabo Mbeki |
||||
| Superfície - Total - Aigua(%) |
1,219,912 km² (24è) 0% |
||||
| Població - Estimació 2005 - Cens - Densitat |
46.888.200 (26è) - 36 hab/km² (136è) |
||||
| Moneda | Rand (ZAR) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC+2) (UTC+2) |
||||
| Independència - Data1 |
del Regne Unit 31 de maig del 1910 |
||||
| Himne nacional | Nkosi Sikelel' iAfrika/Die Stem van Suid-Afrika (Déu beneeixi Àfrica/La crida de Sud-àfrica) | ||||
| Domini internet | .za | ||||
| Codi telefònic | +27 |
||||
| Gentilici | Sud-africà, sud-africana | ||||
| 1 Formada com a Unió de Sud-àfrica. El nom canvià a República de Sud-àfrica el 31 de maig del 1961. | |||||
Sud-àfrica és una república a l'extrem més meridional d'Àfrica. Limita al nord amb Namíbia, Botswana i Zimbabwe, al nordest amb Moçambic i Swazilàndia. Lesotho és un país contingut en la seva totalitat dins les fronteres de Sud-àfrica.
Ètnicament parlant, Sud-àfrica és un dels països més diversos d'Àfrica, i concentra la major quantitat de població d'origen europeu del continent. Conflictes racials i ètnics han jugat un paper destacat en gran part de la història i política del país.
Taula de continguts |
[edita] Altres noms
Sud-àfrica té 11 idiomes oficials, només superada per l'India. Com a conseqüència d'això, el país té diferents noms oficials. Aquests són: Republiek van Suid-Afrika (afrikaans), Republic of South Africa (anglès), IRiphabliki yeSewula Afrika (ndebele), IRiphabliki yaseMzantsi Afrika (isiXhosa), IRiphabliki yaseNingizimu Afrika (zulu), Rephaboliki ya Afrika-Borwa (pedi), Rephaboliki ya Afrika Borwa (sotho), Rephaboliki ya Aforika Borwa (tswana), IRiphabhulikhi yeNingizimu Afrika (swati), Riphabuḽiki ya Afurika Tshipembe (venda) i Riphabliki ra Afrika Dzonga (tsonga). També reconeix 8 idiomes no oficials (fanagalo, lobedu, ndebele del nord, phuthi, llenguatge dels signes, khoe, nama i san).
[edita] Història
Sud-àfrica és una de les nació-estat més antigues d'Àfrica. Sud-àfrica va ser habitada pels khoi, san, xhosa, zulu i altres pobles quan els colons holandesos van arribar-hi el 1652. Aquests colons van crear institucions pròpies, primer a Potchefstroom i a Natalia, que desembocarien en la República de Transvaal i l'Estat Lliure d'Orange.
La Gran Bretanya es va anar imposant progressivament fins que hi hagué la guerra entre holandesos i britànics i dues guerres Boer. El 1910, les quatre principals repúbliques a la regió s'uniren formant l'Unió de Sud-àfrica. El 1931 Sud-àfrica esdevingué plenament sobirana i autònoma sota la corona britànica. El 1961 es converteix en una república.
Els descendents dels colonitzadors blancs seguiren sent minoria entre els africans negres. Després de la Segona Guerra Mundial, els blancs van poder mantenir el seu domini creant l'apartheid, una sèrie de lleis dures separant la comunitat per races, alhora que creaven un sistema de reserves (bantustans) per a minoritzar-los. El sistema de l'apartheid va anar fent-se més i més controvertit a finals del segle vint, portant a sancions generalitzades i inestabilitat creixent i opressió pel partit nacional sl govern. Al 1990, després d'un llarg període de resistència per diferents moviments antiapartheid, sobretot pel Congrés Nacional Africà (CNA), el partit nacional al govern va fer el primer pas per negociar la seva pròpia sortida del poder quan va aixecar la prohibició del CNA i altres organitzacions d'esquerres i va alliberar Nelson Mandela de la presó després de passar-hi 27 anys. La legislació de l'Apartheid va ser progressivament eliminada i les primeres eleccions multiracials van tenir lloc el 1994. El CNA va guanyar amb una àmplia majoria i ha estat en el poder des de llavors. El control del país és ara principalment en mans de la majoria negra que fa aproximadament el 80% de la població. Tot i els diferents passos voluntaris i legislatius per redreçar l'economia provocada per l'aparheid, el control de l'economia sud-africana segueix principalment en mans de la minoria blanca.
El 1994, es va promoure una proposta per a canviar-li el nom a la República de Sud-àfrica per Azània, però la proposta no va prosperar.
[edita] Política
El govern sud-africà opera sota un sistema parlamentari, tot i que el President sud-africà és Cap d'Estat i també Cap del Govern. El President és escollit per una sessió conjunta de les dues cambres del parlament que consisteix en l'Assemblea Nacional o cambra baixa i el Consell Nacional de Províncies o cambra alta.
L'assemblea nacional té 400 membres escollits per representació proporcional. El Consell Nacional de Províncies, que va substituir el Senat el 1997, està format per 90 membres representant cadascuna de les 9 províncies sud-africanes així com les grans ciutats.
Cada província sud-africana té una única cambra provincial legislativa i un Consell Executiu encapçalat per un Primer ministre.
