V for Vendetta (pel·lícula)

De Viquipèdia

V for Vendetta


Fitxa tècnica

Direcció	James Mc Teigue
Ajudant de direcció:	Alex Kirby
Producció:	Joel Silver Andy Wachowski Larry Wachowski
Guió:	Alan Moore David Lloyd (còmic) Andy Wachowski Larry Wachowski (adaptació)
Música:	Dario Marianelli
Fotografia:	Adrian Biddle
Montatge:	Martin Walsh
Escenografia:	Peter Walpole
Vestuari:	Sammy Sheldon
Actors:	Natalie Portman Hugo Weaving Stephen Rea Stephen Fry John Hurt

Dades i Xifres

País:	Estats Units
Any:	2005
Gènere:	Acció
Durada:	132 minuts

V for Vendetta és una adaptació de la novel·la gràfica V for Vendetta d'Alan Moore i David Lloyd. La pel·lícula va ser dirigida per James Mc Teigue i produïda per Joel Silver i els germans Wachowski, Larry i Andy, que van escriure el guió. Protagonitzada per Natalie Portman (Evey Hammond), Hugo Weaving (V), Stephen Rea (Finch) i John Hurt (Sutler). La pel·lícula mostra al protagonista V, un combatent per la llibertat que persegueix la destrucció d'un estat feixista, ubicat en l'Anglaterra de l'any 1997 (el futur, quan es va publicar l'obra: 1982-1985). Tot i que Alan Moore va exigir que el seu nom fos retirat dels crèdits de la pel·lícula, David Lloyd va donar suport a l'adaptació.

[edita] Trama

La història succeeix al futur (2039), Gran Bretanya s'ha convertit en un estat totalitari. V té una fortalesa sobrehumana com a resultat d'un monstruós experiment mèdic portat a terme pel govern, aquesta fortalesa li dóna una estranya destresa pel combat, una intel·ligència extraordinaria i un cruel sentit de l'humor, capacitats que utilitza de manera creativa per manipular els mitjans de comunicació, assassinar oficials de maneres molt diverses i destruïr edificis amb explosius. Al començament de la pel·lícula salva a una jove anomenada Evey d'un dels agents del govern, i ella es converteix en la seva mà dreta. V la porta al seu amagatall on l'amaga del govern. Ella té en ment escapar i V li demana que l'ajudi en un pla. Evey traeix a V, però sabent això, ell fingeix que ella es capturada i portada a presó. A la presó Evey es torturada i qüestionada. D'aquesta manera consegueix entendre el punt de vista d' V. V és qualificat pels seus enemics de terrorista, utilitza una màscara de Guy Fawkes, un revolucionari que va intentar destruïr amb una bomba el parlament anglès el 1605 i assassinar al rei Jaume I d'Anglaterra. V comença una revolució quan un 5 de Novembre (dia de la Bonfire Night, La Nit de les Fogueres, que els anglesos celebren cremant un ninot de Guy Fawkes) ataca amb bombes dos monuments de Londres i prèn el control de les freqüències de radio manejades pel govern, demanant als seus conciutadans que s'aixequin contra l'opressió i la tirania. Al missatge televisat, V promet destruïr un any després l'edifici del Parlament i espera que el poble s'uneixi a ell per aquesta data.

[edita] Simbologia i missatge polític

Bandera de l'habitació d'en Gordon.

V porta a terme els atemptats a les 00:00 hores el 5 de Novembre per commemorar el dia en que Guy Fawkes va intentar destruir el Parlament.
Gordon té una habitació secreta on guarda diversos objectes. Un d'ells és una bandera de la Coalició de la voluntat (Coalition of the Wiling) la qual és una combinació de la bandera dels Estats Units i del Regne Unit amb una Esvàstica Nazi al centre. Gordon també guarda en secret una còpia de l'Alcorà, un llibre prohibit pel govern.
Gran Bretanya està governada per un grup de fanàtics religiosos i corruptes que en el passat van dur a terme atacs terroristes contra la població i van culpar a un enemic estranger per consolidar-se i augmentar el seu poder.
Corporacions farmacèutiques realitzen experiments que no són revelats al públic, tant per incrementar els seus beneficis com per a finalitats bèl·liques als seus coneixements.
Aquest grup, inclou un arquebisbe pedòfil, que controla la cadena de televisió BTN la qual constantment transmet propaganda i inventa les notícies.
BTN dóna notícies sobre l'empitjorament de la guerra civil als Estats Units a la vegada que inventa per ordre del govern la notícia d'una pandèmia de grip aviar, per infondre por i implementar mesures de control més severes sobre la població.
Als presoners del govern se'ls cobreix el cap amb una bossa, com en les presons de Guantanamo i Abu Ghraib, i una vegada a la presó, són vestits amb un uniforme ataronjat.

[edita] Reaccions

La pel·lícula s'ha convertit en un èxit de taquilla als Estats Units, Singapur, Taiwan, Corea, Suècia i Filipines. Curiosament no ha tingut el mateix èxit a la Gran Bretanya, on s'ha mantingut en segon lloc per darrera de La Pantera Rosa. L'estrena a l'Estat Espanyol es va retrassar fins el 7 d'Abril, però les reaccions del públic van ser similars. En altres països de parla hispana l'estrena també es va realitzar més tard.

La pel·lícula ha estat durament criticada per Alan Moore, el guionista de la historieta, qui afirma que aquesta no representa la ideologia política de la seva obra, explícitament anarquista. Per altra banda, el creador i il·lustrador David Lloyd l'ha recolzat completament, participant en la seva creació, i va declarar que la versió és el més fidel que pot ser. La crítica mundial l'ha aclamat com una de les més provocatives des de Fahrenheit 9/11 i les comparacioncs amb "1984" (novel·la de George Orwell) són també nombroses.

Tot i que és una pel·lícula comercial, on el radicalisme s'ha limitat només a l'atac al totalitarisme i no com a proposta llibertària, alguns anarquistes han tractat d'usar l'interès en la pel·lícula per guanyar atenció per l'anarquisme com a teoria política. [1] Per exemple a Nova York, grups d'anarquistes van distribuïr texts a l'exterior dels cinemes, van realitzar xerrades i accions de teatre al carrer buscant la curiositat del públic per el missatge anarquista de la pel·lícula [2], actes semblants s'han dut a terme en altres llocs d'Estats Units i en alguns llocs d'Europa [3] [4][5]. De totes maneres els anarquistes han romàs un tant ambivalents sobre la pel·lícula, amb una part d'ells que senten que l'obra original ha estat amputada per a satisfer a un públic massiu.

Les reaccions produïdes per la pel·lícula arriben a grups molt diversos. Fins i tot abans de la seva estrena comercial alguns mitjans es van adelantar a titllar-la d'una glorificació del terrorisme. L'agència de notícies britànica Reuters se'n va fer ressò i en una nota titolada "Una crida revolucionària a les armes" [6], introduïa la pel·lícula com una en la que "els herois són terroristes".

Alguns comentaristes conservadors evangèlics dels Estats Units han atacat la pel·lícula a causa de la simpatia que aquesta suposadament mostra cap a l'homosexualitat i l'Islam [7]. Per altra banda, els grups LGBT l'han avalat pel seu missatge valent i positiu cap als homosexuals [8].

També ha estat criticada des de l'esquerra. Alguns cercles socialistes han vist en la pel·lícula un al·legat del salvador individual que desperta a una societat zombie necessitada d'alliberadors, més que com un acte col·lectiu de revolució sorgit del propi poble [9].