Romanés
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
| Romanés (limba română) | |
|---|---|
| Parlat en : | Romania, Moldàvia, Voivodina (Serbia), Ucraïna, Ongria, Balcans en general. De comunitats dins mai d'un país del mond. |
| Regions : | Euròpa del Sud-Èst |
| Parlat per : | 24 milions, 4 milions coma lenga segonda de personas |
| Classament : | 36ena mai parlada |
| Tipologia : | SVO [1]
Sillabica |
| Familha lingüistica : | |
| Estatut oficial | |
| Lenga oficiala de : | Romania, Moldàvia, Voivodina. |
| Acadèmia : | Academia Română |
| ISO 639-1 | ro |
| ISO 639-2 (B) | rum |
| ISO 639-2 (T) | ron(en) |
| Mòstra: | |
| Veire tanben : L (lenga viva) – lenga, lista de lengas | |
Lo romanés (limba română en romanés) es una lenga romanica parlada per 26 milions de personas dins lo mond. La màger part, unes 20 milions, se concentran en Romania e mai de 2 milions e mièg en Moldàvia, encara qu'ailà la lenga se nomena sovent "moldau". Lo romanés a 77% de semblança amb l'italian.
Oficialament s'escriu amb l'alfabet latin, tant en Moldàvia coma en Romania. Mas durant l'ocupacion sovietica de Moldàvia, fins en 1989, lo poder sovietic i impausèt l'alfabet cirillic e pretendèt que lo "moldau" èra una lenga distinta del romanés. Los lingüistas estiman qu'aquel secessionisme lingüistic a pas cap de validitat scientifica. Uèi lo poder autoproclamat de Transnístria torna impausar l'alfabet cirillic al romanés, que lo nomena "moldau" e que pretend de nòu que seriá una lenga distinta del romanés .
A causa de son isolament geografic envèrs las autras lengas romanicas (se tròba enrodat de lengas eslavas, de lengas finoogricas e de lengas turquesas), lo romanés es una de las lengas romanicas mai desconegudas e diferentas dintre lo grop de las lengas romanicas, amb d'influéncias eslavas, del turc e de l'ongrés. Pasmens es una lenga fòrça establa e conservatritz del punt de vista evolutiu, que ten d'unas traças del latin qu'existisson pas pus dins las autras lengas romanicas.
[Modificar] Qualques caracteristicas lingüisticas
Los noms e adjectius romaneses an tres genres (masculin, femenin e nèutre) e una flexion de cas. Los articles definits son enclitics envèrs lo nom (s'empegan après lo nom en formant amb el un sol blòc, coma los pronoms atòns e lo vèrb en italian e espanhòl), caracteristica unica demest las lengas romanicas. La conjugason verbala es mai complèxa que la de certanas autras lengas romanicas, amb a mai cinc mòdes diferents e una ampla varietat de formas impersonalas.
Es l'unica lenga romanica qu'a lo fonèma /h/, amb l'occitan gascon e d'unas varietats de castelhan. L'ortografia es fòrça simpla. En relacion al lexic, 75% es d'origina latina, entre un 10% e un 20% es eslau e la rèsta ven d'autras lengas, entre las qualas sobretot lo turc, l'italian e las rèstas del traci o del daci.