[edita] Partits polítics
- Congrés Nacional Africà
- Partit Nacional
- Congrés Panafricà
- Moviment de Resistència Afrikaner
- Moviment Inkhata
[edita] Subdivisió administrativa
Sud-àfrica està dividida en nou províncies:
| Província | Antigues províncies i bantustans | Capital | Superfície (km²) | Població (2001) |
|---|---|---|---|---|
| Cap Occidental | província del Cap | Ciutat del Cap | 129.370 | 4.524.335 |
| Cap Oriental | província del Cap, Transkei, Ciskei | Bisho | 169.580 | 6.436.761 |
| Cap Septentrional | província del Cap | Kimberley | 361.830 | 822.726 |
| Estat Lliure | Estat Lliure d'Orange, QwaQwa | Bloemfontein | 129.480 | 2.706.776 |
| Gauteng | Transvaal | Johannesburg | 17.010 | 8.837.172 |
| KwaZulu-Natal | província de Natal, KwaZulu | Pietermaritzburg | 92.100 | 9.426.018 |
| Mpumalanga | Transvaal, KwaNdebele, KaNgwane, Bophuthatswana, Lebowa | Nelspruit | 79.490 | 3.122.994 |
| Limpopo | Transvaal, Venda, Lebowa, Gazankulu | Polokwane | 123.900 | 5.273.637 |
| Nord-oest | Transvaal, província del Cap, Bophuthatswana | Mafikeng | 116.320 | 3.669.349 |
[edita] Geografia
Amb una superfície de 1.219.080 km² s'estén al sud del continent africà. Limita al nord, d'oest a est, amb els estats de Namíbia, Botswana, Zimbabwe, Moçambic i Swazilàndia. A la vegada que engloba l'estat de Lesotho totalment dintre de les seves fronteres.
Degut a la seva magnitud, el clima és variable des de l'atemperament del sud i de les zones elevades (similar al clima mediterrani), al subtropical en el nord-oest i al semiàrid en la part occidental. El promig anual de precipitacions és de 464 mm.
Els rius principals són: l'Orange que desemboca en l'oceà Atlàntic, i els rius Vaal i Limpopo que desemboquen en l'oceà Ìndic.
El punt més meridional del país, i per tant del continent africà, és el Cap Agulhas.
[edita] Economia
Sud-àfrica és un país en vies de desenvolupament amb ingressos mitjos amb abundància de recursos, ben desenvolupat en els sectors financer, legal, comunicacions, energia i transport amb un mercat borsari que està comptabilitzat entre els 10 més grans del món i amb unes infraestructures que permeten una distribució efecient de mercaderies als majors centres urbans de la regió. No obstant, tot i que el creixement ha estat positiu durant 10 anys seguits, no ha solucionat el 30% de la taxa d'atur ni els majors problemes que resten de l'època de l'apartheid, especialment els problemes de pobresa i falta de poder econòmic entre els grups desavantatjats. Hi ha altres problemes com ara el crim, corrupció i el SIDA. A principis del 2000, el president Thabo Mbeki va prometre promoure el creixement econòmic i l'inversió estrangera relaxant les restrictives lleis laborals, iniciant un procés de privatització i retallant despeses del govern innecessàries. La seva estratègia es troba amb força reticències dels sindicats.
S'estima que a Sud-àfrica hi ha uns 4,79 milions de seropositius. El govern ha assignat, amb força retard, importants recursos per lluitar contra la malaltia. Un estudi recent (de l'African Journal of Aids Research, Thomas Rehle i Olive Shisana) mostra que la taxa d'infecció comença estabilitzar-se (de 4,2% al 1,7% per les edats compreses entre els 15 i els 49 anys) i que les morts degudes al SIDA assoliran un màxim el 2008 amb 487.320. Des de que Sud-àfrica va obrir les seves fronteres després del fi de l'Apartheid, grups de crim organitzats han entrat al país i la majoria del comerç mundial de droga passa per les seves fronteres. Sud-àfrica també és el quart productor de marihuana del món.
La volatilitat del rand ha afectat l'activitat econòmica, amb l'ensorrament del rand durant el 2001 (assolint un mínim històric de 13,85 rands per dòlar, augmentant temors d'inflació i fent que el banc central incrementés els tipus d'interès), però des d'aleshores s'ha recuperat dràsticament, canviant-se per menys de 7 a l'octubre del 2003, portant a una millora pel què fa la inflació i el banc central ha abaixat tipus d'interès tot i que els exportadors amenacen d'acomiadar treballadors.
[edita] Bibliografia
[edita] Història
- José Luís Cortés López (1984) Introducción a la historia de África Negra Espasa Calpe Madrid, Colección Austral, núm. 1648
- C. Coquery-Vidrovitch; H. Moniot (1985) Africa negra de 1800 a nuestros días Labor, Barcelona, Nueva Clío, la hª y sus preoblemas, 46
- Pierre Bertaux (1972) África: desde la Prehistoria hasta los Estados Actuales Madrid, Historia Universal, 32
- Alfonso Rojo (1993) La odisea de la tribu blanca Planeta, Barcelona
- Peter Lyon Democratización en Sudàfrica Dossier CIDOB 1994
