Vampir
De Viquipèdia
Un vampir és un monstre que sobreviu xuclant la sang humana o animal, és un paràsit amb forma humana. Sovint té la capacitat de transformar-se en altre formes, sobretot la de ratpenat. Una persona es transforma en vampir quan és mossegada per un i llavors viu una segona existència (usualment nocturna) que pot ser eterna si no se'l mata. En molts ritus religiosos antics està lligat al dimoni.
Taula de continguts |
[edita] Breu història dels vampirs
Llegendes egípcies i sumèries ja mencionen un tipus de criatura que pot identificar-se amb ela vampirs però la primera menció història es troba a les obres dels romans.
Al Renaixement va sorgir la història de Vlad Tepes, un rei romanès que després seria assimilat a Dràcula. Aquest noble sanguinari empalava els seus enemics. Des d'aleshores, la regió de Transsilvània és el bressol dels vampirs. S'ha de dir que la historicitat dels fets és molt discutida i fins i tot el comte Dràcula autèntic podria haver estat el fill d'aquest Vlad Tepes.
Al segle XVIII es produeix un auge en la creença en els`vampirs i s'associen a les morts sense resoldre i a les desaparicions. Molts contes infantils de terror s'omplen d'aquests personatges que arriben volant de nit per atacar les seves víctimes indefenses. La Inquisició s'ocupa també d'ells, declarant-los criatures demoníaques (d'aquí la creença que retrocedien davant la creu)
Al Romanticisme els escriptors admiraven els vampirs com a éssers allunyats de la societat, condemnats a viure eternament. Eren homes de poder i luxúria, que voliend eixar aquest món o tornar a viure de dia. Estaven lligats a l'aristocràcia, per això se'ls representa amb capes de vellut llargues, robes elegants i vivint en castells. Acostumen a ser estrangers per augmentar el seu exotisme.
L'obra de Bram Stoker es considera el cim literari pel que fa als vampirs. El llibre ha estat adaptat en nombroses ocasions al cinema i constitueix la base de la imatge actual dels vampirs. El segle XX és ple d'obres que recreen aquestes criatures, ara no necessàriament malèfiques. Hi ha un auge de les vampiresses.
La ciència actual ha intentat explicar els fenòmens associats tradicionalment als vampirs amb al·lusions a plagues, animals i malalties. Tanmateix l'origen és una manca de comprensió del fenòmen de descomposició dels cossos morts, sumat a diverses creences paganes i cristianes.
[edita] Característiques dels vampirs
Tot i que cada regió i autor té les seves característiques sobre què és i què no és un vampir, i malgrat el rebuig d'aquests trets populars per part de la literatura vampírica del segle XX, hi ha una sèrie de fets que es relacionen amb els vampirs:
- No es reflecteixen en els miralls ni tenen ombra
- Tenen por de la creu i de l'all, així com de l'aigua beneïda
- Dormen en taüts i preferiblement a la seva terra natal
- Poden ser assassinats si se'ls clava una estaca de fusta al mig del cor mentre dormen
- No poden sobreviure amb la llum del sol
- Volen augmentar la població dels vampirs amb les mossegades als vius, ja que no poden tenir fills naturals
- La sang fresca els ajuda a mantenir l'aparença de joventut amb el pas dels segles
- Alguns dominen la màgia i determinats animals
- Poden sortir volant transformats en ratpenats.
- Les bales de plata o la decapitació poden matar-lo
- No poden respirar, menjar, beure aigua o altres coses relacionades amb la vida
- Els ullals creixen amb la visió d'una víctima
[edita] Vampirs d'arreu del món
Les llegendes i mites sobre vampirs són freqüents a moltes cultures, si bé no totes usen aquest nom.
Les làmies de la cultura clàssica tenen conductes similars a la dels vampirs. Tenen la part superior de dona i la inferior de serp i ataquen a les seves víctimes a mossegades. A l'Odissea d'Homer apareixen ombres que es nodreixen de la sang dels sacrificis rituals. De fet, és una creença estesa en moltes religions que els déus estimen la sang vessada per ells.
Els pobles eslaus van començar a creure en vampirs com a cossos incorruptes que es negaven a morir del tot. Les causes podien ser mossegades de determinats animals, com escorpins, o l'excomunió, que no deixava l'ànima en pau a l'altra vida. Usaven la creu i l'estaca com a armes contra ells. Les seves aparicions estaven marcades per desaparicions de ramat durant la nit. Els eslaus creuen que un bon exorcisme o cremar el cosa del vampir el pot fer morir de manera definitiva.
Les llegendes romaneses estan plagades de vampirs, però va ser a partir del píncep de Valàquia Vlad III que es van convertir-se en la pàtria dels vampirs per excel·lència (juntament amb Hongria, ja que Transsilvània era una regió en dispusta entre els dos països). Vlad III va ser conegut com a Dràcula (draculea en romanès), que vol dir fill del drac o del dimoni (drac, en romanès, és alhora drac i dimoni). Aquest malnom li venia de ser vir de Vlad II, conegut com a Dracul, el drac, per ser membre de l'orde del drac. Els romanesos obrien les tombes uns anys després dels enterraments per comprobar que el cadàver hi fos i per tant no s'hagués convertit en un vampir. El dia més actiu de l'any per als vampirs era el 22 d'abril.
A l'Índia el vampir està relacionat amb la deessa Kali, que també reclama sang per a continuar vivint. Una transformació de la seva figura en la "deessa negra" anomenada Sara perviu entre els gitanos d'arreu del món. Creuen que qualsevol criatura pot transformar-se en vampir, fins i tot les plantes. Són dels pocs pobles que creuen que els vampirs poden barrejar-se amb la gent normal i tenir fills, criatures molts poderoses que sovint són els únics que poden matar els seus pares. Una vampiressa que es casa amb un home l'esgota en l'acte sexual fins a la mort.
[edita] Enllaços externs
- Cercle-V, (Textos en català i el butlletí acadèmic sobre vampirs l'Upir).
- Societat Espanyola d'Estudis sobre vampirs, (Textos en català).
