Tiberi

De Viquipèdia

Tiberi fou un emperador romà, successor d'Octavi August.

Tiberi era fillastre d'August, que el va adoptar formalment el 26 de juny de l'any 4 dC, moment en què se li van concedir poders tribunicis per deu anys. Va veure desaparèixer progressivament, gràcies a oportunes morts, tots els seus possibles rivals en la successió.

Com a tribú, Tiberi, va reorganitzar de nou l'exèrcit, reformant la llei militar i creant noves legions. El temps en files va ascendir a vint anys (14 anys per als pretorians o guàrdia imperial). Després del servei rebrien una paga l'import de la qual provindria d'un impost del 5% sobre les herències.

El 13 els poders d'August i de Tiberi van ser prorrogats per deu anys més, però August va morir poc després (19 d'agost del 14) i llavors tots els poders van ser transferits a Tiberi, sense cap limitació de termini.

Tiberi va decidir transferir el nomenament dels magistrats dels Comicis al Senat. Amb això els Comicis van perdre una atribució molt important, i va desaparèixer el sistema electoral propi de la República. L'emperador designava candidats per a algunes de les magistratures, i els llocs que quedaven vacants (sense proposta de l'emperador) eren designats pel Senat i es formava una llista única. L'Assemblea Popular o Comicis (que van seguir celebrant-se fins al segle III) es limitava a aclamar la llista única. Les lleis es van promulgar sense intervenció de les Assemblees. De fet, el poble només conservava el poder en un aspecte: el seu favor o la seva hostilitat eren determinants per als emperadors, i s'expressaven en les grans celebracions al circ.

El Senat va promulgar diverses lleis, entre elles una sobre l'estatus social de les dones que tinguessin relacions sexuals amb esclaus, una sobre tutela, una sobre penes per deterioraments en edificis públics, normes sobre enjudiciament criminal, càstigs d'esclaus que estiguessin presents en una casa quan l'amo fóra assassinat, i una llei d'herència de les dones (els fills de la qual eren preferents als seus germans o parents).

El Senat va adquirir una funció important respecte a les províncies: l'actuació dels senadors com a jurats en els casos de concussió (Repetundae), és a dir d'adquisicions il·legals per part dels governadors i funcionaris provincials (pel que sembla, els judicis de Repetundis van ser freqüents). També jutjava els delictes de traïció o de lesa majestat.

Una llei (Lex Majestate) promulgada feia anys (al segle anterior) regulava les condemnes per ofenses als màxims dignataris de l'Imperi, i Tiberi va haver de fer-la servir.

A la categoria de senadors (o senatorials) podien accedir aquells que posseïen terres per valor d'almenys un milió de sestercis, els quals procedien en gran part de la classe dels cavallers. Així, la majoria dels que tenien la categoria de senadors (encara que no tots exercien el càrrec, que era electiu) constituïen una casta hereditària a la qual només podia accedir-se des d'altres classes per designació imperial directa o indirecta.

Prèviament a ser senador s'havien d'exercir les magistratures següents:

• El vigintinvirat (vint persones cada any), al qual s'accedia a partir dels divuit anys, i que eren uns superintendents per a les rendes de les seques (cases de moneda) i altres funcions.
• El tribunat militar.
• La qüestura (vint qüestors anuals), a la qual s'accedia a partir dels vint-i-cinc anys, i que auxiliaven els procònsols o governadors provincials en matèries de finances.
• El tribunat popular (deu cada any), al qual s'accedia als 27 o 28 anys, amb dret de vet en certs assumptes públics.
• La pretura (deu pretors anuals, augmentats després a divuit), a la qual s'accedia als trenta anys, i que comportava el govern d'una província de segon ordre i el comandament d'una legió (propretors), o bé el desenvolupament d'una pretura especial (de l'Erari, etc.). Els pretors tenien funcions judicials i designaven àrbitres en causes civils.
• El consolat (dos cònsols ordinaris i deu auxiliars), al qual s'accedia a partir dels quaranta anys. Les funcions del cònsol eren presidir el Senat i les Assemblees i, en alguns casos, administrar justícia.
• Procònsols o governadors provincials, que governaven les províncies senatorials de primer ordre, amb poders consulars (civicomilitars).

Després d'exercir-se totes o part d'aquestes magistratures s'arribava al rang de senador. La majoria dels senadors eren italians, procedents de la classe senatorial.

Al segle I l' Imperator o Princeps disposava de tots els poders d'un tribú (Tribunicia potestas), dels quals tenia un procònsol en el govern de les províncies (poder que l'Imperator podia exercir en qualsevol part del territori), i segurament dels poders d'un cònsol, ja que si ho desitjava ostentava el càrrec de Consul ordinarius. Era, a més, Pontifex Maximus i sovint exercia també les funcions censorials (encara que no ostentava el títol de censor). Se li atribuïen diverses qualificacions: Pater Patriae, Princeps Senatus, Imperator i Augustus.

L'Imperator tenia al seu servei els funcionaris següents:

• Els lictors (assistents o escortes).
• Els pretorians, unitats militars reagrupades en una unitat especial al servei imperial, que prestava el seu servei en els quarters generals o Pretoris. Constituïen la guàrdia personal de l' Imperator i tenien al capdavant el Praefectus Praetorius.
• Els Speculatores, cos de cavalleria amb funcions d'escorta i missatgeria (més tard, al segle II, les funcions d'escorta van passar als Equites singulares Augusti, i es van crear els Frumentarii, que exercien les funcions de missatgeria i d'espionatge i policia imperial).
• Els empleats, esclaus i lliberts imperials, constituïts per diversos milers de persones d'aquestes condicions, que realitzaven les tasques domèstiques i de servei de les residències imperials, essent el càrrec més influent el de Cubicularius (camarlenc).

L'emperador disposava de les següents rendes, que constituïen el Fiscus:

• Les procedents de les seves propietats personals.
• Els llegats i herències de ciutadans (que primer va ser un costum, però que amb alguns emperadors va derivar cap a una obligació).
• El botí de guerra.
• L'or ofert per ciutats i províncies.
• Probablement una part dels béns sense hereus que es compartien amb l'Aerarium (les finances públiques).

Les propietats de l'emperador (terres, palaus, vil·les a Itàlia o a les províncies i altres), sembla que passaven al seu successor, fins i tot no essent parents. Els ciutadans i les comunitats podien dirigir-se a l' Imperator, li consultaven qüestions legals i rebien resposta en forma de rescriptes. En temps de Tiberi els tributs a les províncies s'exigien amb moderació i les lleis s'aplicaven amb justícia. Tiberi va viatjar a la província Citerior o Tarraconense en ocasió de les guerres càntabres, cap al 26-25 aC aproximadament.

L'emperador va exercir també com a censor, i va encarregar la realització del cens a les províncies (instituït ja per August). Entre les lleis que va aplicar, assenyalarem les següents:

• Límit de despeses en jocs i espectacles.
• Límit en el luxe de mobles.
• Fixació anual per part del Senat dels articles alimentaris.
• Ordre que establia que els àpats havien de ser consumits sencers, i obligava que la carn i altres aliments sobrants es consumissin en menjars posteriors (era costum llençar fins a la meitat d'un animal del qual ja s'hagués menjat una part).
• Va prohibir el costum de besar-se cada dia.
• Va prohibir demorar més enllà de les calendes de gener els regals de principi d'any.
• Un consell de família castigaria les adúlteres que no tinguessin acusador públic.
• Va prohibir als magistrats adquirir dona per sorteig i després repudiar-la.
• Va prohibir els ritus egipcis i els jueus (aquesta última religió penetrava entre els lliberts).
• Va establir les Cohorts Pretorianes o Guàrdia Imperial a Roma (fins aleshores estaven als voltants).

Després d'uns anys d'exercici del poder es va retirar a l'illa de Capri. Després de la seva retirada a Capri, el poder a la província Tarraconense va ser exercit per un legat que el va exercir diversos anys (les províncies es dividien en públiques o senatorials, governades per procònsols; i imperials, governades per legats imperials -Legati- designats per l'Imperator, amb algunes excepcions. Els comandants de les legions, sorgits de l'ordre senatorial, eren Legati de la legió designats també per l' Imperator).

En la seva última època va confiscar béns d'alguns provincials, i va privar moltes ciutats immunes del dret a l'exempció d'impostos.

Tiberi va prohibir col·locar les seves estàtues entre les dels déus. Malgrat això, a la Tarraconense es va desenvolupar el culte a l'emperador Tiberi i a la seva mare Lívia. S'encarregava d'aquest culte un summe sacerdot (Flamen) provincial, designat anualment pel Concilium de la província, que era la reunió de tots els aristòcrates locals, sovint de rang senatorial o eqüestre.

La seva mort l'any 37 va ser obra potser del seu successor, Calígula.

Precedit per: Octavi August

Emperadors romans

Succeït per: Calígula